“El Pinotxo em va avançar fets que em passarien treballant al bar del Mercat de Vilanova”

Vilanova i la GeltrúSón les vuit del matí de dissabte de festa major, i al bar del Mercat Central de Vilanova i la Geltrú hi ha un moviment frenètic. Els cambrers van vestits amb una samarreta groc terrós, de la colla castellera dels Bordegassos. La cuinera, la Mimi Sánchez, és al fons de la barra del bar, on hi ha la cuina, i està preparant les comandes que va rebent dels cambrers. A les taules, hi ha parelles i grups d’amics asseguts. Alguns, amb el carro de la compra al costat. La Mimi no va vestida de color groc terrós, però hi porta pintades les ungles, combinades amb el color vermell amb puntets blancs, imitant el mocador que els castellers es posen al cap o al canell per eixugar-se la suor.

Damunt del taulell del bar hi ha un estol de truites, unes al costat de les altres, de tots els gustos i varietats possibles. Tantes, que la tria es complica, perquè, quina és més bona que la truita de patata? La d’albergínia? La paisana? “A les cinc del matí, ja teníem grups de joves menjant-ne, que estaven fent empalmada després del correfoc de la nit”, que és l’acte que es podria dir que dona inici a la festa major de la ciutat, que homenatja la Mare de Déu de les Neus.

Els joves també han menjat capipota i tripes, dos dels plats estrella, juntament amb el bull de tonyina, un guisat que la Mimi només prepara en una època concreta de l’any, de setembre a maig. 

El mercat és casa teva

La conversa és ràpida, perquè el dissabte és dia fort de mercat, però, malgrat això, la Mimi té temps de fer reflexions de les bones. Recorda quan va anar a parlar amb Juanito Bayén, Pinotxo, a la Boqueria, i li va explicar que ella es faria càrrec del bar del mercat central de Vilanova, que havia estat dels seus pares. “Em va donar tot de consells, i em va avançar fets que em passarien treballant-hi, i que jo no hi vaig donar importància, però que ara veig que m’han passat, que eren ben veritat”, diu la Mimi. I tot seguit ho concreta: “Em va dir que els bars dels mercats són diferents de tota la resta, i que també havíem de tenir en compte que som diferents respecte de les parades; que m’hi passaria tantes i tantes hores, que al final sentiria que el mercat és casa meva, igual que em passaria amb els paradistes, que els sentiria molt propers”.

La cuinera del bar del Mercat Central de Vilanova també sosté que Pinotxo era la imatge dels mercats catalans, que ell representava tot el que són: tracte proper, cuina catalana, bon tracte i l’hospitalitat. "Per això vaig plorar la seva mort, perquè ell s'emporta una de les grans lluites dels bars dels mercats".

Cuina catalana i vins d'aquí

Sobre la cuina catalana, la Mimi diu que és l’única que sap fer. “M’agrada anar a restaurants i menjar esferificacions o plats amb nitrogen, però jo només sé cuinar guisats dels de tota la vida”. Al seu costat, l’Enric Feliu, la seva parella, i cambrer, es cuida dels cafès, que són dels que tenen més anomenada a la ciutat, i també del celler. “La majoria de vins són de les nostres denominacions d’origen”, diu. I mentre ho diu ensenya algunes de les últimes novetats que ha comprat. “Els vins submergits al mar del celler Viladellops, de la DO Penedès; l’aventura amb èxit que ha fet el sommelier vilanoví Òscar Villagarcia”. El sommelier també havia submergit vins del celler Sot Lefriec, però l’embat del mar els ha fet desaparèixer, perquè va coincidir la submersió amb molt mal temps.

El temps ha anat passant, i gairebé ja estan a punt d’arribar els castellers dels Bordegassos de Vilanova, que hi esmorzaran per agafar forces per a l’actuació castellera que tenen a la tarda. Cada dia de la setmana, al bar tindran grups de festa major. El dia 4 d’agost hi esmorzarà el nou govern local, cosa que ja es podria dir que és una tradició marcada en el calendari.

“Aquesta feina és dura, i cansa molt, però penso en el que m’agradarà quan em jubili: que em truquessin per anar a esmorzar a un hortet o a una vinya”, amb alguns dels grups i associacions que ha conegut al llarg de la seva trajectòria professional. “Ah –afegeix–. I quan em jubili, també continuaré gravant receptes, que durant el confinament ho vaig fer, i van funcionar molt bé, però ara, amb el ritme diari de feina, és impossible que m’hi posi”.