MARTA TERRASA
Barcelona

Bons hàbits a taula: mites i llegendes

Analitzem alguns consells alimentaris per saber quins són certs i ajudar-vos a fer que menjar bé sigui més fàcil

Foto / GETTY Zoom

En el món de l’alimentació és evident que les coses estan canviant, sobretot des del moment que les grans superfícies ofereixen pastes i arrossos integrals, productes sense gluten i vegetals ecològics. Tenir cura del cos ja no només significa aconseguir una figura bonica, sinó cuidar-se també per dins. Conceptes com macrobiòtic, vegà o raw s’incorporen al nostre vocabulari al ritme que apareixen als prestatges dels supermercats. Amb tot, encara queda molt per aprendre. I és que després de tants anys de beure el suc de taronja de pressa de pressa perquè es perdien les vitamines, ara resulta que perduren un grapat d’hores. Per això repassem aquelles pràctiques i hàbits que tenim a l’hora de menjar amb experts nutricionistes, endocrins i membres de l’equip Nutrimedia de la UPF per desmuntar mites i desinformacions relatives als productes alimentaris.

No s’ha de beure durant les menjades

Fals

Cristina Claret, endocrina de l’institut Ibade, assegura que el de l’aigua és “el mite més clàssic”. Això vol dir que no hem de beure quan mengem? “No t’engreixes més o menys per beure aigua durant els àpats”, explica la doctora. Per tant, podem beure “si tenim set” mentre mengem, que no ens farà la digestió més “pesant” ni se’ns posarà més malament el menjar. Si formeu part del percentatge de la població que té problemes de còlon irritable, Claret sí que recomana “beure fora de les menjades”, ja que hi ha evidències que facilita la digestió.

La fruita, millor abans dels àpats

Cert

I com corríem al matí per beure’ns el suc de taronja abans no se n’anessin les vitamines! Doncs resulta que el suc manté la vitamina C durant una bona estona i que la fruita s’ha de menjar abans dels àpats, “per evitar que els sucres fermentin”, explica la nutricionista i tècnica dietètica Mar Miralles. “Si mengem la fruita just després de dinar, els àcids gàstrics de la digestió en debiliten les vitamines”, explica la nutricionista. És per això que es recomana menjar peces de fruita entre hores, perquè la sensació saciant és més gran i se’n treu “més profit”.

Una copa de vi al dia és bona per a la salut

Fals

Segons l’equip de Nutrimedia, aquest és un dels mites que s’han encarregat de desmuntar, i és que, com apunta el seu director, Gonzalo Casino, “les evidències científiques demostren que no hi ha cap justificació per recomanar beure alcohol de manera moderada”. De fet, és més aviat al contrari, ja que el més sa continua sent “no beure’n gens”, com confirma Casino.

S’han de fer cinc àpats al dia

Cert

“Fer una dieta que inclogui cinc àpats fa que no tinguem la necessitat d’arrasar amb el que tenim a la cuina”, raona la nutricionista i tècnica dietètica Mar Miralles. Una idea que comparteix l’endocrina Cristina Claret, que assegura que bona part de la població pateix “atacs d’ansietat” traduïts en “atacs de gana” que es poden evitar menjant diverses vegades al dia, per arribar així a l’àpat principal sense ànsia. Però no n’hi ha prou fent cinc àpats, sinó que cal tenir també certa organització per evitar els atacs de gola que tan malament fan sentir després. Per això Miralles aconsella “programar l’hora d’anar a comprar”, i fer-ho en un moment en què no s’estigui afamat ni tampoc molt ple, ja que pot canviar la percepció dels productes i portar-nos a comprar per impulsos. També és important programar, tan com es pugui, els menú de la setmana, perquè així es pot comprar amb previsió i tenir temps per “cuinar i menjar tranquil·lament”, assegura la nutricionista.

S’ha de mastegar vint vegades per costat

Fals

Hi ha tota una escala de grisos entre el mastegar cinquanta vegades una peça de carn i l’empassar-se-la de cop. Al final s’imposa el sentit comú. “S’ha de mastegar seguint el que seria un ritme natural”, explica Toni Román, osteòpata i director del centre Osteodynamic. Aquest ritme natural pot variar segons cada persona o segons l’aliment consumit, i també cal tenir en compte que es mastega de manera unilateral, de la mateixa manera que som esquerrans o dretans a l’hora d’escriure. Això, però, “no afecta de manera negativa” en la digestió ni en la càrrega muscular de la zona de la mandíbula i el coll, explica l’osteòpata. El que sí que queda clar és que com més calmat s’està, més es tendeix a mastegar el menjar, mentre que l’estrès ens portarà a empassar massa ràpid, de manera que a nivell digestiu l’àpat “no serà tan beneficiós”, diu Román.

La dieta mediterrània és la millor

Cert

Coneguda arreu del món, la dieta mediterrània és més que un eslògan per atreure turistes. És una manera d’entendre la gastronomia, vinculada a la nostra cultura i al territori. En un moment en què tot es consumeix al ritme d’un tren desbocat, cal abaixar revolucions i reivindicar conceptes com l’ slow food de la nostra cuina. A l’hora de planificar els menús de l’escola, la nutricionista i tècnica dietètica Mar Miralles aposta per una dieta en què no s’abusa de “carns, greixos o aliments prefabricats”, i defensa la cuina local i de temporada, molt més saludable per a la “butxaca i el paladar”. Miralles remarca la importància de tenir temps “per cuinar”, una cosa molt mediterrània, i aconsella mirar bé les “etiquetes dels productes”.

Tres afirmacions que cal matisar

Els anuncis contenen informació falsa

Aquesta és precisament una de les accions que ocupa Nutrimedia: analitzar científicament les afirmacions que fa la publicitat. De moment, i gràcies a la seva tasca, podem assegurar que la promesa de Danacol de reduir el colesterol en un 10% és totalment certa. Tanmateix, Casino insisteix a remarcar que productes com aquest “no prevenen o curen les malalties cardiovasculars” i que per això les guies mèdiques no els recomanen amb aquesta finalitat, sinó per ajudar a reduir lleugerament els nivells. “Cal recordar que els aliments no són, en cap cas, medicaments”, puntualitza el coordinar de Nutrimedia.

L’oli de palma és perjudicial per la salut

Gonzalo Casino, coordinador de Nutrimedia i director de projectes de l’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF, diu que la ciència “no ha demostrat” que l’oli de palma sigui més nociu que olis similars. El problema és el seu ús en aliments processats i brioixeria industrial com a substitutiu de greixos animals. “No hi ha estudis que analitzin directament si el consum d’aquest oli augmenta el risc de patir malalties”, assegura Casino. Això sí, el fet que l’oli de palma contingui un 50% de greixos saturats fa que el seu consum “sigui perjudicial per a la salut cardiovascular”, diu, a més de recordar que també en contenen olis com el de coco o la margarina.

Menjar dret no és sa

Si filem prim, es podria dir que l’afirmació és falsa, perquè, com diu Toni Román, “menjar dret o assegut és indiferent a nivell fisiològic”. Tanmateix, fer-ho dret té una “contraprestació en relació a la situació de calma”, explica l’osteòpata, ja que es tracta d’un “concepte emocional”. Associem menjar dret amb la rapidesa, la tensió i l’estrès; per això cal “seure” i dedicar temps al menjar; sense fer res més, lluny de pantalles i gadgets. És per això que sempre s’emfatitza la importància de l’esmorzar, perquè permet “descansar i tenir una distància mental” amb el nostre dia; es tracta del moment en què s’organitza el dia i es “carreguen piles”, diu el director d’Osteodynamic.