Restaurant Insolent: cuina d’autors amb ànima canalla
És una gran notícia que gent jove, de la terra, amb talent i ganes per triomfar, hagin obert aquest establiment a la plaça del Sol
- Plaça del Sol, 23, Barcelona.
- Cuina: elaborada amb bon producte però amb un punt informal.
- 'Must': xuixo de Girona i qualsevol peix a la brasa.
- Vi: carta amb moltes referències de casa nostra.
- Servei: amable, proper i professional.
- Local: espai dins l’Hotel Casa del Sol, modern i amb parets de color taronja per destacar.
- Preu final per persona: 60 € amb vi.
El barri de Gràcia de Barcelona té un magnetisme especial entre altres coses perquè és clarament una zona de contrastos. En un espai molt reduït, coincideixen coses del tot oposades, i aquest és un dels grans atractius d’un barri que els turistes intenten conquerir a l’estiu davant la resistència d’uns veïns cada cop més desgastats en la lluita per evitar-ho. Però hi ha esperança. És una gran notícia que gent jove, de la terra, amb talent i ganes per triomfar, vegin la plaça del Sol com una localització ideal per desenvolupar el seu projecte personal buscant, precisament, donar-li un punt diferencial. Ho han fet el Miquel, el Julià, el Javier i el Pedro, quatre amics que al mes de juny van obrir el restaurant Insolent per divertir-se oferint una cuina elaborada i de qualitat amb un toc gamberro que sempre els ha acompanyat. Conscients que la gent que visita aquesta plaça sol donar més importància al beure que al menjar, ells busquen afegir-se a la llista de contrastos i destacar per una proposta gastronòmica que costi d’oblidar.
Miquel Garcia i Julià Castelló són gironins i es coneixen des que tenien tretze anys. Tots dos són fills professionals de Paco Pérez i s’han fet grans als seus restaurants. El Julià treballava a Berlín fins que li va tocar viatjar a Manchester per cuinar al Tast Català, i allà, a banda de convertir-se pràcticament en el xef de confiança de Pep Guardiola i Txiki Begiristain, va coincidir amb el Miquel, que hi havia anat abans per obrir el restaurant. A la cuina, el Julià és més clàssic i resolutiu, el Miquel és somiador i creatiu, i és per això que es complementen a la perfecció. Igual que Javier Custodio i Pedro Huerta, responsables de la sala. El Javier és la serenor i racionalitat, el Pedro “un gran venedor de fum i millor persona”, diuen ells mateixos. Per això el Pedro és precisament qui ens presenta les cartes del restaurant, però abans ja ens ha venut un parell de copes d’Estrella Damm i un got de Fot-li, vermut de Reus, que ens donen l’impuls necessari per decidir què tastarem.
Arrenquem l’àpat compartint tres xuixos de Girona: dos farcits d’estofat de coll de xai amb maionesa de ras-alhanut (espècies marroquines) i un farcit de pesto de cacauet, mascarpone i figues. Un tast deliciós amb una matèria primera immillorable tenint en compte que la família del Julià elabora des de fa més d’un segle uns dels millors xuixos que es poden trobar, els de can Castelló. Compartim també el tàrtar de vaca madurada durant quaranta dies amb rovell d’ou i emulsió de moll de l’os; l’esqueixada de llobarro amb aigua de tomàquet i crema cítrica; i unes mandonguilles de porc i calamar, salsa chili crab, crema àcida, demi-glace de porc i oli de picada. De segon, el Pedro ens ha venut tan bé el fora de carta, que escollim repartir-nos un deliciós virrei (conegut també com a palometa vermella), fet a la brasa i sense estridències. Escurem l’ampolla de Terrestre, un Priorat extraordinari, i acabem amb el “final feliç”, com es descriuen les postres a la carta: un cremós de xocolata, gelat de pa i cruixent d’oli i sal, i un Fresh-co!, una opció refrescant i digestiva que recorda un granissat. Xarrup de Surrealista, la ratafia de l’Empordà, i una estona de conversa amb ells a la terrassa que acaben d’estrenar per observar amb alçada els contrastos d’aquest barri que ja té un altre gran restaurant.
