Marta Vilalta: "Recordo dinars de negociació en què el vi va ajudar a acompanyar el moment"

En quins moments et trobes amb el vi?

— Per a mi el vi sempre és un acompanyant i ho ha estat al llarg de la vida. Jo vaig créixer amb el porró damunt de la taula i ja de més gran he après a conèixer-lo i a degustar-lo. D'alguna manera o altra sempre ha estat present de forma omniscient, tant als àpats com a les celebracions o a la vida privada.

Al poble on vas néixer, Torregrossa, al Pla d'Urgell, la producció de vi no és habitual. D'on venia el vi que teníeu a taula?

— Tant el meu pare com el meu padrí, o avi, com es diu fora de Ponent, eren els dos promotors perquè hi hagués vi a taula. Sí que és cert que la meva família es dedicava a la pagesia, sobretot teníem fruita i cereals, el conreu usual de la zona, i per tenir el vi a la taula el més comú era trobar-lo fora la comarca. Però a casa teníem la sort de tenir uns amics que tenien ceps i un dia a l'any recordo que fèiem una trobada familiar per anar a veremar. Era gairebé un ritual: després d'acabar la feina, paràvem taula i fèiem un gran dinar. Bàsicament, el vi que preníem a casa durant l'any era d'aquella família amb qui anàvem a veremar.

El temps ha passat i ja no només et trobes amb el vi un dia a l'any. Amb tota la varietat que hi ha actualment, en quins elements et fixes a l'hora d'escollir un vi?

— Si hagués de triar, m'agrada més el vi negre que el blanc i, si haig de fer d'ambaixadora de la meva terra, reivindico la denominació d'origen de Costers del Segre; penso que és de molta qualitat. Però és molt difícil escollir. També m'agraden molt els vins del Montsant, perquè la garnatxa negra per a mi és increïble, però també podríem parlar del Priorat, del Bages... Realment Catalunya en el conjunt de denominacions d'origen penso que és un territori que produeix molta qualitat. Això ens permet exportar i que sigui marca de país.

Aquesta marca de país també juga un paper important en dinars de negociació?

— Si són dinars de treball, intento no beure vi, perquè cal anar a la feina. Però sí que és cert que de vegades dins de l'àmbit laboral també hi ha un component de complicitat que et permet tenir més màniga ampla. Si hi ha un bon àpat, penso que un bon vi és un bon acompanyant per acabar-te d'entendre i generar complicitat amb les persones que tens al davant. Encara que no recordo cap moment concret en què el vi fos determinant, sí que recordo dinars de negociació i de construir acords en què el vi va ajudar a acompanyar molt més el moment que no pas si haguéssim estat en la fredor d'una taula de despatx.

Què representa el vi per a Catalunya?

— Catalunya és un gran productor de vins amb totes les denominacions d'origen reconegudes i no només en quantitat, també fem uns productes de moltíssima qualitat. Podem treure pit de moltes coses, però en l'àmbit de la gastronomia i en el món dels vins també. Jo crec que hem de reivindicar com a orgull de país el fet de ser capdavanters en qualitat del vi. Fa uns anys jo tinc el record d'anar a restaurants de Catalunya i trobar-te vins de fora del territori. Per sort amb la constància i perseverança dels productors i de les institucions la situació ha canviat molt; ara a la majoria de restaurants trobaràs vins catalans.

Recordes descobrir algun vi que estigués a la carta d'un restaurant?

— Sí, sempre que puc em deixo recomanar a l'hora d'escollir el vi i recordo un sopar que sort que ho vaig fer! Va ser el dia que vaig descobrir l'Ànima Negra, un vi de Mallorca. Sort que vaig escoltar el cambrer, perquè és un vi que no hauria demanat mai i va ser gràcies a ell que el vaig tastar i encara ara recordo aquell àpat. També és veritat que un vi és molt el context. De vegades un mateix vi en un altre moment vital i en una altra companyia no el trobes tan bo.

Quin és el plat que acompanyaries amb un bon vi com l'Ànima Negra?

— Com a lleidatana no podria triar entre uns caragols a la llauna o carn a la brasa. Són plats que em costa d'entendre'ls sense una copa de vi negre amb cos. En aquesta ocasió, algun vi del Castell del Remei també seria una bona elecció, com tantes altres.