Lorenzo Cavazzoni: el genovès que vol jugar la Champions des de Barcelona
Can Bo ocupa la planta baixa d’un edifici amb història que era l'antiga seu dels negocis de Francesc Cambó
- Adreça: Via Laietana, 30 08003 Barcelona
- Carta: Tapes i plats clàssics amb tocs italians
- Obligat: Tagliatelle frescos amb ragú de cua de bou
- Vi: Alguns de catalans i molts d'italians
- Servei: Atent i instructiu
- Local: Molt elegant
- Preu pagat per persona: 70 € (50 € menú especial + 20 € maridatge)
A finals d’octubre de 2024 va obrir Can Bo, el nou restaurant situat dins del Gran Hotel Central, a la cèntrica Via Laietana de Barcelona. L’establiment ocupa la planta baixa d’un edifici amb història: antiga seu dels negocis de Francesc Cambó, advocat i polític, i inspirat en l’arquitectura majestuosa dels gratacels de Chicago. A més, guarda una curiositat entre les seves parets: va ser el primer edifici de la ciutat que va tenir ascensor. Però per descobrir la cuina del xef Lorenzo Cavazzoni, no cal cap ascensor: Can Bo és a peu de carrer i respira vitalitat des del primer pas. "S'han acabat les obres, però la Via Laietana sempre serà un caos", diu amb humor el Lorenzo, que viu amb passió aquest projecte gastronòmic carregat de simbolisme. El nom, Can Bo, juga amb el cognom de Cambó i l’aspiració d’oferir un menjar ben bo.
Lorenzo defineix així el seu restaurant: "Una casa de tapes catalanes i espanyoles, amb productes d’aquí, de temporada i proximitat, però amb alguna intrusió italiana, de la meva terra. Ho fem tot amb molta estima i amb un cert nivell", explica. Al seu costat hi ha Oliver Peña (Teatro Kitchen Bar), que assessora el projecte. "El conec des de fa anys i és un orgull tenir-lo aquí", afegeix. Tots els plats són per compartir i pensats per ser gaudits amb maridatges ben escollits. Comencem amb les gildes XXL de Can Bo, acompanyades d’una copa d’Inalterat, un cava del celler Sumarroca. Tot seguit arriba l’ensaladilla russa amb ventresca de tonyina i la curiosa testa in casseta, un carpaccio de bull blanc fet a casa. "Bullim el cap, el deixem curar uns dies, el tallem fi i el servim", ens explica el Giancarlo, el cap de sala. Aquests plats els maridem amb un Levante 90, un vi blanc 100% malvasia de la regió d’Emília, fresc i lleuger, que recorda la sidra. Entre els èxits de la carta destaca el bonítol fumat amb oli d’all.
L’arròs amb socarrat de gamba vermella, cloïsses i allioli arriba com a clímax salat, servit amb un vi negre anomenat Volaina del celler Credo. "Fem un brou amb el suc del cap de la gamba i el servim per sobre", detalla el xef. Per postres, un tiramisú Lorenzo, fet al moment amb cafè de Finca i xocolata de Santo Domingo, i un flam clàssic, ben afinat i melós. Evidentment, aquí també hi ha maridatge, un Roccolo Grassi, perfecte per posar punt final a un gran dinar.
Una bona ensaladilla
El Lorenzo, nascut a Gènova, ha treballat a Roma i Londres, però fa sis anys que viu a Catalunya, on va arribar per amor. "La meva parella volia aprendre castellà per anar a treballar a Sud-amèrica, però el bon clima ens va fer quedar", explica. Ara, ben arrelat, somia en gran: "No és fàcil trobar una bona ensaladilla o una bona truita de patates. Amb l’Oliver volem fer bé els clàssics". A la vida mai se sap, però Lorenzo està còmode a la Via Laietana. Des d’allà, somriu i sentencia: "Vull lluitar per jugar la Champions de la gastronomia catalana".
