Locals en perill d'extinció: passem a l'acció

Un dels llocs que ben segur que aniria a la llista de patrimoni a preservar és el Bar Brusi

3 min

La notícia del tancament definitiu del Bar Pinotxo de la Boqueria i el seu traspàs a un nou propietari va generar un interès molt gran. Arran de les informacions, hi ha hagut dos comentaris dels lectors que m'han fet rumiar (els comentaris dels lectors els llegim sempre, no us penseu que no us fem cas). El primer es preguntava per què hi donàvem tanta importància, i si faríem notícia de tots els bars que tanquessin. El segon es lamentava de com estem perdent els referents i del camí inexorable cap a la desaparició. El segon comentari crec que dona resposta al primer. No tanca "un bar", tanca "un referent". Un lloc que ens explica, que imprimeix caràcter. I precisament perquè és part de les nostres vides, del paisatge comú, és un dol col·lectiu. Un trosset de nosaltres s'ha mort. Vam viure un procés similar quan va tancar Marc's Entrepans o quan un fons voltor va obligar a tancar el Jofama.

Ja fa temps vaig escriure una frase que ha tingut força èxit (perdoneu que m'autociti, ja sé que és lamentable). Deia que a la Barcelona cosmopolita era més fàcil trobar-hi un ramen que una bona escudella. I res no ha canviat. A cada bugada perdem un llençol. Diria que els nostres referents han entrat fa temps a la llista d'espècies en perill d'extinció. O ens hi posem seriosament, o l'últim que apagui el llum perquè hi posin una altra sucursal de pastisseria sospitosament barata. Al final penso que potser sí que haurem de fer una llista de locals en perill d'extinció, a veure si així podem trobar-los continuïtat quan els propietaris es jubilin, protegir-los dels fons voltor i fer-los econòmicament sostenibles.

Un dels llocs que ben segur que aniria a la llista de patrimoni a preservar és el Bar Brusi. Al carrer de la Llibreteria, 23, ben a prop de la plaça Sant Jaume. La de converses polítiques que hi ha d'haver hagut entre aquelles quatre parets! És d'aquests establiments que quan hi entres et sents a casa. És un bar molt ampli i agradable. El seu plat estrella són els callos, on val la pena sucar pa. També serveixen botifarra amb xampinyons, truita de patates, truita de carabassó i fantàstics entrepans. Els callos i la botifarra els tenen en dues cassoles de fang immenses esperant a ser devorats. Durant dècades darrere els fogons hi ha estat la Montserrat. Ara segueix cuinant amb la mateixa traça la seva jove. I el seu fill, el Josep, atén diligentment. Al pis de dalt, hi tenen uns billars que et fan venir de gust passar-hi la tarda. L'estètica del local és tan bonica que em fa por que el descobreixi algun influencer. El Bar Brusi és un molt bon exemple dels espais que hem de defensar amb dents i ungles. Imagineu la pressió urbanística sota la qual es deuen trobar els locals que estan en localitzacions tan cèntriques com aquesta. Així que aneu-hi, mengeu una ració de callos, compreu la 6/49, feu una partida al billar, critiqueu l'àrbitre tot mirant un partit del Barça i parleu amb el senyor que se us ha assegut al costat.

Quan sortiu, a quatre passes, teniu una de les millors i més maques pastisseries de Barcelona: La Colmena (plaça de l'Àngel, 12). Compreu-hi pastes de te, caramels, bombons, merengues o un xuixo ben farcit de crema.

Recuperem els nostres espais abans que el buldòzer de la globalització i l'especulació ens deixi reduïts a una espècie més que va existir. A mi el ramen m'encanta, però d'escudella només en podem menjar aquí. Prou de fer el ploricó, passem a l'acció.