Bodega Montferry: capipota contra l'especulació
Un lloc de barri per menjar cuina casolana i uns entrepans descomunals
Potser deveu haver vist a les xarxes missatges que descriuen un entrepà seductor acompanyats d'una fotografia. Són de l'estil "Bon dia, avui entrepà de carn de porc adobada amb salsa de iogurt i ceba confitada. Salut!". O bé: "Avui entrepà de verat amb maionesa de wasabi i ceba envinagrada". Els divendres, l'entrepà és de truita, com el de la setmana passada, de patata, ceba i albergínia amb crema de torta del Casar. Aquests entrepans cèlebres d'internet els trobareu a la Bodega Montferry (passatge de Serra i Arola, 13). Però, segons el meu punt de vista, aquest establiment és molt més que un lloc per menjar entrepans suculents que regalimen canell avall (que no és poca cosa). La Bodega Montferry és un bastió, un reducte de resistència al barri de Sants.
![Entrepà de mandonguilles de la Bodega Montferry.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 9000 6000"%3E%3C/svg%3E)
Si hi entreu, us trobareu en un bar de sempre, amb botes per vendre vi a doll al fons de tot. Aquest no és l'emplaçament original de la bodega, que va ser una víctima més de l'especulació immobiliària que pateix la ciutat de Barcelona i els seus comerços històrics. Però d'això en parlarem més endavant.
La Bodega Montferry és un bar per anar-hi a esmorzar o a dinar. Obren de dilluns a divendres de 8 a 17 h, i dijous i divendres, a més, hi fan sopars de 19.30 a 23 h. Si sou colla, cal reservar taula: si sou una o dues persones, potser trobareu un raconet si no teniu reserva. Això sí, tingueu present que no és un lloc per a multituds.
A banda de l'entrepà del dia, tenen una bona representació d'entrepans fixos, com el de croquetes de rostit, el de mandonguilles, el de fricandó o bé el petitó i rodonet de capipota i tripa, que et deixa els dits greixosos i la panxa contenta. Hi ofereixen també els clàssics del vermut, com la bomba, el pintxo de botifarra, l'amanida russa, la carn salada i fumada o les conserves (moixama, sardina fumada, seitons, escopinyes...). Però si sou dels que voleu sucar pa, llavors teniu opcions de cullera: bacallà amb samfaina, capipota amb cigrons, mandonguilles amb calamars... La feina es pot rematar amb unes postres de músic o amb un mel i mató. Tot tradicional, tot preparat amb cura pel Marc Miñarro, el propietari.
El Marc és geòleg i la crisi del 2008 el va empènyer a pensar que potser li convenia un canvi de vida. El seu amic advocat, l'Albert García Moyano, el va posar sobre la pista de la Bodega Monferry, perquè els seus propietaris, el Pere i l'Eva, es jubilaven. El Marc i la Raquel Bernús, la seva parella que és de Sants, en van agafar les regnes el 2013 amb l'ajuda de l'Albert. I ja no les han deixat anar. El Marc sempre ha tingut traça als fogons, tot i que assegura que ell no sap fer "virgueries" ni "posa cosetes verdes per sobre els plats perquè quedi més maco". Ell fa menjar casolà i no prepara "croquetes de coses estranyes". Les seves són o bé vegetals (segons temporada) o bé de rostit.
Quan a l'estiu del 2022 van haver de deixar el local original, va ser un cop dur. El propietari vol enderrocar l'edifici per fer-hi un bloc de pisos. "Imagina que diuen: fotem a terra la Sagrada Família perquè no ens agrada, i en lloc seu hi farem un centre comercial. És el que està passant amb els negocis de barri", diu Miñarro. El seu objectiu ha estat mantenir-ne l'essència en un nou emplaçament, que era un bar del barri que es traspassava per jubilació. Si pogués tornar al local antic, amb les seves botes i les seves neveres antigues, Miñarro ho faria ara mateix, encara que aquell espai era molt més petit. "Em sap molt de greu, quan passo per davant i el veig tapiat. En aquesta ciutat s'està acabant l’originalitat. Ho homogeneïtzem tot. Creem bodegues copiant l’estètica de les tradicionals i les antigues les tanquem. Tenim neobodegues sense personalitat", denuncia.
La clientela de sempre l'ha seguit al nou espai, això sí. I molta de nova que topa a les xarxes amb l'entrepà del dia i no se'n pot estar. O bé passavolants que han d'anar a agafar el tren a l'estació de Sants. Allà hi trobaran un espai amb ànima per tastar la cuina tradicional catalana sense por d'embrutar-se les mans.
