Un senyor feudal, el tractor d’en Pepet i la xifra 1018: un Pla de Bages que us enamorarà

Per conèixer el vi d’avui, una infusió d’herbes del bosc esplendorosa, haurem de fer una cosa: servir-nos-en una copa i anar al diccionari. Dos plaers que han d’anar junts. A la copa, garnatxa i sumoll, varietats autòctones. Al diccionari, una paraula: alou.

Un alou és l’escrit que explica el dret del senyor feudal (l’alouer) a tenir terres o una casa. Posats a jugar a descobrir paraules, l’emfiteusi seria el contrari. La cessió de les terres o la casa per part del senyor al pagès, que hauria de pagar-li un tribut. Doncs bé, un alou a l’arxiu de la Corona d’Aragó ens fa saber que a la masia del celler Sanmartí, a Sallent, DO Pla de Bages, s’hi feia vi al segle X. Des de l’any 996. Depenia del monestir de Sant Cugat.

És per això que en Joan Sanmartí, quan va fer aquest vi que tenim a la copa, va pensar que l’havia d’anomenar 996. L’any de l’alou. Però va resultar que ja hi ha un vi que es diu així! El del celler VidBertus, de la Conca de Barberà, que també m’encanta i també hem de convidar un dia a aquesta pàgina. Resulta que els VidBertus van fer 997 ampolles d’un vi, i una se’ls va trencar. Per tant, 996. Llavors en Joan va pensar que com que van entrar a la DO el 2014, fa 1.018 anys que fan vi.

El 1018 és el vi insígnia del celler i em sembla un cupatge feliç, molt modern, perquè és una versió del que es feia abans i es va deixar de fer. Potser, del celler, coneixereu el Saltamarges, que es troba en molts bars de vins i agrada moltíssim al sector més jove. També fan un ancestral que em té enamorada, però que és difícil de trobar i que val la pena, doncs, anar a tastar al celler. “Un ancestral! En treus del dipòsit de dalt, ho poses a l’ampolla, i xapa”, somriu en Joan. També fan un brisat de picapoll, que no he tastat però que tastaré. En aquest projecte hi ha el geni, l’àngel i l’art de l’enòleg bagenc Joan Soler i Playà.

A l’anyada que tenim a la copa hi ha garnatxa i sumoll. En anyades posteriors hi trobareu mandó. La garnatxa ens dona la fruita, la frescor, tota l’alegria. I el sumoll el nervi, la potència, l’acidesa, la mineralitat. “El sumoll és ferreny, i ens abaixa el grau, perquè les garnatxes les collim tardanes”, m’explica en Joan. Som a la DO Pla de Bages, que com el seu nom indica és un pla, però les vinyes del 1018 són a 500 metres d’altitud. Podríem parlar d’un vi de muntanya! Quan l’anyada és excepcional, embotellen a part. D’aquestes ampolles en diuen “satèl·lits” i a cada satèl·lit li posen un nom. Per exemple, no us perdeu l’Atles, de macabeu.

El 1018 m’encanta amb arròs, no sé per què, però pot anar bé amb qualsevol segon potent. Deixeu els prejudicis: amb un peix, com ara tonyina, pot ser magnífic.

I per al primer glop us deixo una imatge: en Joan, de nen, a la casa familiar, veu arribar un tractor. Una casa on no hi havia, com en tantes cases de pagès, ni llum, ni aigua. Als anys seixanta la pobresa va empènyer molts pagesos a deixar la vida dura del camp i anar-se’n a treballar al tèxtil, a Manresa. “Jo era petit, i va aparèixer el tractor. Va venir el Pepet de Fussimanya, un veí, i va arrencar els ceps. Un a un... I llavors ens vam convertir en barcelonins...”

I vet aquí que d’adult, amb una feina que no tenia res a veure amb la pagesia, en Joan va decidir tornar, deixar-ho tot, recuperar la casa i fer vi, com els avantpassats. “Fem el que es feia fa cent anys, el que es va deixar de fer en fa cinquanta, però amb les tècniques d’avui”. Diu, tot modest, que ho fan tan bé com saben. Ho fan amb l’ànima. No poden fer-ho millor.