Dos tipus honestos lideren un barri ple de vitalitat

Van obrir la nit de Sant Joan de l’any 2013, han sobreviscut a una pandèmia letal per a la vida de les persones i per a molts negocis gastronòmics, tenen un públic fidel que omple sempre un local agradable amb una decoració retro i han trobat l’equilibri perfecte entre el que menges i el que pagues. Com a carta de presentació no està gens malament.

Aquest restaurant de la Rambla del Poblenou està liderat i gestionat per l’Amós Martínez (valencià, del Barça i amb dona i filla catalanes) a la cuina i en Jerome Misan (de mare francesa, pare anglès, parella valenciana i fills catalans) a la sala. Es van conèixer treballant a l’hotel Diagonal Zero durant cinc anys fins que van decidir emprendre un projecte propi.

Som davant d’una carta de trenta plats fixos en què cada dia s’afegeixen algunes opcions depenent del mercat i de la temporalitat. Comencem amb cecina de wagyu; navalles amb cítrics; gamba vermella fresca (petita, però molt gustosa) i pèsols amb vieira. Tots són plats per compartir i per gaudir. En aquesta primera part de l’àpat ens ha fet costat una ampolla de Sassó un xarel·lo de la Finca Parera de Sant Llorenç d’Hortons recomanació d’en Jerome. Continuem amb un plat de vieires amb llagostins i ceps; un croissant de galta de porc amb ou ferrat, i llom de vaca vella gallega amb foie. En aquesta segona part del dinar ens han fet costat una ampolla de Pater, un garnatxa negre de Ficaria Vins de la Figuera. A la carta hi ha tres postres, les tastem totes: pastís de formatge; coulant de xocolata i lemon pie amb gelat de vainilla.

L’Amós, amb la inestimable ajuda d’en Mengen Wu (cuiner català d’origen xinès), és capaç d’adaptar la seva cuina al gust del client. Una cuina poc grandiloqüent, que respecta el producte i la seva cocció, saborosa i ben elaborada. Per la seva banda, en Jerome transmet la seva bonhomia per una sala que canvia del dia a la nit. Durant el dia hi predomina la calma amb més dinars familiars i de negocis que contrasta amb el batibull controlat i divertit de la nit.

Seiem amb els protagonistes de l’èxit del 58 (a la porta hi ha un rètol en francès que diu Le cinquante huit). En Jerome va ser l’impulsor per crear un projecte propi: “Creia que a l’hotel estàvem perdent el temps i que podíem crear un restaurant a la nostra mida”. I l’Amós recorda: “Quan el Jerome em va fer descobrir la vitalitat de la Rambla del Poblenou vaig creure que el nostre projecte era possible”. En Jerome afegeix: “Vam trobar un pis abandonat i van intuir que tenia moltes possibilitats per fer el que volíem fer i, a més, vam tenir la sort de rebre la darrera llicència en aquell tros de carrer”. Com podeu imaginar, van posar tots els esforços en la rehabilitació del local i en la decoració, però a l’hora de triar el nom no hi van perdre el son.

La pandèmia els va fer molt de mal, però es van reinventar i han tornat a ser una referència del Poblenou amb productes de qualitat i uns preus molt ajustats. Han trobat un gran equilibri entre el que menja el comensal i el que paga. Dos tipus honestos, professionals i amb una idea de negoci que dignifica un barri ple de vida i de contrastos.