Enric Badia Elias, subcampió del Concurs Mundial de Pa: “Jo feia croissants mentre els meus amics jugaven a la Play”

Què havíeu de preparar al concurs?

— Un bufet de pans, i ja sabíem d’entrada que l’hauríem de fer. L’organització, a les bases, ja t’explica per avançat què hi haurem de fer, així que nosaltres ho havíem anat assajant. Però quan ets al concurs, ho has de fer tot de zero. És a dir, no portes el teu croissant preparat al teu obrador i l’exposes perquè sigui premiat. No, al campionat del món de pa, fas de cop tot el que et demanen.

Per tant, ¿el clima, la humitat i altres factors volàtils hi juguen un paper?

— Sí, ens havíem anat documentant sobre el clima de la ciutat francesa. I a la fira on vam fer el concurs s’hi va afegir la humitat, que n’hi havia molta. També cal dir que la maquinària que et dona l’organització per al concurs és diferent de la que nosaltres havíem fet servir per preparar-nos per al concurs. Així que allà t’ho jugues tot amb un clima i uns estris als quals no estàs acostumat.

I malgrat tot això quedeu en segon lloc.

— Sí. N’estem molt contents. La valoració que ens ha fet el jurat del bufet que vam preparar ens va agradar molt.

Què us van dir?

— El jurat valora especialment que els pans que hi preparem tinguin una vida útil, que puguin solucionar la vida diària de les persones. Un dels nostres pans estava fet amb farines sense gluten, que eren una barreja d’arròs, cigró i coco, entre d’altres, i a sobre hi posem un codi QR, sense gluten, esclar, que les persones poden escanejar i llavors llegiran les propietats nutricionals del pa que adquireixen.

Els primers no van ser francesos, com potser d'entrada es podria creure que seria per la seva bona fama en elaborar pa.

— No, va tornar a guanyar el Japó, com fa dos anys. Els tercers van ser Itàlia, els quarts Holanda i els cinquens França.

Torno amb el clima, i la relació amb el pa. ¿És cert que els dies de pluja el pa es fa malbé, per dir-ho així?

— Els dies de pluja el pa s’ha de coure més temps al forn, i no l’hem de treure de cop a fora, al taulell de venda, perquè si ho féssim s’estovaria. I, en canvi, els dies secs, d’aire calent, el pa l’hem de coure menys temps al forn, i el podem treure tot de cop, perquè s’assecarà a la botiga. Són trucs que els forners coneixem.

Has quedat segon d’un concurs de caràcter mundial amb 25 anys.

— Sí, i puc assegurar que era el més jove de tots els que hi participàvem. La meva ajudant, la Marta San José, dels forns O'Pan, en té 27. Fa molts anys que tenia clar que volia dedicar-me a l’ofici que havia vist a l’avi i la mare. Ja anava a ajudar-los al forn familiar, el Forn Elias, a Barcelona. De fet, jo feia croissants mentre els amics de la meva edat jugaven a la Play.

L’any vinent hi haurà una mena de revàlida.

— Sí, l’any vinent, per aquestes dates, concursarem els sis primers classificats, i n’ha de sortir un únic guanyador.