Laura Fa: "M'encantaria fer un vi amb Ana Rosa Quintana"

Com a representant de l'amor i les parelles, en una primera cita que es vol prendre vi, és preferible demanar una ampolla o una copa?

— Una copa, prudència. Penso que cal ser prudent i demanar una copa perquè no pots saber si s'allargarà molt la cosa. Però jo fa tants anys que no tinc una cita! Fa 30 anys que estic amb la mateixa persona, però si hagués de recomanar alguna cosa, diria una copa.

I com t'agradaria que fos aquesta copa?

— Vi blanc, segur, i sempre intento que sigui català. Perquè amb els anys no sé què em passa que el negre em costa. A més, si ja és estiu o comença a fer calor, el blanc em ve més de gust. Sobre els rosats, sé que últimament s'han posat de moda els rosats, però encara m'hi estic acostumant. Segueixo tenint la idea del rosat d'abans, de color vermellot i unes bombolles grandioses, allò no m'agrada. Però sí que és cert que un dia que vaig sopar amb la Sílvia Soler i em va fer provar l'Ullones, que és quasi de color blanc, em va encantar, que diferent! Si tots fossin així podria entrar en el món dels rosats.

Tens algun espai dedicat a guardar el vi a casa?

— Doncs sí, tinc una galeria petita, on tinc la rentadora i l'assecadora, i en un racó tinc una nevereta per al vi per mantenir-los a bona temperatura. Al final, si ve gent a sopar a casa o vas a casa d'algú sempre has de tenir vi, no? També podríem tenir cava, però no ens agrada massa.

I el vermut?

— No sabia que el vermut també és vi! Doncs el vermut m'agrada molt i sempre en tenim una ampolla a casa. De fet, aprofito quan vaig als vermuts de Llucià Ferrer per comprar dues ampolles de vermut Cinzano. No hi ha gaires cases que facin vermut casolà, amb el vermut em passa una cosa similar a la ratafia, que no la vaig a comprar expressament, sinó que aprofito ocasions com mercats de pobles o ocasions especials per comprar-ne. Per a mi és important tenir-ne perquè fem molta vida de càmping i com que compartim temps amb els col·legues xerrant a la fresca és una ocasió bona per fer un vermut o una copa de vi.

Un càmping força sofisticat i gurmet.

— Sí, sortim amb una caravana amb els amics i anem de càmping. Allà fem paelles, sardinades, fas gambades o carns a la brasa, i jo soc l'encarregada de portar el vermut o vi. És quan em ve més de gust fer una copa, perquè en el dia a dia no es donen aquestes ocasions i tampoc bec en els àpats habituals d'entre setmana. Dissabte passat vam fer una sardinada i jo vaig portar per compartir entre tots una ampolla màgnum de la Terra Alta, que era molt bona.

En el teu cas els sopars i dinars de feina també són habituals. Recordes alguna ocasió en què el vi tingués un paper especial?

— Recordo quan escrivia el llibre Els pecats de la xona amb la Marta Pontnou que quan acabàvem d'escriure un capítol ho celebràvem amb una copa de vi. Hi ha gent que va a la Cerdanya o a la Garrotxa a inspirar-se, però nosaltres quedàvem després de treballar en un centre comercial, com la Maquinista o a les Glòries i allà preníem alguna cosa. Ara hem d'escriure la segona part.

Per acabar, amb qui t'agradaria fer una copa de vi que encara no n'has tingut l'oportunitat?

— M'encantaria fer un vi amb Ana Rosa Quintana. No sé si ella el voldria fer amb mi, perquè, tot i que hem compartit cadena, crec que ara estem en una altra escena diferent de la de fa un temps. Tinc molta gent propera amb qui parlo de com està el panorama televisiu a Espanya. Però ho faria amb ella, que no hi tinc accés i que és tan contraposada a mi, perquè jo soc indepe i ella és evident que no. Estic segura que seria una copa de vi supercuriosa i que ens acabaríem entenent. Encara que sembla que hi hagi d'haver conflicte, amb una copa de vi i amb bona voluntat t'acabes entenent amb qualsevol, no?