Natza Farré: "És una declaració d'intencions que els restaurants catalans no tinguin vi català"

Quin grau d'expertesa consideres que tens sobre el vi?

— El mateix grau que tinc sobre la majoria de les coses, que és cap. Afortunadament, penso que tinc un bon paladar i sé distingir els vins bons dels dolents.

Necessites grans requisits per servir-te'n una copa?

— Necessito una excusa molt petita. Bàsicament, s'ha de donar companyia, si pot ser bona companyia. Per exemple, als sopars amb amics que organitzem a casa nostra o a la dels amics, que és un ritual que fem sovint, és fàcil que s'enceti una ampolla de vi i, si està a les meves mans, dura poc.

Més enllà del vi en un context social, t'atrau aquest imaginari de periodista que arriba a casa i es fa una copa de vi?

— No em sento gens atreta per l'alcoholisme, que és un problema. Tampoc et diré que és bo per a la salut, però sí que em sento atreta pels elements que et fan sortir una estona de donar moltes voltes a alguna cosa, que és el que a mi em passa quan bec vi. Però cal saber la mesura, perquè hi ha molta gent que cau en la desmesura.

Per tant, aquest costum que tenen alguns pòdcasts de beure alguna beguda alcohòlica mentre fan el programa no et quadra amb el Nou paradigma.

— Nosaltres no hem fet mai un programa amb vi. Però sí que és cert que després del pòdcast la Judith i jo ens hem fotut alguna ampolla de vi, de vegades, per celebrar alguna cosa. Penso que ja diem prou bestieses; imagina't si hi afegíssim una beguda! Ara bé, tenim parlat que si algun celler ens proposés de fer el programa en unes caves, per deferència al celler, ho acceptaríem [riu].

En aquestes celebracions amb la Judith, amb què brindes?

— Ho toquem tot. Pot ser amb vi, però també amb cava o vermut. El que no m'agrada són els còctels, ni gintònics, ni res similar. L'única beguda forta que m'agrada és el whisky, però ha de ser molt bo, si no, tampoc. Una cosa que he descobert de fa un temps és la mistela per acompanyar la sobretaula amb unes pastetes o fruits secs, el típic de senyora gran.

Quines són les ampolles que mai falten a casa teva?

— Per afinitat vaig molt a la Terra Alta i al Priorat i, per tant, gran part del vi que tinc és d'aquesta zona. De Gandesa soc molt amiga de la Núria Altés, de l'Herència Altés, que fan vins boníssims, com La Pilosa. També soc amiga de la Pili Sanmartín, que treballa al Bàrbara Forés, on tenen vins exòtics i fan molt bona feina. També m'agrada molt el Vall Llach del Priorat, que té l'Albert Costa com a enòleg. Ja que he de posar els diners en algun lloc, com a mínim que sàpiga on van!

Amb tants amics experts, t'han ensenyat algun truc indispensable del món de l'enologia?

— Doncs sí. A casa tenim unes copes antigues, que no són les típiques grosses, aquestes no ens agraden. Però justament la Pili Sanmartín ens va dir que això que el vi s'ha de beure amb copes amb el cos ample no és cap bestiesa. Saber això ens va cohibir molt i vam pensar que si ens ho havia dit una experta havíem de tenir copes com tocava. Ara puc dir que sí que és veritat. No sé si per suggestió o per no portar la contrària a algú que en sap, ara hem optat per tenir les copes grans de vi.

Quan et toca escollir un vi nou, en què et fixes?

— De les etiquetes no me'n fio massa, perquè hi ha etiquetes molt seductores que després no tenen gairebé bon interior. És com els llibres: la portada està molt bé, però el contingut és pèssim. Si em poso a mirar la denominació d'origen sempre demano vi català. Si soc a França, vins francesos i a Espanya, que no hi vaig pràcticament mai, demanaria vi d'allà. És lògic. Per sort, ja no hi ha gaires restaurants a Catalunya que no tinguin vins del territori, però trobo de mal gust i una declaració d'intencions que els restaurants catalans no tinguin vi català.

Parlant de territori, ets de les que organitza visites als cellers com a pretext per fer una sortida?

— M'agrada força i he après moltes coses visitant els cellers dels amics que he mencionat abans, però també m'agrada i em motiva molt estar entre vinyes, m'encanta. M'agrada més caminar per les vinyes que visitar l'interior dels cellers. M'interessa que m'expliquin els processos, perquè m'interessa saber com funciona tot. Soc addicta a mirar com es fabriquen les coses que tenim al voltant. Per tant, el vi també m'interessa. Mai seré cap experta, però tinc una certa curiositat.