El celler del Penedès que lluita per preservar les vinyes sense la instal·lació de grans parcs solars

Espiells-Sant Sadurní d'AnoiaLa carretera que mena a Vins El Cep és sinuosa, de terra, i envoltada de vinyes. A primera hora del matí s’hi veu sortir el sol, més enllà de les vinyes. És un paisatge de cinema, i probablement per això té un dels miradors senyalitzats del municipi, anomenat la Miranda d’Espiell. Al final del camí hi ha el celler, que té una masia pairal com a centre enoturístic (s’hi fan tastos i àpats), i uns metres enllà les oficines, en una sala, i les tines on s’elaboren els vins i els caves, en unes altres.

Vins El Cep és el projecte de quatre famílies, que va néixer fa quaranta-cinc anys i que lluita, juntament amb altres cellers de l’associació Espiells Terra de Vi, contra tot el que suposi desfigurar el jardí verd cultivat de vinyes més gran entre Barcelona i Tarragona. La batalla contra la instal·lació del Quart Cinturó la van guanyar, i ara tots junts s’oposen a la instal·lació de plaques solars en una de les finques properes.

A les oficines, ocupada amb la gestió, hi ha la Maite Esteve, que explica que tot va començar fa quaranta-cinc anys amb el seu pare i tres amics seus. “Com que som quatre famílies, al logo hi tenim quatre llavors, col·locades de tal manera que sumen”, explica. Tots quatre van sumar per donar valor a les vinyes que tenien, pel raïm dels quals els pagaven ben poc. “No hi havia reconeixement per al viticultor, i per això tots quatre van voler fer un pas endavant i convertir-se en elaboradors”. Avui són elaboradors integrals de vins i caves (estan dins de la DO Cava) i s’han convertit en referents pels seus caves i vins. A més, la propietat ja ha passat a mans de les filles de tres dels elaboradors fundadors, que treballen juntament amb Pere Parera, un dels quatre socis inicials. “Tenim dividida la feina. Les germanes Montse i Mercè Massana, la Pilar Carreras i en Pere Parera s’ocupen de les vinyes, de tot el que fa referència a la viticultura, i jo de la direcció del celler”, diu Maite Esteve.

Reprenem el tema de la incertesa que vivien el seu pare i els seus amics sobre el preu del raïm, que quaranta-cinc anys després els viticultors del Penedès encara viuen. Ells ja no perquè són viticultors i elaboradors, però saben que el preu del quilo del raïm veremat que s’ha pagat aquest any ha estat molt baix. “És molt trist, perquè desanima les generacions que tenim al darrere”, diu. Malgrat això, Maite Esteve defensa que el Penedès ha de ser vitivinícola, perquè si no l’alternativa és l’asfalt i les plaques solars, com ja està passant en moltes poblacions de Lleida. “Hi ha brots d’esperança, com joves viticultors que s’han llançat a fer els seus propis vins, i això està molt bé, perquè aleshores estan tancant el cercle, com fem nosaltres”, diu Esteve. I tot seguit afegeix: “Vins El Cep és singular perquè va començar amb quatre famílies i encara hi som els mateixos. Em penso que no conec cap altre cas com el nostre”.

El primer cava biodinàmic del món

A Vins El Cep els caves suposen el 80% de les elaboracions, que exporten també en el mateix percentatge, mentre que el 20% es queden a Catalunya. L'altre 20% de la producció és de vins tranquils. Entre les referències més conegudes hi ha “el primer cava biodinàmic del món”, segons Maite Esteve, que van embotellar el 2006, amb el nom Claror. Dins de la DO Cava, també són un dels sis elaboradors que fan caves de paratge, una categoria que vol dir que fan caves de vinyes de més de deu anys, i amb una criança llarga, de més de trenta-sis mesos. “El Claror que hem posat al mercat és del 2016, és a dir, que té vuit anys de criança. És un cava de paratge a més d’haver estat elaborat amb viticultura biodinàmica”. Un altre dels caves que han donat prestigi a Vins El Cep és el Clos Gelida, elaborat amb quatre varietats: macabeu, xarel·lo, pinot noir i chardonnay.

Per continuar, Esteve explica que el celler forma part, com a fundador, de l’associació Espiells Terra de Vi, que engloba tretze cellers, vint-i-cinc masies i un gran nombre de viticultors. La mateixa Maite Esteve n’ha estat presidenta durant anys però en aquests moments hi està al capdavant Oriol Roig, que diu que van aturar "el Quart Cinturó, que era un perill per al paisatge verd del Penedès”, i recorda que el territori “és la primera anella verda després de l’àrea metropolitana”. D’aquí la pressió industrial i logística a la qual estan sotmesos pel fet de ser molt a prop de la gran urbs.

Actualment una altra de les grans amenaces contra la qual lluita l’associació Espiells Terra de Vi són els parcs solars, concretament el projecte d’instal·lació a la Finca La Pedrera, a la cara nord de Sant Llorenç d’Hortons, que també pertany a Espiells. Cal tenir en compte que sota el terme Espiells hi ha tres municipis: Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. El projecte que està previst suposaria la supressió de vint-i-dues hectàrees de vinyes per posar-hi el parc solar. “No som negacionistes, sabem que és una energia verda necessària, però s’ha de tenir en compte el paisatge”, afirma Oriol Roig, que afegeix que el projecte va entrar a la Generalitat a meitat de juliol, però està en fase de ser validat. “Nosaltres no tenim recursos judicials per oposar-nos-hi, sinó que l’únic que podem fer és donar suport a l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons, amb qui estem en contacte perquè el projecte no tiri endavant”, explica.

Així doncs, el futur, no és fàcil. Per començar, Esteve creu que al Penedès hi hauria d’haver més viticultors que fessin d’elaboradors, però una de les traves perquè n’hi hagi és la burocràcia, molt complicada. “Cada dia hem d’omplir en un quadern digital tot el que fem, i hi hem de dir fins i tot les hores que hem estat al tractor i el gasoil que hem consumit: tot”. Per continuar, el consum de vi i alcohol no està en el seu millor moment. “S’ha començat a demonitzar el vi, quan històricament a la Mediterrània sempre se n’havia begut. Venim d’una tradició en què esmorzàvem, dinàvem i sopàvem amb vi”, diu Esteve. I, per acabar, en el futur, com a alegria, sempre hi ha projectes engrescadors, com el que fan amb el xarel·lo vermell i la malvasia de Sitges. “Les Madones, amb malvasia de Sitges, és un homenatge a les dones de les nostres famílies, les besàvies, que treballaven les vinyes”. Vins El Cep ha fet aquests vins amb malvasia de Sitges, perquè era la varietat que sempre es plantava entremig d’altres ceps. “El barrejaven amb altres varietats perquè consideraven que la malvasia aportava aroma i frescor”, diu Esteve, i explica que van anar a l’Hospital de Sitges a adquirir-ne els ceps per replantar-los per recordar la seva història. “Ara hem aconseguit fer una malvasia seca, amb criança en damajoana, que homenatja les besàvies, a les quals ningú no els va valorar la seva feina”, conclou.