Espai Sucre: l'última oportunitat per menjar-hi un menú de degustació dolç

L'allau de missatges que ha rebut el pastisser Jordi Butrón des de dimecres, quan va penjar a Instagram el vídeo en què explicava que tancava l'Espai Sucre el 31 de juliol, fins avui és infinita. "El mateix dimecres vaig haver de tancar el mòbil perquè no donava l'abast per respondre-ho tot", explica. Ara bé, afegeix, "tot eren missatges molt bonics, d'ànims, i em vaig emocionar molt quan m'escrivien antics alumnes que viuen pel món i amb qui feia temps que no tenia contacte".

El cas és que ahir dijous, el pastisser de la primera escola i restaurant especialitzada en postres va explicar, en un nou vídeo a Instagram, que el restaurant obria les reserves en línia el divendres 5 d'abril. "El restaurant l'obrirem el 3 de maig i estarà en actiu fins al 27 de juliol, que serà l'últim dia en què oferirem el menú de degustació", afirma. I com serà el menú? "Hi haurà tres tapes salades, un plat salat, quatre postres –que tindran el fil conductor dels cereals com a ingredient que aporti gust a les postres, és a dir, que són un element altament gustatiu–, després hi haurà una tapa dolça i, finalment, unes galetes". Com és tradició en els menús de degustació de l'Espai Sucre, el cafè el prepararan davant dels clients, un cafè de cocció lenta, de filtre, que és un dels més saborosos.

Els que coneixen el restaurant saben que el pastisser havia repartit petits regals als seus clients. Hi va haver una època en què va regalar un regle, de disseny, que era una barreja entre regle i espàtula de pastisseria. "Encara me'n queden, molt pocs, i he pensat de regalar-los tan bon punt comencin els primers àpats, a finals d'abril", explica Butrón, que comenta que s'emociona quan algú li diu que el guarda a casa. I és que el llicenciat en magisteri que un dia va decidir dedicar-se a la cuina sempre ha cregut que les postres d'un restaurant són una disciplina professional, i mai un punt més sense importància d'un restaurant. "Sempre recordaré un professor que em deia que unes bones postres en un restaurant són les que poden salvar o destrossar els altres plats del menú, i ho crec fermament", afirma.

Finalment, el pastisser, que va voler obrir una escola professional especialitzada en postres fa 25 anys perquè va pensar que era un dels grans buits formatius del país i del món, revela que els problemes de salut que l'han portat a penjar l'hàbit com a empresari són de cor. "El meu pare va morir l'any passat, i vaig patir uns dies molt durs, a partir dels quals vaig començar a patir arrítmies", diu. L'última que va patir va ser en una demostració al congrés Madrid Fusión, que el va tenir una setmana fora d'escenaris i de l'escola, i que li va fer prendre la decisió del tancament. Ara bé, assenyala: "Jo continuaré fent classes, no sé on ni com, però en faré". Això sí, "a un ritme diferent i sense la responsabilitat de ser empresari".