Marina Romero: "Hi ha plats que sense una copeta de vi és llàstima menjar-se'ls"

¿Recordes com va ser la primera vegada que vas tastar el vi?

— No recordo concretament la primera vegada, però sí que recordo veure els meus pares amb vi damunt de la taula durant els àpats de cap de setmana; era una cosa habitual. El vi estava present com un producte de qualitat, gastronòmic i per degustar. Com aquella beguda que acompanya els menjars, perquè hi ha plats que sense una copeta de vi és llàstima menjar-se'ls. Estic satisfeta que a casa m'hagin integrat molt l'amor pels productes. No és una qüestió de gastar-se una fortuna, es tracta de mirar el que compres.

¿Penses que has adoptat aquesta manera de beure vi?

— Totalment. Entre setmana no m'agrada beure, perquè entro a les cinc a treballar i sé que tinc una jornada intensa. Per tant, és una beguda de cap de setmana i també de compartir-la amb gent, que és una cosa que m'encanta. Que algú et convidi a dinar i hagin pensat un vi per a tu és dels gestos més bonics que hi ha en aquesta vida. No soc una gran experta de vins, però m'agrada molt que m'expliquin les particularitats i la història que hi ha darrere de cada vi; això és el que els fa especials. De fet, el vi és una petita obra d'art i ho veus en com estan pensades les etiquetes.

Per tant, et deixes seduir per les etiquetes.

— Molt. M'agraden aquelles etiquetes que tenen colors i són expressives. Per exemple, uns dels meus amics, el Carles i l'Anna, tenen una ampolla de Les Cousins a la cuina que sempre penso que forma part del mobiliari perquè és art. És un producte que és com perfecte, no? La forma de l'ampolla, l'etiquetatge, el que hi ha dins, la història...

M'han dit que ets una persona que gaudeix molt fent esport. Com ho fas compatible amb el consum de vi?

— M'agrada molt fer esport. De fet, de jove vaig fer gimnàstica rítmica d'elit i també vaig fer molt d'atletisme; aquests dos són els meus grans esports. Així i tot, ara faig esport perquè m'agrada i perquè per a mi és una manera de distreure'm, però no m'ho prenc com cap competició. La manera com gaudeixo de l'esport és la manera com també gaudeixo de la vida: amb passió. Quan faig esport gaudeixo de fer esport, quan treballo gaudeixo del treball; el que faci ho faré al màxim. Per això penso que no m'he hagut de plantejar com combinar-ho, perquè crec que ho tinc ben separat.

Fent una picada d'ullet a la teva etapa a Catalunya Ràdio, quin vi estima Marina Romero?

— Estimo els vins blancs, afruitats, però sense passar-se; els escumosos també m'agraden molt. Així i tot, vaig començar bevent vi negre, però després no sé per què m'he passat al vi blanc totalment. Deu tenir alguna explicació... Si hagués de dir algun vi concret, puc dir-te que tinc molt presents els tres vins que ha fet Mishima. Considero que és una iniciativa boníssima; que siguin noms de cançons em sembla molt encertat, i per això els tinc reservats per a una ocasió especial.

A Catalunya Ràdio i ara també al Més 324, has tingut l'oportunitat d'escoltar molts experts, entre els quals personalitats del món del vi. ¿Recordes algun consell que et van donar?

— Quan es parla de vins no puc evitar pensar en l'Empar Moliner, amb qui he compartit moltes estones a la feina. És d'aquelles persones que et transmeten la passió pel vi, però sobretot del que hi ha darrere, i això és el que més m'interessa. El fet que el producte neixi directament de la terra i que hi hagi tanta gent treballant en el món de la vinya i als cellers em sembla preciós, i tot això ella ho explica fenomenalment. Així com no recordo quina va ser la primera vegada que vaig beure vi, sí que recordo la primera dona que vaig sentir parlar sobre vi: la Meritxell Falgueras. Penso que és una gran pionera per ser una dona experta en el món del vi i també per la manera com ho va fer, amb una gran delicadesa i sensualitat.

També has vist de prop l'altra cara de la moneda amb l'entrevista que vas fer a David Seijas, un dels millors enòlegs del món que va caure i sortir de l'addicció a l'alcohol. Com és d'important que hi hagi aquests testimonis en els mitjans de comunicació?

— Totes les persones que expliquen que han tingut una addicció són persones molt valentes i són gent que explicant el seu cas ajuden molta més gent del que podem imaginar. Poder escoltar els testimonis d'addiccions ajuda a desemmascarar sectors i persones, veure que qualsevol pot tenir addiccions a diferents coses i que, amb l'ajuda necessària, te'n pots sortir. En el cas del món del vi, tinc la sensació que ara es va pel camí correcte: es valora molt més la qualitat que la quantitat. I, precisament, penso que en el cas del David el fet que, malgrat el que ha passat i ha explicat, pugui continuar en aquest àmbit també diu molt d'ell i el sector.