El lloc ideal per descobrir el bibimbap
El menjar coreà està cada cop més de moda i el Modu és un bon lloc per descobrir els plats més populars
L'onada coreana és un fet. Sèries a Netflix entre els continguts més vistos, botigues de cosmètica i, esclar, un gran interès per la seva gastronomia. Cada com més restaurants inclouen tècniques de cuina coreana i ingredients fermentats com el kimchi en les seves receptes. Ho noto també perquè cada cop més persones em pregunten per restaurants coreans a Barcelona. Avui us parlaré d'un d'aquests restaurants. Un de senzill i ideal per començar a endinsar-se en aquest món de menges tant diferents com delicioses.
El lloc en qüestió es diu Modu, i es troba al carrer Minerva número 8, al costat d'un temple gastronòmic com és el Berbena. El motiu pel qual us recomano el Modu és perquè tenen plats populars, senzills d'entendre, i està molt bé de preu. És un restaurant amb planta baixa i pis. Tenen força taules i si us hi deixeu caure per dinar no acostuma a caldre reserva. Per sopar ja són figues d'un altre paner. És un lloc popular entre el jovent i també per a públic coreà resident a Barcelona o de pas. La seva especialitat és el bibimbap, així que fem una parada per explicar què és aquest plat tan acolorit.
D'entrada heu de saber que és un plat d'arròs, que és al fons del recipient i, a sobre, de manera molt estètica, s'hi col·loquen els altres ingredients. El bibimbap se serveix en una mena d'olla de fang roent que es diu dolsot, per tant, alerta no us cremeu. Així que arriba a taula, caldrà barrejar tots els ingredients amb certa celeritat, ja que l'arròs que va al fons, que queda lleugerament socarrat, podria quedar carbonitzat. Els ingredients que hi van a sobre són diversos, com ara pastanaga, soja germinada, bolets, cogombre... I una proteïna animal de la vostra elecció: vedella, pollastre, porc o gambes. O bé optar per les opcions vegetarianes, com el que porta kimchi (la famosa col fermentada lleugerament picant). Al bell mig del dolsot hi ha un rovell d'ou cru, per acabar-hi de donar color. La idea és que ho remeneu tot junt; és per això que bibimbap vol dir arròs barrejat. A la barreja hi podeu afegir qualsevol de les tres salses que ofereixen: ssamjang (pasta de soja amb pebrot vermell), ganjang (salsa de soja) i gochujang (salsa de pebrot vermell). Aquesta última és la meva preferida. Té un gust intens i lleugerament picant. Per tant, quan el plat arribi crepitant, ja podeu posar-hi les salses i remenar. Després es menja ben calent. Al Modu fan un combo en què afegeixen una sopa i beguda. Val 13 euros.
![La sala del restaurant coreà Modu. A dalt té un altre pis.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5315 3543"%3E%3C/svg%3E)
El bibimbap, com molts altres plats coreans, respon també a una raó molt més transcendent que al simple fer de fer un plat bonic. Manté la filosofia dels cinc colors, provinent del taoisme, en què es pretén viure un equilibri representant els diversos elements: el negre per l'aigua, el blanc pel metall, el groc per la terra, el vermell pel foc i el blau per la fusta, que molt sovint se substitueix pel verd. Si voleu saber-ne més, aquesta combinació de colors coreana rep el nom d'obangsaek.
Tornant al Modu, una de les gràcies d'aquest local és que també hi podeu tastar plats típics que menja el jovent coreà, com el pollastre fregit al seu estil (quan us portin els guants de plàstic no us feu els dignes com vaig fer jo "perquè m'agrada menjar amb les mans", us recomano que els feu servir). També tenen jeon de verdures o kimchi (una mena de minitruites fregides). Tant el pollastre com el jeon acostumen a menjar-se acompanyats de cervesa. També hi trobareu els estofats tradicionals (alerta que alguns piquen força), mandu (que són les seves crestes farcides) o bé un plat que és la delícia dels universitaris coreans: el tteok-kkochi, uns pastissets d'arròs fregits, de la mida d'una pinça d'estendre, amb salsa. Normalment ve amb un pinxo de fusta perquè és una de les menges de carrer més populars al país, però en aquest restaurant no venen punxats. Si sou aficionats a la ficció coreana, n'haureu vist molt també amb el nom de tteokbokki, que és la versió estofada.
Al Modu també hi trobareu refrescos i begudes típicament coreanes. La carta està molt ben explicada, i el servei diligent us ajudarà si teniu algun dubte. El restaurant és propietat des de fa dos anys –en fa sis que és obert– del Sun-il, que atentament s'assegura des de darrere la barra que tot estigui en ordre i parla amb els compatriotes que aquell dia els visiten. M'explica que modu vol dir tot junt en el seu idioma. Realment, és un lloc on la barreja sempre hi surt guanyant.
