Casa Fiero: el nou valor segur en forma de macarrons, brasa o fideus a la cassola

BarcelonaEn una taula hi ha dos homes. Semblen pare i fill. Posem que el pare està sobre la seixantena i el fill, alt com un sant pau, sobre la trentena. Parlen animadament fins que els porten els plats. Arriben en una petita paella uns macarrons amb rostit de tres carns gratinats amb formatge. Seran per al fill. I en una cassola ben llustrosa unes galtes i uns tendons estofats amb cigrons i bolets. Destapen la cassola. L'home està extasiat. Deixa anar una onomatopeia que no sabria reproduir. El jove mira els macarrons i els ulls li brillen. Deixen de parlar. Entaforen els caps dins els seus recipients. Suquen pa amb fruïció com si mengessin a contrarellotge. Quan ja no queda res dins la paella i la cassola, reprenen la conversa on l’havien deixat.

Aquesta escena que he procurat narrar tal com ha passat ha succeït a Casa Fiero, una de les obertures esperades d’aquesta temporada. Aquest restaurant ubicat al carrer Londres és “el germà ni petit ni gran del Maleducat”. Així és com presenten el seu segon restaurant els propietaris del Maleducat, un restaurant del barri de Sant Antoni que fa cinc anys que rutlla. Els socis, el Víctor Ródenas, el Marc García, l’Ignasi Garcia i el Xavi Moragas, s’han embarcat en una segona aventura junts. El motiu? El Maleducat ja té una proposta molt ben definida i ara volien obrir un segon restaurant per créixer per una altra banda. En aquest cas, es planten a un altre barri i amb un altre perfil de públic. Aquí han fet foc a la brasa i hi trobareu fantàstiques peces de carn i peixos.

Volien fer un restaurant clàssic, però jo diria que és més aviat un restaurant nostàlgic. Hi trobem a les parets una foto de la Bodega Monferry, temple del barri de Sants que l’avarícia va fer canviar de lloc. Allí és on quan eren (més) joves quedaven els divendres per fer la cervesa. També hi ha una imatge de Los Caracoles. El besavi de Ródenas va venir a petar a Barcelona exiliat de l’Aragó a causa de la Guerra Civil. I on va trobar feina va ser al mític restaurant del Barri Gòtic. L’homenatge a ell no ha pogut faltar. També al seu pare, a qui li encantava Pepe Rubianes. On trobem el galaicocatalà? Al lavabo. Allí es pot sentir un monòleg d’ell i acudits de l’Eugenio. Penso que a qualsevol dels dos els hauria encantat la idea.

El local, dissenyat per Cristina Carulla, és molt agradable i sí que transporta a una casa de menjars d’abans. Una mica sofisticada, això sí. Un aire retro fet amb bon gust. Pel que fa a la carta, l’oferta del Casa Fiero és molt versàtil, i pensada per agradar a un públic ampli. Ródenas destaca que s’ha pogut fer una cuina a mida, que suposo que és el somni de qualsevol cuiner. Això, i el bagatge del Maleducat, els permet també oferir una proposta molt sòlida des del començament. Com dèiem, hi ha brasa, però també hi ha el xup-xup d’uns fideus a la cassola amb salsitxa i bacallà o bé una bona orella de porc amb suc de rostit, mostassa i bitxo d'Ibarra. També hi trobem ous ferrats amb gamba i cansalada, amanida de tomàquet o porros escalivats: hi ha plats per a tothom en una carta que té l’extensió justa. El tiquet mitjà d'aquest local està al voltant dels 55 euros per persona.

Pel que fa al beure, hi ha una molt bona representació de vins catalans i còctels interessants. Per cert, el primer que trobem a la carta són els combinats que no tenen alcohol. Per sort aquí hi ha opcions dignes que no estan relegades al final de la carta i sota un anglicisme ridícul. És d’agrair.

“Volíem engrescar-nos amb una altra proposta”, diu Víctor Ródenas. Casa Fiero, amb la seva pròpia identitat, també ens engresca a nosaltres, ja que té molts números de ser un valor segur, com ho ha estat durant cinc anys el seu germà (ni petit ni gran).