Així és (i així funciona) el Time Out Market Barcelona

BarcelonaUna de les grans obertures d’aquest estiu ha estat el Time Out Market, ubicat al pis superior del Maremagnum. Hi he anat a fer una visita i això és el que m’ha semblat. Però primer de tot, una mica de context.

La cosa va començar el 2014 a Lisboa. La idea era obrir un espai ampli i diàfan on hi hagués una tria acurada de restauradors i unes taules centrals on poder seure mentre menges d’aquí i d’allà. Aquell primer Time Out Market, ubicat al Mercat da Ribeira, va ser (i encara és) un èxit rotund i d’aquí l'expansió del concepte, emparats pel prestigi darrere de la marca Time Out. La capçalera va néixer el 1968 a Londres i després de ser una revista referent en el món de l’oci en 58 països ara ja no s'imprimeix i navega en l’àmbit digital.

En aquests moments sembla que la companyia creu molt en el model de negoci dels mercats gastronòmics i està en creixement, perquè el de Barcelona no és l’únic previst. A banda dels que ja hi ha en funcionament: Nova York, Boston, Montreal, Chicago, Dubai, Ciutat del Cap i Porto, està previst que n'obrin a Bahrain (aquest any), Osaka, Budapest, Vancouver i Abu Dhabi (l’any que ve) i Praga i Riad (ja el 2027). Això sí, cal tenir present que el juny de l’any passat se’n va tancar un, el de Miami. Tornem a Barcelona, a veure què hi trobem.

Quan arribes a la planta superior del centre comercial t'apareix un espai agradable, molt ampli i acollidor, tot i les seves dimensions. Està dissenyat pel mateix estudi que ha treballat en els altres. Hi ha un bar, un petit escenari central, les diverses parades i un restaurant amb terrassa pròpia, que és el de Casa Amàlia. De fet, les terrasses són un dels punts forts del lloc. En una d’elles hi ha un bar, cadires, espais per fer-la petar, i taules altes que et permeten treure el menjar i cruspir-te’l mirant el mar. Una altra terrassa és de la cocteleria Paradiso, amb mobiliari de colors pastels i colors neutres, s’ha volgut fer una proposta moderna i amb classe. A l'espai de dins vaig veure-hi molts endolls, cosa que el converteix en un lloc hàbil per treballar en hores vall –obren des de les deu del matí fins a la mitjanit– o un oasi per als que mai tenen bateria al mòbil.

Parlem de la teca

Pel que fa al menjar, la tria em va semblar molt bona, amb una oferta diversa i a bon preu. En total, 14 cuines. Les pizzes de la Balmesina (que eren els que tenien més cua), el marisc del Riaskru i la seva famosa empanada de bonítol. Monster Sushi, l’arròs de Can Ros, Xuba Tacos i plats d’autor com els del cuiner del Cinc Sentits, Jordi Artal o els de Lena Maria Grané i Ricky Smith, del restaurant Baló. D’ells, per cert, vaig menjar un steak tartar per llepar-se'n els dits. El funcionament és el següent: vas a la parada, demanes, pagues i et donen un beeper, una d’aquelles andròmines de plàstic que sonen quan la teva comanda està llesta. Vull avisar que a mi aquests aparells no m’agraden gaire, però aquí tenen un sentit perquè et permeten seure on et convingui i vas a recollir les comandes quan van sonant els escandalosos medallons de plàstic. A més, així pots fer totes les comandes de cop, si vols tenir menjar de diversos llocs alhora.

Si sortim a la terrassa del Paradiso la cosa va diferent perquè tenen servei propi que ve a taula. Hi tenen dues cartes, la dels còctels de creació, com els que pots tastar a la seva cocteleria del Born, però sense haver de fer la llarga cua, i una altra amb barreges més clàssiques.

El dia que hi vaig anar el petit escenari es va convertir en un festival burlesc. La gent que seia al voltant hi estava entregadíssima. A qui no li venia de gust no havia de patir, perquè l’espai és prou gran per ser-ne del tot aliè si no et fa el pes. Hi ha programació cultural i els diumenges està destinat al públic familiar, així que si és el vostre cas, podreu tenir la mainada ben distreta. L’ambient en general era molt positiu. El públic era divers i relaxat. Això sí, tenint present que s’hi ha fet una gran inversió, caldrà temps encara per veure si es reprodueix l’èxit lusità.