Sopes fredes i patates noves: cuina europea d'estiu

BarcelonaAmb l'arribada de l'estiu i les altes temperatures no hi ha res que vingui més de gust a l'hora de menjar que un plat refrescant. La dieta mediterrània ofereix moltes opcions fresques i senzilles d'elaborar que són idònies per menjar en època estival i que, a més, fan servir productes de temporada. La cuina estival fora de la Mediterrània també ofereix plats refrescants per fer passar la calor. A continuació us en fem un tastet.

Patates noves

Les patates van començar a cultivar-se a Noruega a principis del segle XIX i avui es produeixen arreu del país. L'arribada de l'estiu inaugura a Noruega la temporada de patates noves: des de mitjan juny fins a l'agost les patates es mengen poc després d'extreure-les de la terra. És el punt fort de l'estiu per als amants de la gastronomia i tota una sensació nacional al país, ja que es consideren un dels seus aliments més importants. "No se m'acut res més que em transporti als estius a Noruega com aquest plat", assegura la Linne, estudiant de Bergen resident a Barcelona.

Les patates noves són petites i tenen una pell molt fina, de manera que sovint no cal pelar-les. La millor manera de menjar-se-les és en un plat senzill on pugui destacar el seu gust, com la popular amanida de patates (potetsalat en noruec). "El que m'agrada d'aquest plat és el toc fresc i cruixent que té, és perfecte per acompanyar les barbacoes dels estius", explica la Linne. Un cop bullides, a les patates se'ls afegeix una mescla de maionesa o crema agra amb suc de llimona i daus de cogombres en escabetx, api, ceba vermella i anet. Es posa a la nevera un parell d'hores perquè refredi i se serveix a temperatura ambient.

Les patates noves són també una sensació en altres països nòrdics. És el cas de Finlàndia, on l'inici de la temporada de patates noves marca també l'arribada de l'estiu. L'entusiasme finès pels productes de temporada s'estén també als bolets, les baies i les herbes silvestres que creixen als boscos del país: "Ens enorgullim de poder fer servir el que la natura ofereix", apunta la Liv, estudiant de Jyväskylä. És per això que aquests ingredients són els que habitualment es fan servir per a plats estiuencs com l'amanida de patates. "Es bullen les patates amb sal i després se serveixen amb mantega, anet i una mica de ceba", explica la Liv, que confessa que li agrada afegir-hi arengs en conserva.

Sopes fredes

Les sopes fredes són un clàssic de l'estiu: són refrescants, lleugeres i fàcils de fer. S'elaboren principalment amb hortalisses o fruites i també poden incloure productes làctics. Els exemples més propers són el gaspatxo o el salmorejo espanyols, tot i que la gastronomia europea està plena de sopes fredes, com la famosa vichyssoise francesa.

A Bulgària, el tarator és un clàssic de l'estiu. És una sopa freda a base de iogurt búlgar –o si no n'hi ha, iogurt cremós sense sucre–, cogombre, all, aigua, anet, nous i un raig d'oli d'oliva. Algunes variacions poden substituir el iogurt per aigua amb vinagre. Es recomana fer amb iogurt búlgar perquè a més de tenir un gust incomparable, és un aliment únic al món: conté Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus, un bacteri que només es troba a Bulgària i que és el que causa la fermentació de la llet. L'origen del tarator se situa a la cuina turca, perquè Bulgària va ser part de l'Imperi Otomà entre el 1396 i el 1878, i és per això que s'assembla al cacik, una sopa freda turca a base de iogurt i cogombre. El tarator també s'elabora en altres països dels Balcans, com Albània o Macedònia del Nord.

A Polònia, el terme chłodnik designa diversos tipus de sopes de verdures fredes, tot i que normalment s'associa a la seva versió amb remolatxa: el chłodnik litewski, que té un característic color rosa gràcies a aquesta hortalissa. La remolatxa es pela, es talla en daus petits i es cou en un brou, que tant pot ser de verdures com de pollastre, fins que estigui tova. Mentre es refreda, es ratlla cogombre i rave –també n'hi ha que el tallen a dauets petits– i es reserva en un recipient amb cibulet, anet i sal perquè reposi abans d'afegir la mescla a la remolatxa. Finalment s'hi afegeix el iogurt, tot i que també es pot fer servir quefir o crema agra, es barregen tots els ingredients i es posa a la nevera perquè es refredi. El chłodnik litewski se serveix amb ous bullits i es pot decorar amb verdures picades. Aquesta sopa freda a vegades es menja amb patates bullides o s'hi afegeix una cullerada de rave picant. "No hi ha una única manera de preparar-la, ja que solen ser receptes molt antigues i tradicionals, per la qual cosa solen ser diferents entre si i cada família té la seva forma de fer-la", explica l'Ania, estudiant de Varsòvia.

A Hongria també tenen una sopa freda amb un peculiar color rosat: la meggyleves. Tot i estar elaborada amb cireres, no es menja de postres sinó que se serveix després del plat principal. Es prepara tan aviat com les cireres entren en temporada, per la qual cosa és una sopa que inaugura l'època estival. Les cireres es deixen bullir en una olla amb aigua, llimona, canyella i sucre. Es reserva una mica de l'aigua d'aquesta cocció per barrejar-la amb farina i iogurt, que han de quedar ben integrats. S'incorpora aquesta mescla a les cireres en ebullició i es remena fins a aconseguir una textura espessa. Es deixa refredar abans de servir i s'hi pot afegir llimona o sucre, segons es vulgui accentuar la dolçor o l'acidesa de la sopa. La meggyleves té un sabor dolç i àcid alhora i una textura molt cremosa i agradable, gairebé vellutada, i també es menja en altres països de l'Europa Central, com Àustria i Alemanya.

Finlàndia també és país de sopes fredes: durant l'estiu és comú menjar kesäkeitto, una sopa freda a base de llet i elaborada amb patates, pastanagues, pèsols, mongetes tendres, coliflor, espinacs i anet. "És un dels plats més destacats de la temporada, a mi m'encanta menjar-la amb pa de sègol", diu la Liv.