La Dolors, la guingueta lliure que triomfa en uns jardins de Vallcarca

BarcelonaÉs idíl·lic. Tant que fins i tot fa una mica de respecte escriure aquest article. La guingueta La Dolors es troba enmig d’uns jardins un cop has travessat el pont de Vallcarca. És una història d’èxit, perquè és un espai per al barri gestionat per persones que estimen el barri. Parlem de la Cristina Mas, ja que ella fa una pila d’anys que està en el món de la restauració, i els veïns li deien “per què no et quedes tu la guingueta del consolat?” Els astres es van alinear, i uns quants anys després que l’Ajuntament rebés en herència aquest espai, va guanyar el concurs públic i així va ser. Expliquem la història del lloc i, sobretot, de la Dolors que dona el nom a aquest indret tan especial.

L’edifici, que es troba al costat del bar i que ara és un espai buit que s'usa com a sala polivalent, havia estat el consolat de Dinamarca. Per això la gent del barri en diu així. Però que aquesta illa de pau ara sigui de la ciutat és mèrit de Dolors Canals i Farriols. La Dolors va estudiar medicina en contra de la voluntat de la seva família benestant. Es va especialitzar en puericultura i va ser una pedagoga i científica que va posar les bases per a l’educació en la primera infància. Per donar suport a la República es va fer càrrec de les llars d’infants de guerra quan els homes van haver d’anar al front i les dones a la fàbrica, i les va modernitzar. És la creadora de molts conceptes pedagògics que ara donem per sabuts.

Es va casar amb el pintor Joan Junyer (d’aquí el nom dels Jardins de Canals i Junyer). I com tants intel·lectuals es va haver d’exiliar. Va passar per molts països, i on va estar més anys va ser a Nova York, on tenia un programa de ràdio a la CBS. Va tornar a Catalunya amb el dictador enterrat, i es va instal·lar al lloc on ens trobem. El 2010, quan mor, deixa l’espai a l’Ajuntament de Barcelona. I tot i que han trigat una micona a posar-lo en solfa, ara és de tothom.

Les dones de la Dolors

Podeu veure imatges de la Dolors al bar. I ara són altres dones les que hi viuen. La Cristina Mas als fogons, la Mireia Boya, que és la parella de la Cristina i l’ajuda amb qüestions de gestió i el que convingui, i la Clara Juan, que s’ha encarregat del potent disseny gràfic. La Mireia Boya potser us sona perquè va ser diputada al Parlament de Catalunya.

Què hi trobem, a La Dolors? Doncs esmorzars, tapes, menús de migdia, un enclavament únic per fer el vermut, el lloc definitiu a la fresca per fer els sopars aquest estiu, l’indret on podreu celebrar el vostre aniversari, un espai on la mainada pot córrer sense que els atropellin, un parc on es pot anar amb el gos o senzillament un oasi de calma enmig del soroll de la ciutat.

El bar és un lloc de trobada de persones eclèctiques, però en la seva grandíssima majoria locals. En un inici ni tan sols el van posar a Google Maps. És un espai de memòria però també de construcció de comunitat. Els caps de setmana hi ha propostes culturals tant dins l'edifici com fora a la guingueta. Música, monòlegs, dansa o el que convingui. Si hi voleu fer una celebració, us tancaran un menú; si hi aneu entre setmana, gaudireu de cuina senzilla, saludable, a només 15 euros. El preu inclou beguda, pa i postres. Ofereixen plats com pollastre rostit amb verduretes o bacallà a la catalana. Es miren qui són els productors i procuren servir ingredients de proximitat. A més, si les taules estan plenes, hi ha uns bidons on poder instal·lar-se. Han preparat uns gots reutilitzables per a qui prefereixi anar una micona més lluny del bar, per reduir residus.

D’aquest lloc se’n poden dir una pila de coses bones, ja que està fomentat en valors que fan xarxa. Com el fet que les treballadores són del barri o persones que tenien una situació de vulnerabilitat. I n’hi ha un altre que crec que val molt la pena subratllar: no hi ha wifi. Aquí s’hi ve a conviure amb veïns de carn i ossos, no amb pantalles.