Un vi per a la gent a qui li agrada el vi

Conec el Ramon Massip i l’Eulàlia Valls, propietaris del Celler Cairats, perquè un dia a la botiga de vins de Valldoreix, el Begudes, jo tastava el vi que avui tenen a la copa i ells hi eren. Vam acabar quedant per dinar i, contràriament al que passa quan hom, entre copes, proposa trobades que mai s’esdevenen, vam acabar dinant. Els vins que vam prendre, cal dir-ho, són també obra de l’enòleg Albert Barceló, que no pot tenir més talent.

El Cairats Selecció d’avui té un 60% de carinyena i un 40% de garnatxa. Som, doncs, davant d’un cupatge clàssic. L’anyada és la 19 i, com diem ja fa mesos en aquesta alegre pàgina, és l’any de la sequera. Ha passat uns quatre mesos en acer i de divuit a vint mesos en botes usades de dotze anys: és a dir, usades unes dotze vegades. Això és perquè els autors no volen que la fusta “amagui” la fruita. La vainilla, que potser molts de vostès busquen en un vi passat per fusta, no hi serà. I, en fi, som davant un vi que ja fa uns anys que és a l’ampolla.

La finca on hi ha aquests dos raïms tant de casa és la Pins-Vens, als Guiamets, tocant a Darbós. Són costers amb terrasses de pedra. I, segons la terrassa, és més pedregós o més sorrenc. En tot cas, pràcticament calcari.

"Faig el vi que m'agrada fer"

Què fa la nostra parella fent vi? Els avis d’ell eren pagesos, d’horta i fruita, i a ell, el camp sempre li va agradar. Però un dels avis era arrendador i l’altre va tenir mala sort amb els números. El nostre home se’n va anar de casa amb un farcellet. “Els avis van morir sense ni un pam de terra. Vaig fer matemàtiques, vaig dedicar-me al món informàtic quan encara era divertit”. I al final va fer servir els estalvis per comprar el celler. “Una finca de negres i una de blancs. El 2010 vam començar el projecte. Faig el vi que a mi m’agrada fer, perquè per fer calés ja faig tard”.

És un vi gastronòmic, que pot anar molt bé amb menjars molt diferents. Té tanins suaus i llaminers, gust de regalèssia, menta-xocolata, tabac... De manera que es pot començar l’àpat amb el vi, amb formatge, i acabar-lo després d’un plat contundent, de caça, amb les postres de xocolata. Perquè el que dèiem: de menta i xocolata, ja en tens.

“Sempre dic que fugim de les modes, les tendències, fem vins que volen estar ben fets. En aquest país tenim cultura del vi de taula. Quan algú diu que vol fer «els vins com els dels nostres avis», jo dic: «No! Que alguns eren imbevibles!»”

Un vi sense cosmètica, que no segueix la moda, un vi que surt del terroir i dona el que dona, que és molt. Es diu Cairats perquè el celler, de la casa més gran del poble, és una nau del 1900. I hi ha vuitanta cairats, és a dir, bigues. Quaranta cairats per cada aigua. No se’l perdin. Un vi per a la gent a qui li agrada el vi.

Patrocinat per: