"Si Sorrentino fos català hauria fet una pel·lícula a Casa Leopoldo"

"La Rosa és fantàstica. Amb els anys era una amiga més i seia a la taula amb nosaltres", diu Eduardo Mendoza, que reconeix que des del 2015, quan la restauradora es va traspassar el negoci, li havia perdut la pista. Quan va saber que li muntaven un homenatge no va dubtar ni un segon en acceptar la invitació. "Vinc segur", va dir.

Hi havia gent que creia que ja no era viva, però no era així. Rosa Gil viu en una residència i té alguns problemes de mobilitat. Quan els actuals propietaris de Casa Leopoldo la van localitzar, no van dubtar en muntar un dinar per fer tornar la carismàtica restauradora on va ser casa seva tants anys i l'indret on va néixer. El local ara el gestiona el grup Banco de Boquerones, i va fer una gran inversió per enllustrar el local i tornar-hi a servir els plats de sempre. Així es tancava una etapa en què havia estat un establiment de menjar xinès.

"Avui el meu ego em surt pels porus", diu Rosa Gil, que afirma que des que el grup que dirigeix Bruno Balbás ha obert hi ha vingut dues vegades. "Per sort l'han recuperat, perquè els xinesos que hi havia hagut ho van destrossar", diu Gil. Tothom la visita i la petoneja. És el seu dia. "Per treballar en hostaleria has de ser generós de mena i t'ha d'agradar la gent. I així era Rosa Gil", declara amb convenciment la cuinera Carme Ruscalleda.

"Jo que m'he dedicat a la promoció de la ciutat, sé que es necessiten llocs emblemàtics com aquest. Aquí no hi ha estrelles Michelin, hi ha qualitat i tradició. No és només un homenatge a la Rosa, també al seu pare i al seu avi. Aquesta casa només triomfarà si manté la tradició. Aquí no s'ha d'inventar res", diu l'empresari i expresident del Barça Joan Gaspart.

Dels intel·lectuals que el freqüentaven només queda Maruja Torres, que no ha pogut venir perquè viu a Madrid, i Eduardo Mendoza, que seu al costat de Gil mentre mengem tots els clàssics del restaurant. Li demano pels records que hi té i l'escriptor explica que "hi venia amb Vázquez Montalbán, Marsé, Segarra, i tanta gent que ja no hi és". "En aquell moment hi havia quatre o cinc institucions on això passava. Veníem, ens trobàvem, xerràvem, ens discutíem, ens barallàvem, menjàvem molt, bevíem encara més, fumàvem puros. Imagina el que era això", afegeix.

D'Édith Piaf a la Sisqueta

Per aquí hi han passat personalitats de tota mena. Gil recorda Édith Piaf, Charles Trenet i Maurice Chevalier. O Picasso, que explica que el van portar la família Gaspart. També molts toreros i aficionats a la tauromàquia. No és d'estranyar, doncs, que a la taula de Gil també hi hagi Pedro Balañá. Mentrestant, apareix un mar i muntanya, que Gil explica que van començar a cuinar després de la lluna de mel dels pares. Van anar a Tossa de Mar, a l'Hostal Tonet, per recomanació d'un client. Allà hi cuinava la Sisqueta. D'ella en van aprendre a fer les mandonguilles amb sèpia i gamba i també el pollastre amb llagosta.

Gil recorda que no era un restaurant econòmic. Especialment quan van començar a preparar els sopars de duro. Estaria bé veure per un forat com era el menjador de Casa Leopoldo en aquella època. Carles Vilarrubí, president de l'Acadèmica Catalana de Gastronomia i Nutrició, explica que ser avui aquí és "un bany de nostàlgia". Reconeix que "les ciutats poden evolucionar i canviar però mai han de perdre l'aroma que es veu en pel·lícules com La Grande Bellezza o Parthenope". "Si Sorrentino fos català hauria fet una pel·lícula aquí", assegura Vilarrubí.

També ha assistit a l'homenatge l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i es nota que no és el primer cop que visita el local. "Estem buscant idees sobre com preservar locals de barri. Què podem fer des de l'Ajuntament per promocionar-los", diu. Per això, m'explica que fa uns dies va portar Ferran Adrià al restaurant 5 Hermanos de Nou Barris. Li demano si és un habitual de Casa Leopoldo. Hi va venir un 1 de Maig en què la UGT feia una botifarrada. La seu es troba just davant. Després hi ha tornat dues vegades. Una d'elles amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. "Va venir a Barcelona i volia un lloc tranquil per menjar. I vam estar a la taula de Vázquez Montalbán. No vam anar a cap reservat. Hem de donar suport en la mesura que es pugui a qui ha ressuscitat Casa Leopoldo", diu l'alcalde. Quan li demano quin és el plat que més li agrada, exclama: "el rabo de toro, quina pregunta!"