Al segle XIII els monjos que es van establir a Poboleda en un primer moment van fundar el monestir de cartoixans de Scala Dei, que avui és una joia arquitectònica que atreu visitants d'arreu del món. Hi van conrear la terra que tenien al voltant amb vinyes, que van cultivar fins que al segle XIX un decret els va extreure terres i cartoixa: era la desamortització de Mendizábal. Just aquesta desamortització va ser la llavor de la història actual del celler, perquè un grup de cinc famílies va adquirir la terra que havia estat propietat dels monjos, i va voler continuar conreant les vinyes. En la segona meitat del segle XIX, sota el nom de Sociedad Agrícola Unión de Scala Dei, van portar els vins a les exposicions universals de París (1878) i també la de Barcelona (1888). En els dos certàmens van guanyar medalles com a millors vins. Ara bé, la fil·loxera va estroncar l’aventura iniciada amb èxit. Anys més tard, l’antiga marca es convertia en Cellers Scala Dei, i elaboraven els primers vins embotellats en origen. Concretament, el 1974 van fer el vi negre Cartoixa. El 2000 Raventós Codorníu va entrar en l’accionariat i se’n va convertir en el distribuïdor.
El vi extraordinari que acaba de complir cinquanta anys i s'ha convertit en un símbol
Cellers Scala Dei, a la DOQ Priorat, prenen com a model de futur l'elaboració dels vins del 1974
EscaladeiEl vi Cartoixa del 1974 és el model per als vins actuals després de mil i una modes i tendències que han sacsejat durant una cinquantena d’anys el món del vi. Aquesta és la gran afirmació que l’enòleg Ricard Rofes va declarar en la celebració del vi que ha complert cinquanta anys dels Cellers Scala Dei, el primer que es va embotellar en el mateix origen i el més antic del Priorat. Els Cellers Scala Dei estan adscrits a la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, i compten amb la participació en l’accionariat empresarial de Raventós Codorníu. L'aniversari el van celebrar els propietaris a la mateixa cartoixa de Scala Dei, divendres passat, envoltats d'autoritats i també de prescriptors i entesos en el món del vi.
![Els primers vins dels Cellers Scala Dei, que avui són referents i responsabilitat de futur.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3300 2200"%3E%3C/svg%3E)
"En els anys 70 les famílies que van adquirir les vinyes, que provenien històricament de la desamortització de Mendizábal", van ser visionàries, assenyalava l’enòleg del celler, Ricard Rofes. Per què? Perquè es quedaven amb unes terres amb rendiments baixos per l’orografia, que a simple vista tothom hauria dit que seria una aventura empresarial sense èxit. Les famílies que s’hi van unir per iniciar el cultiu de la vinya del voltant de la cartoixa Scala Dei i obrir el celler van prestigiar la terra molts anys abans del primer vi elaborat per René Barbier, Josep Lluís Pérez, Álvaro Palacios i Daphne Glorian, que el 1989 es van unir juntament amb més amics que també arribaven de fora del Priorat per elaborar nou ampolles de vi negre amb etiquetes diferents. Però tot això va ser el 1989; el 1974 els Cellers Scala Dei treien al mercat el vi Cartoixa, elaborat amb les varietats garnatxa i carinyena, el qual justament el 2024 s’ha convertit en referent després de la moda dels anys 80 de fer servir varietats foranes o la dels 90, marcats per la fusta. "També s'han alçat en una responsabilitat, perquè els vins que estem fent actualment somiem que siguin el model per d’aquí cinquanta anys", diu l’enòleg Ricard Rofes, que afegeix que vol dir que al cap de cinquanta anys voldrien "que els vins que es tastin del 2024 es considerin bons, molt bons".
Per continuar, l’enòleg va explicar la seva història personal, lligada amb el celler des del 2007. "Hi vaig arribar impressionat pels vins del 1974, que sabia que s’havien vinificat sense que hi hagués llavors control de temperatura, amb l’ús de la raspa i també amb barriques de roure", va dir. El 1982 la revolució tecnològica, provinent de la regió francesa de Bordeus, va fer que tots els cellers aprenguessin a controlar-la, a més també de fer servir les barriques franceses de 250 litres, acer inoxidable i cap raspa. "Aquests quatre fets van implicar un canvi de perfil en els vins", els quals s’embotellaven i es podien beure al moment, fet que no passava amb els vins dels anys 70, imbevibles just acabats d’embotellar. I encara un pas més que va fer el Priorat, com també molts altres territoris: es va sumar a la moda de fer servir varietats franceses com ara el cabernet sauvignon i també d'altres.
L'amor per la garnatxa
Cinquanta anys més tard, els vins dels anys 70 dels Cellers Scala Dei, elaborats amb garnatxa i amb carinyena, amb tècniques vinificadores que farien posar les mans al cap a tots els enòlegs, han demostrat que es troben en molt bon moment. Estan en plena forma amb els seus cinquanta anys, "que en el món dels vins la data vol dir que ha arribat a la seva adolescència". Just amb aquesta declaració Ricard Rofes va recordar la persona que va fundar i elaborar els primers vins, que va ser Jaume Mussons Estebanell, que havia estudiat a Bordeos i que sempre havia sentit entusiasme pels vins que es feien al Priorat. El seu fill, Jaume Mussons, va recordar de quina manera havia fet el pare els primers vins, també que ell mateix va patentar la marca i anys més tard la va cedir.
![L'enòleg Ricard Rofes; la responsable de comunicació Gemma Casalé; el director de Raventós Codorníu, Sergio Fuster; la secretària d'Alimentació, Rosa Cubel, i el president dels Cellers Scala Dei, Joan Gassiot.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 800"%3E%3C/svg%3E)
Tot plegat ho afirmava Ricard Rofes mentre recordava també que ell quan va arribar al celler el 2007 detestava la garnatxa. I ho va fer fins que va conèixer la del Priorat. "Just aquell any, per treure’l al mercat el 2011, vam començar a preparar un vi que tingués un percentatge inferior de les varietats foranes per augmentar-ne les tradicionals". També van voler acostar-se tant com vam poder a aquells vins dels anys 70. "Ho vam fer preguntant als treballadors com els havien fet; tot això sense renunciar a l’ús de la tecnologia", deia Rofes. I en aquest punt la garnatxa és essencial. "La seva elegància es pot comparar amb les millors del món; la vinifiquem posant-hi també una mica de raspa, que hi aporta complexitat, perquè sigui un vi de glop llarg, i alhora és fresc". És a dir, elaboren els vins "mirant el passat". De fet, la gran frase de l’enòleg Ricard Rofes és: "No hem inventat res".
Per acabar, l’enòleg va esmentar els reptes actuals, sobretot relacionats amb el medi ambient i amb la sequera, que els fa avançar en dies la verema, fins a catorze abans, des del 2007, i també els provoca veremar la meitat de quilos respecte d’altres anys.
Per la seva banda, Sergio Fuster, director general de Raventós Codorníu, va declarar l’orgull que és per a la marca, que compta amb un total de quinze cellers més, Scala Dei. "En els anys 70 la visió de les famílies propietàries d’apostar per la zona vitivinícola va ser única, i avui, cinquanta anys més tard, tothom sap el que vol dir fer vins al Priorat: vol dir prestigi".
