Qui ha fet feliços milers de catalans des del Poble-sec?

Sergi Planes és un taverner de bressol nascut als Habitatges del Congrés Eucarístic, un barri social construït als anys cinquanta per l’Església catòlica de l’època. El pare tenia una taverna que principalment vivia dels treballadors que, aleshores, construïen la nova barriada del districte de Sant Andreu.

L’edifici del Funicular és centenari (1920) i, des de l’inici, ha estat una taverna. L’oncle del Sergi, Josep Planes, en va ser el responsable durant trenta-cinc anys. Circumstàncies pròpies de la vida van fer que un jove Sergi, l’any 1981, iniciés una aventura d’èxit i d’evolució professional al peu del Funicular de Montjuïc i no al barri que el va veure néixer. 

Els començaments no són fàcils, però sí engrescadors. La proposta del Sergi era senzilla: tapes i platets de qualitat amb el millor producte. A poc a poc la clientela va anar fent seva la taverna i va empènyer per convertir-la en restaurant. Uns dels principals culpables d’aquesta evolució van ser els socis del tenis Pompeia i els treballadors, firaires i visitants de Fira de Montjuïc. Això va fer que el Sergi s’espavilés i s’atrevís a anar una mica més enllà, però sempre sense complicar-se excessivament la vida. Nous productes es van anar incorporant a la carta del Funicular fins a arribar a convertir-se en un dels tresors de Barcelona.

Nosaltres hi anem gairebé al final de l’aventura. El producte i el servei són impecables com el primer dia. Seiem a taula amb una copa d’Estrella Damm i de seguida l’acompanya una gilda i un parell d’ostres per barba. Arribar i moldre! La carta no és gaire extensa i per això tastem la majoria de les propostes. Unes anxoves del Cantàbric de les que cada vegada costen més de trobar: grosses, de màxima qualitat i d’un sol color tot el filet. Demanem també les crestes de gall al forn; sardines a la mallorquina (amb sobrassada); carpaccio de bacallà amb melmelada i sorbet de tomàquet i alfàbrega; iglú de pop (versió pròpia del pop a la gallega); raviolis farcits de foie i saltats amb ceps; un caneló també de foie i tòfona; escamarlans i gambes mitjanes de la costa barcelonina.

Durant tot el dinar tenim el suport d’una ampolla de Pleret del celler Buil & Giné. Garnatxa i carinyena de dues vinyes velles centenàries, plantades a Gratallops i Bellmunt del Priorat. A l’etiqueta es defineix molt bé el sentit que hi donen: ampolles per compartir sense pressa. Els fem cas.

Una clientela meravellosa

Aprofitem els darrers glops per xerrar amb el Sergi. Ens coneix, en una de les taules té apilats uns quants exemplars de l’ARA Diumenge i ens mostra alguns dels nostres articles que té marcats. “Vaig començar anant al Mercat de Sant Antoni i la Boqueria. Un temps després vaig anar al mercat del peix per comprar el millor gènere, però vaig descobrir que era millor trobar un majorista de confiança”, recorda amb una certa nostàlgia. “Ara vaig cap als setanta i les meves prioritats han canviat. Vull gaudir de la meva neta i ja no et parlo de la meva filla, però us ho podeu imaginar. Tinc un grup d’amics molt maco amb el qual no puc estar tant de temps com voldria. Estic obert a traspassar el negoci, però m’agradaria que els que vinguin hi donin continuïtat i puguin aprofitar la meravellosa clientela que tenim”. Tot té un final i el del Funicular està escrit. La història de la nostra gastronomia el recordarà com un taverner apassionat que va complaure milers de catalans que buscaven en la simplicitat d’un bon producte una estona de felicitat. Aprofitarem els dies o mesos que quedin per donar-li les gràcies.