Imaginant dragons i bevent una grandíssima carinyena

Les filles de Jordi Miró, Andrea i Aïda, aixafen raïm amb malles pirates i samarretes de tirants. Duen cues de cavall, tibants, molt alegres. Tenen cares anguloses, i uns ulls simpàtics però capficats i àvids. Sempre han viscut entre vinyes, a la Terra Alta. 

Al Jordi li agrada la família. L’ascendent i la descendent. Li agraden les fotos antigues, les dels avis, mudats de festa major; les dels nens amb eines massa grosses perquè volen ajudar al camp. “Soc al món del vi des del 92. Vaig començar a Raventós i Blanc, després vaig anar a Vinícola del Priorat, on encara treballo, i des del 2010 amb el celler de casa, a la Terra Alta”. Avui, Serie 16.

El Jordi va plantar vinya als terrenys del seu sogre, el 99, a Gandesa. L’avi, aquest avi mudat, tenia celler, però va tancar-lo l’any 59, quan es va fer la cooperativa. El pare també va continuar amb la cooperativa. “Què planto? El que es plantava llavors. Cabernet, merlot, ull de llebre, garnatxa… Tot negre, sí. No vaig plantar res de blanc. I també alguna cosa com petit verdot, monestrell, marcelan…”De petit, esclar que sabia què era la vinya. Llaurar amb el tractor era festa major. No sabia elaborar… Però m’hi vaig posar”. Va començar a comercialitzar, només en bag-in-box (aquesta mena de tetrabric pràctic, amb aixeta, que et pot durar molt temps a la cuina) el 2004. “No, no vaig estudiar. Vaig estudiar a base de garrotades”. Va fer la primera collita el 2010. I a fer collites se n’aprèn fent-ne, però, esclar, d'oportunitats no n’hi ha tantes. Una l’any. “Ara treballo amb les meves filles. L’Andrea, que és cent per cent al celler, i l’Aïda, que fa les seves coses”. Ho diu contentíssim. 

Ara té garnatxa blanca, i carinyena d’una vinya molt vella. La garnatxa no se la poden perdre, tampoc. “La collita del 12 va ser el millor vi d’Espanya a la Guía del vino cotidiano", diu somrient. I afegeix, perquè avui la protagonista és la carinyena: “A la Terra Alta no hi ha vinyes tan velles com al Priorat. És una carinyena de l’any 72. D’un bon amic, és trist, que va morir. La seva viuda volia arrencar-ho i jo li vaig dir: «No! Neus! T’ho compro!»” Cada vinya té una història, de vegades trista, de vegades trista i alegre a la vegada. 

A fermentar fresquet

I vet aquí que el vi que tenen avui a la copa és el fruit d’això. “L’extracció ens agrada poc. Jo sempre dic: «A fermentar fresquet!» Després de l’alcohòlica i la malolàctica, a arrodonir el vi, però sense marcar la fusta. Set o vuit mesos i cap a l’ampolla”. El resultat és una carinyena amb una acidesa boníssima però arrodonida. És un vi tan viu i tan vibrant… Sempre els diem, en aquesta pàgina, que els vins són cicles. “Ara fa calor. Necessitem coses fresques. I ara, esclar, mirem la carinyena amb altres ulls. No és una varietat per omplir dipòsits. Abans era injuriada. I et dic una cosa: de la parellada… ni se’n parla!” S’interromp. “Espera’t! Jordi, agafa les dues caixes, pensa que només en queda mig palet!” Sé que ell tenia la parellada entre cella i cella. Feia anys que li anava al darrere, la volia entendre. La DO autoritza 11 graus d’alcohol. I ara ho han aconseguit. L’han tret amb 11 graus. I com? Veremant a l’octubre. L’han “trobat”. I és fresca, és la que et beus mentre prepares la taula.

Però avui la protagonista és la carinyena. M’agrada moltíssim aquesta varietat, i les ampolles monovarietals, com la d’avui, trobo que són bones ocasions per entendre els vins. Per fer-la, posen 4.000 quilos en inox i 600 en barrica. Per què? La barrica li dona més boca i menys nas. L’inox, just al revés. “La barrica és com la sal a la cuina”. 

Hi trobaran fruites vermelles, com gerds, i se la podran prendre amb tot. Amb un arròs d’ànec? Sí, que els deixarà una boca neta i preparada per al gaudi. L’any 96 als pagesos els deien: “On vas amb una carinyena?” Però avui pots dir que a tot arreu. És un vi que té tota una tradició al darrere i una mirada fresca i jove, llarga. Obrin aquesta ampolla, gaudeixin, com mai de la carinyena.

Patrocinat per: