"Quan prenem una copa de vi, bevem vida"

Una de les preguntes que la psicòloga Imma Puig feia als vinaters entrevistats en el llibre Rere les vinyes (Rosa dels Vents) és: “El teu vi s’assembla a tu?” Ho recorda amb el sommelier Josep Roca, amb qui ha compartit l’experiència de viatjar per tot el món amb l’excusa i l’argument de visitar els millors cellers.

“Jo no en tenia ni idea de vins, quan un amic em va suggerir que entrés a dins del celler del restaurant El Celler de Can Roca”, recorda l’Imma. Era en un dinar amb uns amics al Celler de Can Roca i els amics -abstemis, curiosament- li van dir que hi havia d’entrar per escoltar les explicacions que hi feia el Josep, encara que ella en no sabés res de vins. Encara avui s’emociona quan recorda l’experiència que hi va viure. “Em vaig preguntar com havia pogut viure tant d’esquena al món del vi”, diu.

La proposta

Allà mateix, l’Imma, amb l’emoció del descobriment, va començar a fer-li preguntes al Josep. “Quan tastes els vins, et recorden les persones que els ha fet?” El Josep li va respondre que sí, que els vins eren com les persones que els havien fet, i que no hi havia cap llibre que hagués recollit aquesta tesi. “Doncs el podem escriure junts, el llibre”, li va dir l’Imma, però amb “la vergonya” de pensar que ella no sabia res de vins i podia posar en perill la carrera professional del sommelier, reconeix. “Jo li vaig dir que ella s’encarregaria de les persones i jo dels vins”, explica Roca.

I així justament va començar el tàndem que ha signat un dels llibres més originals de la literatura dels vins. “La intenció principal és acostar al lector una visió humanista del món, perquè rere cada ampolla hi ha personatges amb discursos fascinants, que transmeten la seva filosofia al vi”, afirma Josep Roca.

Així doncs, la resposta a la pregunta que Imma Puig ha anat fent en cada celler -“El teu vi s’assembla a tu?”-és que sí, perquè els vinaters hi transmeten la seva personalitat. “En moltes ocasions no se n’havien adonat”, diu Puig.

Una derivada, expliquen el sommelier i la psicòloga, és que conèixer la vida dels vinaters entrevistats pot canviar la percepció de beure un vi. “En un àpat a Sant Sebastià amb uns amics vaig voler triar un vi de la Sara Pérez, que era a la carta”, recorda l’Imma Puig. Primer el van tastar tots junts, sense que ella hagués fet cap explicació. Després Puig va explicar-los la història de la Sara, dels cellers La Universal, Partida Bellvisos i Mas Martinet, de Falset, a la DOQ Priorat, i “el vi va adquirir, per a tots, un altre gust”, explica Puig.

“Vam treure els nens de l’escola fa quatre anys. Vam veure el que nosaltres estàvem fent amb les nostres vides, amb la vinya, amb el vi, amb l’alimentació, amb la nostra manera de viure i ens vam adonar que no podíem ser tan transgressors i alhora portar els nens a una escola tan tancada i tradicional, perquè perdien la seva creativitat. Vam decidir que ens encarregaríem de l’educació a casa durant un temps, per desintoxicar. I vam muntar un espai per a l’aprenentatge dels nens. Hi van quatre matins, la resta del temps són amb nosaltres i els avis”: explica Sara Pérez al llibre Rere les vinyes.

Coneixement

A Catalunya un dels altres cellers que hi van visitar va ser el de Raül Bobet, el celler Castell d’Encús, a Talarn. “És un home abocat a la passió des del coneixement, i així és el seu vi: coneixement pur”, que ha esquivat la inferioritat inicial del clima (del Pallars), perquè s’hi ha adaptat amb comprensió.

“Els vins sense història tenen un gust, i després, quan els contextualitzes, quan saps que Bobet és un pagès científic amb molta passió, en té un altre”, diuen els autors del llibre. És a dir, l’anàlisi sensorial dels vins si es lliga amb la cultura i sobretot si es connecta amb les emocions, acaba adquirint un altre gust.

“El raïm no és una fruita natural. No. Com tampoc no ho és l’arròs. A còpia de barrejar pol·len, l’home comença a treure conclusions. El cas que ens ocupa, el del vi, és un invent mesopotàmic. Té l’origen entre el Caucas i Mesopotàmia. Va ser allà on es van començar a creuar diferents grans de Vitis vitaceae. [...] El vi que coneixem, que prové de la Vitis vinifera, és el resultat de la imaginació humana, de començar a experimentar fa quatre o cinc mil anys. Abans l’arròs tampoc no era comestible, però els pobles antics van pensar a barrejar uns grans amb uns altres, i així successivament”, diu Raül Bobet al llibre.

Entrevista de trasbals

Imma Puig i Josep Roca també ressalten una de les entrevistes que van fer, la de l’Elisabetta Foradori (Mezzolombardo, Trentino, a Itàlia). Una de les cites va ser a Barcelona, perquè l’Elisabetta hi va anar per visitar el seu fill, que hi feia un Erasmus. En la trobada, el fill va acompanyar la mare. “I mentre parlàvem ens vam adonar tots que el fill sentia la terra, que volia treballar al celler però mai no s’havia atrevit a dir-l’hi a la mare”. Va ser una entrevista que va trasbalsar autors i entrevistats, perquè avui el fill ja no és a Barcelona fent cap Erasmus sinó treballant al celler, igual com una altra filla, tot i que conreant-hi llegums.

A Rere les vinyes hi ha vides que, a partir de les entrevistes del sommelier i de la psicòloga, s’han fet explícites. “Quan prenem una copa de vi, bevem vida”, conclouen.