Pep Ambròs: "Em costa molt perdre el control en una festa final de rodatge"

¿El moment de fer una copa de vi varia tant com la teva rutina com a actor o tens algun moment reservat per a fer una copa?

— Canvia molt, sí. Per exemple quan estic a punt de començar a rodar una pel·li, com ara, que en rodo una a Bilbao, intento quedar amb els amics perquè sé que estaré una bona temporada sense veure'ls i és llavors quan hi ha una bona ocasió per obrir un vi. Molt diferents són les èpoques de rodatge, que m'he de menjar moltes hores d'hotel sol. Malgrat tot, al vespre és el moment de trucar a algun dels companys de repartiment, o gent de l'equip, o el director de la pel·li, o qui sigui, per baixar, socialitzar i sopar alguna cosa i també fer un vi. Això és un bon moment. Tot i que a mi m'agrada obrir els vins als àpats.

Últimament, t'estem veient més a la pantalla, però també has fet molt de teatre. Què demanes al camerino del teatre?

— Ostres, per començar no podem demanar gaires coses, els actors. Les produccions audiovisuals són diferents; llavors sí que hi ha més marge. De vegades ja és molt tenir un espai per canviar-te. Vull dir que demanar, pròpiament, no podem demanar res. Però sí que és cert que hi ha coses que no falten mai en el meu camerino: una bossa amb fruits secs i algunes infusions. Però per a mi l'alcohol no està mai vinculat a la feina o al camerino. L'única vegada que vaig beure alguna cosa va ser quan, fa molts anys, vaig fer L'oncle Vània al Teatre Lliure. Em fotia un didalet de vodka abans de començar la funció. Però ha sigut l'únic espectacle en què he begut una mica, i perquè no em condicionava gens.

Insinues que a l'audiovisual hi ha més marge per demanar begudes, ¿és per una qüestió de pressupost?

— Cent per cent. Però, de totes maneres, en un rodatge no es pot beure; de fet, em penso que està prohibit. Si algú té alcohol al camerino és el seu tema. Una cosa diferent és al final de jornada, que l'equip de producció alguna vegada arriba amb una nevera plena de cerveses per a tot l'equip, per celebrar que s'ha acabat la jornada.

I també en els finals de rodatge.

— Sí, a la festa final de rodatge hi ha gent que sembla que sigui l'últim dia de la seva vida. Que s'acaba el món. Això és una conversa que he tingut amb molts companys. Jo, a les festes de final de rodatge, encara que sigui festa i per molt que sigui el final de rodatge, hi ha una part de mi que segueix sentint que és feina. Em costa molt perdre el control en una festa final de rodatge. Vull dir, hauria de ser un rodatge on tots fóssim molt, molt, molt amics. Perquè, al cap i a la fi, la indústria a Espanya és petita i a Catalunya és minúscula. Llavors, als projectes sempre repeteixes amb la gent. En canvi, gaudeixo molt el sopar que es fa abans de la festa, perquè m'agrada molt, molt menjar i acompanyar el menjar de bons vins.

Quin vi escolliries perquè t'acompanyés en un sopar com aquests?

— Pels 30 anys de l'Alba, la meva parella, el meu regal d'aniversari va ser anar al restaurant del Massimo Bottura, a Mòdena. Vam demanar un vi d'aperitiu i després un vi per dinar, que jo crec que són els millors vins que m'he fotut mai de la vida, sense ser jo cap entès. Clarament, no són vins per al dia a dia. El primer era un escumós, com per a aperitiu, l'Anna Maria Clementi, del 2014, i per dinar ens vam beure el Barbera d'Alba Superiore del 2021.

Ara que som aquí al celler Gelida, on hi ha milers i milers d'ampolles, què és el que et fa triar un vi i no un altre?

— Diré una cosa superabsurda, però a vegades, amb els vins, em passa com amb els llibres. Llegeixo molt, i amb els noms dels vins, igual que els títols dels llibres, n'hi ha que em criden l'atenció. Però penso que és una màxima que funciona amb tot, també amb els cartells del teatre, el cinema, les portades dels llibres i les etiquetes dels vins. Triar un bon nom és un bon reclam. A més, també és una bona manera de donar-li un significat i de donar-li una entitat. Llavors, moltes vegades em crida l'atenció el nom, o em crida l'atenció l'etiqueta, i llavors pregunto a la persona de la botiga i potser em diuen que no és tan bon vi i no me'l compro, però ja he preguntat per ell perquè m'ha cridat l'atenció.