El secret més ben guardat a l’Estartit: un arròs espectacular davant del mar

En arribar a La Galera de Can Pau, el primer que et rep és la cortesia de la Sandra, amb el seu somriure, simpatia i naturalitat. Només amb aquests detalls, ja sents que hi menjaràs com a casa. Aquest restaurant, que ha passat de generació en generació, porta a l'ADN el gust i la tradició de la Mediterrània. La història comença l’any 1968 quan la Mercedes, l'àvia de la Sandra Cros, va obrir una petita guingueta per oferir begudes i gelats. “Era el que buscaven els estrangers en aquell temps”, recorda la Sandra. Poc després, la Mercedes va ampliar la carta amb entrepans i minipizzes amb baguette. Als anys 90, els fills de la Mercedes van decidir fer un pas més i van transformar el local en un restaurant sobre l'espigó, i en van redissenyar la carta.

L'11 de novembre del 2018, el dia de l'aniversari de la Mercedes, la família li va retre homenatge obrint el que avui coneixem com La Galera de Can Pau, en ple passeig Marítim de l'Estartit. "A cada generació de la família hi ha hagut un Pau, per això el nom, i Galera, perquè així es deia el local que hi havia abans aquí", explica la Sandra.

Al llarg dels anys, La Galera de Can Pau ha sabut mantenir aquesta essència familiar i acollidora que la fa única. La Sandra és la tercera generació al capdavant: "És difícil definir casa meva, definir la cuina que fem. Us diria que és mediterrània, pròxima, casolana". Cuinen com és ella, amb bon tracte, detallista, amb afecte.

Comencem amb les anxoves que gaudim d'aperitiu, acompanyades de pa de coca amb tomàquet. També compartim calamars a l'andalusa i una amanida d'estiu. Com a segons, degustem calamars a la planxa amb julivert i menta, el carpaccio de gambes del cap de Creus i un arròs de mar i muntanya amb gambes vermelles, costella de porc, salsitxes, sípia i cloïsses: un autèntic espectacle. Per tancar, un pastís de ricota amb peres, tòfones de xocolata amb oli i sal i un tiramisú. Per a l'àpat fem dos vins, un blanc i un negre. El primer, el Missatger Autòcton del celler Pujol i Cargol, “té una entrada seca com la tramuntana, però un punt floral suau que m’encanta”, ens diu la Sandra. I el negre, el Camino del celler Terra Remota. 

La Sandra ha viscut sempre a l'Estartit i recorda que durant els seus estius d'infantesa, després de les classes de vela, l'avi la duia a dinar al restaurant i, si hi havia feina, hi ajudava rentant gots i plats. "Per a mi era com jugar. Vaig tenir una infància molt divertida aquí", recorda amb un somriure. El seu amor per la terra és profund. "Sense aquest mar no podria viure i sense la tramuntana tampoc. A la gent no li agrada aquest vent, però com diem aquí, una bona tramuntanada sempre neteja, i aquí sempre ens agrada".

La Galera de Can Pau és més que un restaurant gràcies a la seva ànima i llegat, perquè cada història, cada gust, és un testimoni de l'amor per la terra i per la família.