És saludable o no menjar sol?

El catedràtic de psicologia experimental de la Universitat d’Oxford Charles Spence dona tres motius per argumentar per què no és saludable menjar sol.

En primer lloc, perquè les persones que mengen soles acostumen a presentar conductes d’alimentació més pobres, en el sentit que tenen actituds alimentàries perjudicials. I tant és per problemes d’excés de pes com també per estar massa prims. Alhora, tant en un cas com en l’altre tenen dèficit d’ingesta de fruita i verdura.

Després, perquè la sensació que tenen és la de sentir-se soles, en el sentit negatiu de la soledat.

I, en tercer lloc, perquè acaben llençant un 40% més de menjar a les escombraries que els que mengen en companyia (segons va assegurar un estudi fet pel govern britànic el 2013).

Contrast

El dietista-nutricionista David Gasol sosté que menjar sol pot ser positiu. “Si masteguem i ensalivem bé, si el menjar és equilibrat, llavors pot estar bé perquè menjarem a poc a poc, pausadament”, afirma. I, per tant, tindrem una bona digestió.

Per contra, “si mengem acompanyats, com podria ser en un dinar de feina, que no recomano mai, no afavorirem la bona digestió, perquè estarem nerviosos, haurem de parlar força”, i, per tant, serà difícil que puguem mastegar correctament i que, en resum, païm bé el menjar.

Així doncs, menjar sol o acompanyat no serien les condicions per aconseguir un bon àpat, perquè l’essència és el que es menja i l’entorn. “I, certament, quan l’entorn és positiu i relaxat afavorim una bona digestió del que mengem”, afegeix Gasol.

Actituds

La dietista-nutricionista Martina Ferrer apunta que menjar sol també implica actituds poc positives. “S’acaba menjant ràpid i mirant pantalles, com el mòbil”, diu. I, a part d’aquesta actitud, “hi ha més probabilitats que, quan mengem sols, no cuinem menjar saludable”, diu Ferrer. A la cuina, la idea de “no val la pena esforçar-s’hi preparant res perquè és només per a mi” s’imposa al fet de voler-se cuinar un bon plat equilibrat i ple de nutrients.

El dietista-nutricionista Marc Vergés recorda que molta gent menja sola “per obligació” i no pas per gust. “Menjar és un fet cultural, que ens uneix”, afegeix Martina Ferrer. I aquesta premissa està ben assumida culturalment, i per això “pot aguditzar el sentiment de solitud, perquè es practica sol un moment, l’àpat, que és molt social”, diu Vergés. Però una idea és la teoria i una altra la pràctica diària, amb jornades laborals que no concilien i que encara són lluny de fer-ho.

Per tot plegat, Marc Vergés recomana que les persones que mengin soles assumeixin unes recomanacions: 1) no anar de pressa menjant, 2) no optar per aliments o plats que no convenen nutricionalment, i per tant, cuidar-se sempre menjant malgrat que s’estigui sol. De fet, el cuiner Jordi Cruz, que a la guia Michelin té la màxima puntuació, tres estrelles, pel restaurant Àbac, opina que cuidar-se un mateix menjant és el millor regal personal que ens podem fer diàriament.

Què vol dir menjar bé (sol o acompanyat)?

Segons Elise Desaulniers, autora del llibre Pensar abans d’obrir la boca. Les conseqüències de les nostres tries alimentàries (Viena Edicions), menjar bé ha de respondre la pregunta: com hauria d’actuar per fer-ho de la millor manera possible? I és així perquè “no mengem qualsevol cosa ni de qualsevol manera: l’ètica ja és als nostres plats”. Fem tries alimentàries en cada àpat. “I aquestes tries tenen unes conseqüències: sobre el medi ambient, sobre el benestar dels animals, sobre la fam al món i sobre la vida dels treballadors. Així doncs, menjar també vol dir fer gestos ètics”.

Al llibre The ethics of what we eat, el filòsof Peter Singer i l’advocat Jim Mason proposaven uns fonaments a partir dels quals caldria construir cada àpat:

1. Transparència. Tenim el dret de saber com es produeixen els nostres aliments. Sota aquest principi, sempre que s’adquirís un aliment el consumidor hauria de saber, per exemple, si els treballadors han sigut tractats correctament. ¿Com han sigut criats i morts els animals que es mengen?

2. Equitat. Produir aliments no hauria d’imposar costos als altres. “Hauríem de liquidar la factura dels aliments que consumim pagant-ne un preu just, que reflecteixi tant com sigui possible els costos reals de la producció”. I és així perquè produir menjar suposa “contaminació de l’aire, dels cursos de l’aigua i de la terra, un cost que no es reflecteix necessàriament en el preu que paguem a la botiga. I, tanmateix, tard o d’hora els haurà d’assumir la societat”.

3. Responsabilitat social. S’han de respectar els drets fonamentals dels treballadors. “Els treballadors tenen dret a unes condicions de treball decents i a una remuneració que sigui justa”.

4. Necessitats vitals. La vida i la salut passen al davant de qualsevol altra consideració ètica. “Quan es tracta de satisfer les necessitats fonamentals i garantir la supervivència, els principis anteriors es poden relegar a un segon pla. En canvi, quan les nostres necessitats vitals estan cobertes, les nostres tries s’han d’orientar cap a les opcions que tenen les millors conseqüències sobre els altres”.