Endevins de vi del Penedès que s'embutxaquen 30.000 euros

Cada any intento participar-hi (perquè m’agrada fracassar, riure, donar-me cops al cap). Però les inscripcions s’esgoten en tres minuts. Quan jo estic escrivint el codi postal ja s’ha esgotat el termini i hi ha qui, feliç, ja ho està publicant a Instagram. És el concurs de tast de vi per parelles de Vila Viniteca. Les tres parelles guanyadores es repartiran 40.000 euros. Que sigui per parelles fa que, diversos sommeliers del món del vi vagin canviant de parella, en un exercici promiscu meravellós, vejam si fan podi. No és fàcil. És molt difícil. I, com sol passar, els que sempre guanyen són els que s’hi dediquen: els viticultors. Els crítics no solen guanyar. De fet, ja us avanço que qui acabarà guanyant l'edició d'aquest any (una primera posició dotada amb 30.000 euros) seran Antoni Carbó del celler La Salada i Ramon Jané de Mas Candí, tots dos del Penedès, que no és el primer cop que guanyen.

Tornem al principi. Abandono casa meva —avui Montserrat està nevada i és un dia per no marxar— i me’n vaig a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, al Born. Hi ha cua per entrar —premsa o amics— i un cop dins, pots tastar vins i formatges increïbles. Just a l’entrada, a baix, hi ha els vins de Dirk Niepoort, que no puc admirar més. Puc tastar Batuta i puc tastar Charme. Pujo cap a dalt. Al vestíbul, bombolles: Mestres i Llopart.  

Em trobo diverses parelles que acaben de sortir de l’eliminatòria del matí. En Roc Gramona —un mestre de la poda que he convidat al Tast Vertical, de Catalunya Ràdio, i en Ricard Rofes, un altre mestre (autor dels vins d’Scala Dei) que ha sortit en aquesta secció de vins amb ànima, que fem els diumenges, ens expliquen què han “posat”. “Hem posat el primer un Rioja, un La Montesa de l’Álvaro (volen dir en Palacios); el segon, un Abadía Retuerta; el tercer un xampany, un Bollinger; el quart un Rascarà del Ton Mata; el cinquè un Belondradre; el sisè un chardonnay de la Borgonya i el setè ens ha portat a Eslovènia...”. Molta gent ha dit el Rascarà del Ton Mata. L’últim és una fricada natural!”, em diu algú. Paco de la Rosa Torelló, que concursa amb Marcel Pérez, diria que el primer és un Frontonio; el segon un tempranillo de la Rioja, clàssic; el tercer un escumós de Juvé i Camps; de nou el Rascarà del Ton Mata... La majoria de concursants, alguns Màsters of wine, et diuen sense embuts que s’han equivocat, que han jugat, que han dit això o allò, i per què. Em trobo també, esclar, els que al matí es dutxen amb sabó Ego i que si no surten escollits trobaran que el concurs és una tifa. “No, no recordo què he dit que era l’últim vi”, em diu un d’ells. Demà penjarà a Instagram que ho ha encertat tot, però que, inexplicablement, qui sap si per algun complot contra ell, no ha passat a la final. 

Em trobo l’Audrey Dorée, una de les sommeliers d'El Celler de Can Roca. Repassem el que han dit els concursants del matí i riem, per la dificultat. Al migdia, uns quants passen a la final. Alguns rient, contents, d’altres greus, hieràtics. Entre els que passen, en Rofes i en Gramona. 

Potser un altre dia podem fer una pàgina explicant el perquè dels vins i les grandioses trampes que suposaven tots ells. Al concurs, un pilot de gent que volia veure l’ambient, un pilot de genis del vi —la majoria elaboradors— i un pilot d’aficionats. Poques dones, encara, escassíssimes parelles de dues dones, però de mica en mica hem d’anar conquerint terreny. Senyorassos estupendíssims, esclar, i gent jove —instagramers, youtubers i aficionats— que té interès en comunicar aquest món. Quim Vila, un mestre indiscutible, un visionari i un geni. Algú que més enllà de les fronteres, dels gustos, sap que el vi uneix, enganxa, fa enamorar. Quim Vila, als vins, Eva Vila, als formatges. Quina sort tenir-los.