Dos restaurants que si no fossin tan insolents no ens agradarien tant

Que la gent que és de la mateixa corda tendeix a ajuntar-se no és cap sorpresa. Per això em va fer il·lusió saber que dos restaurants que considero molt recomanables feien una trobada, un "quatre mans" o "pop-up" o com en vulguin dir. Un dia van jugar a Girona i l'altre a Barcelona. Barrejant les dues cartes i compartint fogons. Aquesta deliciosa efemèride em sembla una bona excusa per parlar-vos d'aquests dos establiments excel·lents junts i per separat, i regentats per joves catalans sobradament preparats, que són el present i ben segur el futur de la nostra cuina.

Comencem per Girona i el SiNoFos. No hi ha res que no facin bé en aquest restaurant, però atenció, amics carnívors, perquè la qualitat de la carn d'aquest establiment, l'amor amb què tracten el producte, i la seva brasa, que tot ho deixa perfumat, us faran salivar. Aquesta brasa també és aliada de les verdures, com per a l'albergínia escalivada amb vinagre de mel, cacauet i herbes o els cabdells amb beurre blanc, ous de salmó i anguila fumada.

És evident que el cuiner blanenc Marc Ramos, que havia passat per restaurants com el Gresca, va dissenyar el restaurant on li agradaria anar. Sempre coronat amb la seva gorra, marca de la casa, feineja amunt i avall. Una de les coses que m'encanten d'aquest restaurant és que hi ha una barra d'acer que arriba pràcticament fins a la cuina. Així que si ets dels que els agrada veure com treballen, quins aparells utilitzen o si, senzillament ets xafarder de mena, aquest és el racó que us recomano que reserveu. També que us deixeu seduir pels plats fora de carta, ja que són restaurant de producte de temporada i sovint tenen delícies que s'han d'agafar al vol.

Per als que són a prop de Girona és un lloc a tenir en compte. Per als que no, confesso que en dues ocasions he agafat el tren només per anar a dinar-hi i tornar. Els que ens acusen de barcelonocèntrics (i tenen raó) als que vivim a la capital, han de saber que el SiNoFos té l'antídot per fer-nos aixecar el cul de la cadira i enfrontar-nos a la poc fiable xarxa ferroviària.

I un cop hem agafat el tren de tornada, fem parada al barri de Gràcia de Barcelona, a l'arxiconeguda plaça del Sol. Aquí és on trobem l'Insolent, el projecte de quatre joves que ha estat una de les millors obertures de l'any passat. Javier Custodio i Pedro Huerta, a la sala, i Miquel Garcia i Julià Castelló, a la cuina, venen de les millors cases de menjars del país, com el Disfrutar, El Celler de Can Roca i els projectes internacionals de Paco Pérez. Però, de la mateixa manera que Marc Ramos, han fet el restaurant a mida dels desitjos i molt més informal.

Un dels èxits de la casa són els xuixos, que no trobareu enlloc més. Per què? Doncs perquè Julià Castelló és família dels emblemàtics Xuixos Castelló de Girona, i en aquest restaurant hi ha la joint venture que uneix la massa dels famosos xuixos amb farciments totalment diferents. Com ara el de pesto, cacauet, mascarpone i figues; el de coll de xai amb maionesa ras-alhanut, o l'acabadíssim d'estrenar xuixo de carbonara. Un altre plat que cal demanar, el primer de tots, de fet, és l'anxova. Direu, una anxova? Sí, feu-me cas primer, i ja em donareu la raó després. El verat amb ajoblanco, crema d'ametlla, emulsió d'oliva i all negre és un plat amb el qual llueix la formació d'aquests nois. És bo, reconeixible i bonic. El pithivier farcit de guisat de galta de tonyina vermella, salsa de taronja i kumquat també és un plat equilibrat i del qual poden estar orgullosos.

L'encarregat d'explicar i servir el vi serà el Javier Custodio. Veureu que n'és un enamorat. Només té vins catalans perquè ell serveix "caldos", com li agrada dir, que coneix de primera mà i de cellers que ha visitat. Poseu-vos a les seves mans i demaneu-li un vi per acompanyar les postres que porten el nom de Galàctic. Per cert, la categoria de les postres la trobareu sota el títol Final Feliç.

L'espai és agradable, cantoner, però pot ser que passi desapercebut perquè la porta queda al carrer Maspons. Cal entrar per un passadís, i creuar la recepció de l'hotel La Casa del Sol, és per això que molt gracienc ha trigat a descobrir aquesta troballa gens amagada al bell mig del barri.