Barriteca: teca tradicional al barri del Poblenou

Quan Urruti va aturar el famós penal a Mágico González i va donar-li una Lliga al Barça onze anys després, el Ferran pràcticament no havia après a caminar. Va ser el 24 de març del 1985 quan milers de catalans van sentir per la ràdio l’expressió inoblidable que va popularitzar el mestre Joaquim Maria Puyal, que des de Valladolid va clamar “Urruti, t’estimo!” per celebrar aquella històrica intervenció del porter del Barça al minut 87 de partit. Ara, més de quaranta anys després, Ferran López, propietari de la Barriteca, un restaurant de cuina casolana al Poblenou, ofereix a la seva carta unes postres amb aquest nom: “L’Urruti era client habitual del restaurant que tenen uns amics a San Sebastián i sempre demanava aquestes postres [suc de taronja, gelat de vainilla i Grand Marnier]. Li vaig voler fer un homenatge perquè soc molt culer”, explica. El Barça i la gastronomia són les seves dues grans passions. Al llarg de la seva vida ha pogut aprendre d’alguns dels millors xefs, com Paco Pérez o Martín Berasategui, fins que va trobar un local al Poblenou on poder fer realitat el projecte que sempre havia somiat.

“M’agrada molt tot el que és retro o vintage, i de seguida ens vam enamorar d’aquest local, on durant trenta anys hi havia hagut una casa de menjars”, recorda el Ferran mirant les parets de la Barriteca, que té el disseny d’una bodega clàssica de casa nostra renovada. Qui l’acompanya en aquesta aventura és la seva inseparable sòcia i amiga, Satoko Gamo, una japonesa que fa gairebé vint anys que viu aquí, i amb qui va compartir els fogons de l’Hotel Almanac: “Sempre es va interessar molt per la nostra gastronomia, li encanta la cuina catalana, i ara fa un fricandó i un capipota espectaculars”, reconeix ell. I a això hem vingut avui, a comprovar que en aquest petit restaurant de barri s’hi serveix bona teca casolana.

Fem un "Urruti, t'estimo!"

Llegim la carta mentre degustem unes rostes de Sòria cruixents i gustoses que ens veiem obligats a repetir. Compartim la bomba catalana (farcida de trinxat, botifarra del perol i romesco picant), la truita de cocotxes de bacallà i pebrots verds amb emulsió de pil-pil, els raviolis de peus de porc i poma amb salsa de pollastre rostit i pernil ibèric, i el guisat de cigrons amb calamar, botifarra negra, gamba vermella i el seu suquet. Per acompanyar l’àpat, el Ferran ens recomana una ampolla d’Ànima del Priorat 2024 del celler Casa Gran de Siurana (DO Priorat). Compartim també els segons: caneló trufat de gall del Penedès amb salsa de foie, i melós de carrillada de vedella Black Angus amb parmentier de patata, que literalment es desfà en contacte amb el paladar.

Les postres no poden faltar mai, i en aquest cas ens neguem a compartir-les: un “Urruti, t’estimo!”, una crema catalana i un pastís de formatge amb salsa de dulce de leche i crumble. Hem gaudit molt de la teca, i volem gaudir també de la conversa amb el Ferran mentre la Satoko acaba el servei amb la Inés, ajudant de cuina, i encara volta per la sala Raquel Callao, que juntament amb el Ferran té el contacte amb el client: “Mai hauria pensat que estaria a la sala després de tants anys cuinant, però m’encanta, perquè puc veure de primera mà les reaccions dels clients i t'adones que aquesta cuina no passarà mai de moda”, explica ell content. Han encaixat de meravella al barri, i tenen clients que ja són amics. I això és pel tracte proper que dispensen i per l’amor que transmeten per la nostra cuina de sempre.