B.R.O.T. Maurat: aquest xarel·lo és per a un marquès

“La biodinàmica és una manera de fer i de viure”, em diu. I escoltant-lo, penso que la “biodinàmica”, sobretot, genera una bona “dinàmica” en la gent. És en Ramon Raventós, impulsor del col·lectiu B.R.O.T., que és un acrònim: Biodinàmica per Recuperar l’Origen i el Terroir. Jo no conec regles més estrictes que les regles per fer vi “sense regles”. I estic fent, em penso, un grandíssim elogi. El vi d’avui, com tots els que triem, s’ho val.

En Ramon Raventós, que com el seu nom indica, ve de família vinatera, treballava d’executiu a la Volkswagen, res de fer vi com els ancestres. I un dia va rebre la trucada d’un marquès. El Marquès d’Alella, que viu en un palau de marquès i, llavors, era accionista de caves Parxet. “Mai havia tractat amb un marquès en exercici”, fa, somrient. I vet aquí que se’n va anar a Alella, i allà, al palau –un palau amb tot el que ens podem imaginar que hi ha als palaus– va ser rebut, esclar, per un majordom. “Senyor Raventós, l’espera el senyor marquès”. I aquest pagès tan dandi, es va trobar amb el marquès, que era un home intel·ligent i sensible amb la terra. Estava amoïnat, perquè no tenia hereus per continuar amb el Parxet, i sí que tenia una oferta sobre la taula per comprar-lo. No volia que, en cas de venda, acabés malbaratant-se. Buscava, doncs, un director, però el plebeu i el noble es van agafar simpatia, van esmorzar cinc cops, i al final, en Ramon va trencar la guardiola, i Parxet va ser seu. Després, en una complicada operació que va afectar dos-cents raventosos, el Parxet es va vendre. Es tracta d’una casa històrica, que ha preservat bé la idea de producte prestigiós, i que ha fet un paper molt rellevant en l’agricultura ecològica d’aquest país. Ara, doncs, Parxet ja no és del nostre home, i si escric sobre això és perquè aspiraria a anar a fer una crònica, des d’aquestes pàgines, a casa del marquès.

I ara anem al vi d’avui, al Maurat, de B.R.O.T. “Comprem una finca, fem un celler, amb uns estatuts per escrit. Una manera de dir: Si jo no hi soc, això ha d’anar així. Que com ha d’anar? S’ha de fer en biodinàmica tant sí com no”. Al nostre protagonista no li interessa el volum.

El Maurat ve d’una vinya preciosa de xarel·lo madur. De vegades, segons quins vins que es passen de maduresa perden acidesa, nervi. El Maurat no perd l’acidesa, ni les ganes, ni la frescor. En un tast “professional” o “tècnic”, vostès diran “oh, que bé”, però en un tast informal, amb amics, a casa, no deixaran de passar coses a la copa, també.

Al diccionari, “maurar” és “remoure alguna cosa, especialment la pasta, amb premudes repetides, per estovar-la, fer-la apta per a l’elaboració, unir-ne més íntimament les parts constituents”. Això serveix per a aquest vi, però també per les persones que el fan. Al Maurat, se li tiren moltes coses “sòlides”, durant el procés. Pells, rapa, raïm sencer, al final... Fa maceració carbònica, que no és habitual en els blancs. Per això cal maurar-lo bé. I la vinya la porta—i així surt a l’etiqueta—el Josep Maria Cantí. Per això trobo que les persones que fan aquests vins hi són, hi són bojament. I estan també maurades. A la copa, hi trobareu gingebre, potser albercoc, potser flors, de les blanques. Us anirà bé amb fumats, amb peixos greixosos. Jo, avui, me l’he pres, molt feliç, perquè sí, amb faves i pèsols. El Maurat és el blanc, diria, més complex i més insòlit d’aquest projecte vinícola. Complex sí, molt, però feliçment “gaudible”. No us el perdeu!

Patrocinat per: