Trinitat Gilbert

Cal menjar perquè toca o només quan es té gana?

Cal menjar perquè toca o només quan es té gana? Zoom

Si tens gana, ja vas tard”, assegura David Gasol. “La gana és una sensació creada pel cervell, quan ja fa hores que no mengem i el nostre cos ja nota que li falta algun nutrient. És pura supervivència”, rebla el clau. Ho diu rotund i segur, perquè assegura que la raça humana s’hauria extingit si “no tinguéssim sensació de gana”.

Per a Gasol, amb la set passa el mateix. “Quan tens set és perquè el teu cos ja ha començat a deshidratar-se i el cervell envia un missatge a l’organisme que genera sensació de set, i així és com decidim ingerir algun líquid per saciar la set”, continua explicant.

Marc Vergés l’escolta, i contraargumenta amb una llista de diversos motius perquè, segons ell, s’ha de menjar només, i només, quan es té gana:

1) Som animals que estem preparats per funcionar millor en situacions de mancança o dèficit calòric.

2) La nostra espècie sempre ha evolucionat de manera òptima en èpoques de relativa mancança, no com avui en dia, que ens movem en l’era o en la dieta de l’abundància.

3) Deixar espai entre les menjades -el preferible seria entre 3 i 6 hores- augmenta els nostres nivells de dopamina postpandrial. Dit amb altres paraules, obtenim més plaer i satisfacció després dels àpats.

4) Menjant quan es té gana, facilitem que no hi hagi nivells d’insulina i glucosa elevats entre els àpats principals, així que no mengem per compensar el pic de la baixada de sucre en sang, ni tampoc mengem com si fóssim robots, que vol dir que mengem perquè toca, i no perquè ho sentim.

5) Si deixem passar 12 hores entre àpat i àpat, buidem les reserves de greix corporal i deixem descansar i reparar tot el sistema digestiu. Aquesta situació és la millor medicina preventiva que cadascú pot fer, perquè quan tenim una bona salut hepàtica i intestinal, és molt difícil emmalaltir.

6) Menjar sense gana és convenient quan un vol guanyar pes o massa muscular, però amb els nivells de greix i composicions corporals que veiem en la nostra civilització moderna, no seria el més convenient. De fet, cal no oblidar que l’humà modern té la pitjor composició corporal de tota la història de la raça humana.

En aquest punt de la conversa, el dietista-nutricionista David Gasol enumera els seus motius per oposar-se a la teoria de Vergés. “Si el dia té 24 hores, 12 hores diürnes d’activitat i 12 hores nocturnes de descans, és dins de les 12 hores diürnes que hem de repartir els àpats”.

És així perquè “durant el dia, el metabolisme té la capacitat i la necessitat de digerir, fins i tot en el cas de les persones que tenen feines sedentàries”. A més, durant el dia se segreguen hormones, “les substàncies digestives i també els enzims amb la capacitat i funció de digerir els aliments que consumim”. Per aquest motiu, “si a la nit sopem de manera abundant, no pairem i, per consegüent, no descansarem”, diu Gasol.

Així doncs, la premissa diürna és la que ajuda a ordenar els horaris dels àpats, i, per tant, a “crear rutines saludables”, segons Gasol. Al matí, acabats de llevar, els esmorzars dels reis, “un concepte que ens ajuda a promoure que la gent surti de casa amb combustible per a la seva jornada laboral o acadèmica”. Al dinar, l’àpat dels prínceps. I a les nits, el dels pobres, és a dir un “sopar lleuger i ben d’hora”. Si es fa d’aquesta manera “descansarem bé i ajudarem que el cos es recuperi durant la nit”.

Seguint aquest fil, la teoria de David Gasol es basa en una piràmide, en la base de la qual hi ha un bon esmorzar, després un segon petit esmorzar, tot seguit un dinar, un berenar, i, per acabar, un sopar, al qual s’arriba al vespre amb el dipòsit ple, “i no es té una gana ferotge”.

Curiosament, aquests consells, que val a dir que són els més estesos de la nutrició, no se segueixen com “s’hauria de fer”, diu Gasol. “Al nostre país tenim un greu problema de mals horaris d’alimentació, fet que provoca, entre altres motius, obesitat, fatiga, menys rendiment laboral i intel·lectual”.

Per entendre la correlació entre obesitat i mala distribució horària dels àpats, David Gasol afirma que quan s’arriba a taula amb massa gana, “mengem ràpidament, sense mastegar, i llavors mengem més del compte”.

Per acabar, Gasol confessa que sol esmorzar a les 8. Després, a les 11, menja una peça de fruita o un liquat juntament amb un grapat de fruita seca. I para per dinar entre les 13 h i les 14 h. Els migdies que va al gimnàs, el dinar és a les 15 h. Sigui com sigui, a les 17 h berena, fruita seca o fruita, i abans de les 20 h sopa.

Per la seva banda, el dietista-nutricionista Marc Vergés explica que ell fa un semidejuni intermitent, que vol dir que menja cada 14 hores, dos cops a la setmana. En els dies que no ho fa, si no ha de fer esport, llavors no menja res entre hores. Just en aquest punt, Gasol apunta que “el Marc pot fer-ho perquè en sap molt, de nutrició, però a la població el consell és que si vol imitar-lo s’ha d’assessorar molt i molt, i sempre seguir la prescripció d’especialistes”. I, per primer cop, Vergés hi coincideix.