La felicitat més completa és unir garnatxa i muscat d’Alexandria

Us deveu preguntar, esclar, per quina raó el vi d’avui es diu 30.70, i potser, rumiant, arribareu a la conclusió que explica un cupatge: 70% de garnatxa blanca i 30% de muscat d’Alexandria. Aturem-nos, un moment, en aquesta varietat. Si seguiu aquestes pàgines, ja deuen saber que a l’Associació Ampans, del Bages, tenen un vi fet de muscat d’Alexandria. Joan Soler, enòleg admirat i reconegut, sempre explica, a propòsit d’aquest moscatell d’Ampans, que són coses de la història. De la mateixa manera que un pont “que sempre ha estat aquí” és el “pont del diable”, les figues que venen de molt, molt lluny, són “figues de moro”. El muscat no ve d’Alexandria, però Alexandria ens resulta “exòtic”.

A la zona on hi ha el celler d’avui, Hugas de Batlle, que és l’Empordà, a aquest se li diu, esclar, “muscat de Llançà”, i a l’altre cantó de les Alberes es vinifica com un vi sec. És un moscatell, aquest d’avui, que ve d’una vinya centenària. Ho remarco: de cent anys! És la vinya de la Falguera, a la part interior de Colera. De fet, les quatre vinyes del celler són allà, a la vall de Molinars. “Ens agrada dir que formem part de l’Albera marítima, perquè és on van a morir les alberes”, em diu la gentilíssima Esther Pujol, que al celler fa de tot una mica. Fidelitza clients, s’ocupa de tot.

Les vinyes del celler (un celler al bell mig de Colera, que era un antic restaurant) són en un espai d’interès protegit. Ple de feixes i murs de pedra seca antiquíssims, un espectacle emocionant per als que –m’hi compto– estigueu ferits del mal de la pedra. Són feixes dels segles X i XI que ells, la gent del celler, reconstrueixen amb paciència i emoció històrica. “Cuidem les que ens hem anat trobant...” Amb això, doncs, i amb el fet que tenen la vinya plantada en pendents de fins al 49% d’inclinació, fan el que en diem, sempre, “viticultura heroica”. Tot manual. Cap tractor pot pujar per aquests pendents. I ara ve la sorpresa. Parlem d’altitud (hi ha ceps a 160 metres), parlem de tramuntana, que refresca, però també parlem del cep més proper al mar. És a cinquanta metres del Mediterrani. Mar i muntanya, doncs. Salinitat, vent i terres de pissarra. Els ceps pateixen set (no hi ha reg), però això vol dir concentració única.

Notes tropicals

Aquest cupatge d’avui, que no us podeu perdre, us donarà al nas tota la flor del muscat. Una flor blanca, però també notes tropicals, com ara maracujàs i litxis. A la boca, i així ho vol el mestre que ha creat aquesta joia, hi predomina la garnatxa i, per tant, fruites blanques. És un vi que t’omple la boca, però quan fas el glop notes la perfectíssima acidesa i la frescor. M’encanta, aquest vinàs.

Un dia més, tenim a la copa l’anyada que ara és al mercat, la 24, que ja és anyada de sequera. L’Empordà l’està vivint més, potser, aquesta falta d’aigua, que la zona del vi d’avui, que en diem “la subzona del cap de Creus”. Colera, passant per Port de la Selva al cap de Creus, ja és una zona molt seca, i aquest patiment dona qualitat al raïm. Però la sequera afegida d’aquesta anyada no ajuda, perquè de qualitat ja n’hi havia.

El projecte és d’Edu Hugas de Batlle. Un projecte familiar, que ell capitaneja. El seu avi tenia terra i ell, diuen, l’ajudava. L’any 2000 va voler fer el seu propi vi, ho va proposar a la família i la família va decidir que s’hi sumava i l’ajudava. Van agafar terrenys a la vall de Molinars i els van transformar en vinya. És un celler petit, no deuen fer més de 30.000 ampolles, però ja és un celler de referència a la zona, molt, molt admirat per la radicalitat, la ciència i el petit toc de genial intuïció que hi ha en el que fan. Algú deu dir: “Això funcionarà!” I funciona.

Preneu-ne amb arrossos i fideuades, o fins i tot una clova. És una meravella.