L’Elsa: una model que va anar a parar a les Gavarres i va fer-hi un vi

Es deia Elsa Peretti i si ara en busquen fotos veuran que era una dona distingida, d’aquestes dones tan belles i elegants, com en blanc i negre. Era model, però també dissenyava joies. I aquestes joies les va acabar comprant Tiffany’s. Sí, sí. No s’han equivocat. Són a la pàgina de vi de l’ARA Mengem. Però és que el vi d’avui, Ca l’Elsa, el devem a aquesta dona, que va morir amb 80 anys a la masia que havia comprat, en estat d’abandonament, i restaurat a les Gavarres. Va arribar a Catalunya de la mà de la Colita. Són aquestes dones, avançades als seus temps, dels anys 60, que vivien intensament, que van trepitjar vidres, fort, sense por, prèviament esclafats per elles mateixes.

Mai va voler focus —viure sota els focus fa desitjar, per damunt de tot, l’anonimat– i, per tant, va fer una cosa molt intel·ligent: va recuperar la vinya que un dia hi havia hagut a la zona. Els fruits no els va veure, perquè fer vi és sempre confiar que els ceps es quedaran quan tu ja siguis pols. Els diners que han pagat vostès pel vi que tenen a la copa es destinen a iniciatives solidàries. Elsa Peretti és avui una fundació.

Tot això m’ho explica l’enòleg del celler, que és d’un poblet de Vic, que no ve de família de viticultors, però que té un cognom predestinat. És el Guillem Parres. “Ella volia l’anonimat, però em sembla de justícia, ara, explicar què va fer", diu. I penso que com que va morir el 2021, aquesta collita que avui tastaran, la 2018, ella la veure collir.

Una nevera i un volcà

Els proposo un cupatge d’això que en diem varietats foranes. Cabernet sauvignon, cabernet franc i petit verdot. És un vi fora de la DO, doncs. I potser algú de vostès es preguntarà si aquests raïms viuen bé en un clima com el de les Gavarres. Em diu el Guillem que el cabernet franc és l’estrella de la zona i que potser, en un futur, aquest vi que tenen avui a la copa en serà un monovarietal. De tota manera, parlant del dificultós cabernet sauvignon, diu que només el fan quan l’anyada els ho permet. Ara tenen la 2022 en una bota. De tota manera, la zona hi ajuda. No s’han preguntat mai com és que alguns raïms, que necessiten climes temperats o càlids, viuen a Sud-àfrica? Doncs perquè els corrents freds dels oceans refresquen les vinyes. La vinya de Ca l’Elsa està envoltada per un bosc i aquest bosc fa un beneficiós efecte nevera. A més, hi ha una altra meravella, a la finca: un volcà. I aquest volcà fa que el terra sigui de basalt: molt fèrtil.

A la copa s’hi trobaran un vinàs amb tot el potencial d’envelliment, amb els sabors que hi dona la bota (el cacau...), amb tota la senyorositat —ja em perdonaran el vell neologisme—d’aquestes varietats que t’omplen la boca, que et deixen les dents vermelles com la sang, que et fan enllaminir. És un vi de mig cos, no és corpulent, però és el més corpulent del celler. El fill guapo de l’Elsa. Un vi persistent, un vi de calma, de la cuina de xup-xup, d’anar al passat, d’anar a poc a poc. De pensar que l’Elsa era model, però sense saber-ho també va ser paisatgista. Que en gaudeixin molt.

Patrocinat per: