Restaurant La Moreneta: conquerint l’Eixample

Juan Muñoz fa 54 anys que es dedica al món de la restauració. Va ser el cap de sala del desaparegut Satélite de Barcelona. Quan va tancar el recordat restaurant de l'avinguda de Sarrià va decidir que era el moment d'obrir un negoci propi. La idea inicial era gestionar un bar sense excessives pretensions per donar servei a l'antic mercat de la Sagrada Família. Som a l'any 1990.

Pocs mesos després, un client habitual els va demanar si li podien donar dinar perquè no tenia prou temps per anar a casa. El client, agraït i sorprès per l’alt nivell de la cuina, ho va explicar als seus companys de feina. El boca-orella va obligar el Juan a incorporar temporalment a la cuina la Tere Sorey, la seva dona. Aquest va ser l'inici de la transformació de La Moreneta en un restaurant familiar de referència. L'èxit dels primers dies va ser de tanta magnitud que el cop de mà que la Tere havia de donar s'ha convertit en 33 anys de lideratge d’una cuina que obté, dia rere dia, el reconeixement de la clientela.

La primera imatge que et trobes a l'entrar en aquest petit restaurant és la del Juan tallant pernil (en època de bonança, ha arribat a tallar 1.300 pernils en un any). La segona és la del Juanmi, el fill de la Tere i el Juan, acompanyant-te a taula.

El Juanmi t'explica el que hi ha fora de carta, agafa la comanda i ajuda la mare en la sortida dels plats. Ens recomana el plat de tomàquet amb ceba, tonyina i anxoves, uns seitons fregits extraordinaris i unes gambes que avui no piquen gaire de preu. Hi afegim, com tothom, un plat de pernil. La carta de vins no és gaire extensa, però detectem una ampolla de Joan Giné, un vi negre del Priorat del celler de sisena generació Buil & Giné. Garnatxa, carinyena i un toc de cabernet sauvignon de vinyes de Bellmunt del Priorat, Gratallops, Torroja, la Vilella Baixa i el Molar.

Per als segons, aprofitem alguns dels plats del dia: escamarlans, turbot a la donostiarra i filet amb foie. Tot extraordinari. Producte de qualitat cuinat al punt i amb la mínima ingerència. La coca de Llavaneres, les maduixes amb nata i una versió del famós pionono granadí converteixen les postres en un perfecte colofó d'un dinar presidit per la simplicitat i la traça de la Tere.

La Moreneta no és un restaurant barat. El preu el decideix el mercat i el producte, però la garantia és que mai és desproporcionat. Som davant d'una família honesta al servei de la clientela que ofereix i cuina el millor gènere possible.

Seiem amb el Juan, mentre el Juanmi acaba de tancar el servei i la Tere recull una cuina on ha treballat de valent. "Tenir el millor producte s’ha convertit en una obsessió per respecte als nostres clients”, ens comenta amb orgull.

El local no els fa justícia, però la família Muñoz, originària de la barriada badalonina de Llefià, ha conquerit durant 33 anys aquesta part de l'Eixample. Els clients incondicionals són els millors valedors d'una manera de fer que continua fidel al seu ideari: cuinar bé i donar un tracte familiar i proper. A La Moreneta, la Tere, el Juan i el Juanmi el compleixen amb escreix.