Les tapes de sempre del bar La Plata

Poc i bo. És una màxima que ens podríem aplicar en molts aspectes de la vida. En molts països no és estrany anar a un establiment especialitzat en un plat o elaboració. Una sola cosa que faran de manera artesana i perfecta. Aquí estem acostumats a cartes extenses, però aquest establiment ens ensenya que potser més val no embolicar-se gaire i fer una cosa bé que no pas cinquanta de mig bé.

Avui toca parlar del bar La Plata (carrer de la Mercè, 28), on tenen una carta que acabareu de llegir ràpidament. Hi ha sis ítems: un és pa amb tomàquet i un altre les anxoves que tenen en dos formats diferents. Per tant, podríem dir que serveixen quatre tapes. Aquesta carta és la mateixa que tenien el 1945, quan es va fundar. Si ho he calculat bé, són 78 anys de peixet fregit; amanida de tomàquet, ceba i olives arbequines: pinxo de botifarra; pinxo d'anxova; ració d'anxoves i, finalment, el pa amb tomàquet. Aquest és el menú, que trobareu penjat en una pissarreta a la paret. És que ens cal alguna cosa més?

És evident que a La Plata deuen haver torbat la fórmula de l'èxit. Enmig del Barri Gòtic, aquest petit bar és una parada obligada. El posaria seguríssim a la llista de locals a preservar, dels quals parlàvem la setmana passada. Aquest local emblemàtic manté un equilibri sorprenentment saludable (pel lloc on es troba) d'estrangers i de locals. Els clients habituals hi continuen anant i conviuen amb harmonia amb els guiris que n'han vist un post a les xarxes. És cosa nostra que continuï sent així. També és un d'aquests llocs menuts, perquè només té un grapat de taules, que multiplica els pans i els peixos: no saps com, però tothom s'hi va encabint. I si toca esperar, no és gaire, perquè serveixen ràpidament i hi ha molta rotació.

Us enamorareu seguríssim de les rajoles del local i les botes de vi, i badareu reconeixent les fotos dels famosos penjades a les parets. També és un lloc ideal per escoltar les converses dels altres, una activitat que fem tots i alguns de vosaltres no voleu reconèixer. Tenen un fantàstic vermut propi i serveixen el vi en gots petits i refrescants o en porró. El preu de les tapes és tan econòmic que d'entrada ja demanes un platet de peixet fregit per cap, que és un vici que entra com si res. La tapa val 3 euros i la d'amanida també. La més cara és la ració d'anxoves, que en val 6.

Obre de dilluns a dissabte, d'11.30 a 15 h i de 18 a 23 h. Si no el coneixeu, aneu-hi, perquè és de visita obligatòria. Si fa temps que no us hi deixeu caure, segur que recordareu que és un dels llocs on surts de més bon humor del que hi has entrat. Quan pagàvem li vam dir al Pepe Gómez, que porta tota la vida al darrere aquesta barra, que tot era boníssim. "Poc i bo", ens va respondre. Llarga vida al bar La Plata, a la seva filosofia i a la Barcelona resistent.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.