Un deixeble dels Roca que triomfa a Girona

La cuina és el primer que es veu al posar un peu al Ditifet. Una bona carta de presentació i tota una declaració d’intencions. Al fons, sota un arc de pedra clàssic, l’Adrià, amb la seva inconfusible samarreta blanca i el davantal verd, dirigeix i executa les comandes dels clients que van arribant. Té poc temps per aixecar la vista dels fogons, però de tant en tant afluixa el nivell de concentració per saludar la gent que va accedint a la sala. Adrià Edo, amb trenta-cinc anys, és un home feliç, disciplinat i creatiu, virtuts que compareix amb la seva parella, Júlia Trota, maître i sommelier del restaurant. Tots dos van treballar més de sis anys a El Celler de Can Roca fins que la pandèmia, com li va passar a molta gent, els va canviar la vida. La covid els va donar el temps que necessitaven per reflexionar, fer números i parlar amb un parell d’amics de tota la vida que ajudarien a donar l’impuls econòmic definitiu. Passejant pel Barri Vell de Girona, van trobar dos locals interessants i ni tan sols es van donar un marge de temps per dubtar: va ser dit i fet.

La carta és certament un espectacle. La proposta gastronòmica és temptadora i engrescadora, només cal fer un repàs d'alguns dels plats que s’hi anuncien. És una oda al producte amb un toc destacable de creativitat. Hi donem unes quantes voltes fins que acabem decidint que el millor que podem fer és no decidir res. Ho deixem en mans del xef, l’Adrià, que si no tenia prou feina, ara hi haurà d’afegir la selecció de plats del nostre menú. Volem fer-nos una idea representativa de la seva cuina i deixem que es llueixi escollint el que ell considera el millor: el tàrtar de vieira, salsa d’oliva i piparra dona el tret de sortida al festival. Continuem: croquetes de vedella de Girona, i planxat de peus de porc, rossinyols i formatge comté (una autèntica delícia amb pa de brioix i tòfona ratllada per sobre).

Un llibre de vins

És el moment perfecte per aturar-nos a assaborir els primers glops de l’ampolla de Les Camades 2021, de la Bodega Bravo Escós (DO Priorat), una de les joies del celler de la Júlia, a qui hem deixat la responsabilitat d’escollir el vi d’una carta amb aspecte de llibre de vins (amb referències de tot el món, per estar-s’hi hores tafanejant). Arriben els moixernons a la brasa amb papada ibèrica Arturo Sánchez; els pèsols petits del Maresme amb melsa, caldo a la mantega i tallarines de sèpia, i el moll de l’os a la brasa amb amanida de coriandre i torrades. Un primer acte senzillament brillant.

Inaugurem una ampolla de Sarau (DO Empordà), un vi ecològic elaborat per Jordi Esteve a les vinyes de Rabós d’Empordà, per enfrontar-nos al monstre final: la mitjana de frisona alemanya madurada en sec Behiki (de 60 dies de maduració). Contra tot pronòstic, en sortim victoriosos, i ens queda encara un forat per rematar-ho amb les postres: un pastís d’ametlla amb sorbet de llimona per fer baixar, acompanyat d’un petit tast de l’ampolla de Còsmic Valentia blanc (DO Empordà), que la Júlia ha obert per acabar. “Fem una cuina honesta amb el producte, el nostre punt fort és la matèria primera. No sé si puc dir que estem en el nostre millor moment, perquè sempre espero avançar, però estem contents i orgullosos del que fem”, confessa l’Adrià. Ell és el xef decidit: no va dubtar a construir el Ditifet, tampoc a l'hora d’elaborar el nostre menú, i està decidit a triomfar. Li sobren el talent i la valentia, igual que a la Júlia. I els amants de la bona cuina ho celebrem!