Un vi del Mediterrani, de la Via Augusta, d’una àvia que vol llaurar i d’un net que diu que ni parlar-ne

Molta gent, com ara aquesta dona, té devoció per la chardonnay, aquesta varietat francesa. Del celler d’avui en tinc una ampolla guardada, tan guardada que ja no sé quan serà el moment d’obrir-la, que va ser un regal de fa molts anys. Avui parlem d’Avgustvs Fòrum. A tocar del Mediterrani (al Vendrell), dins de la DO Penedès, i a tocar, també, de la Via Augusta. Si visiteu el celler, la podreu trepitjar. Fan vi i fan un vinagre que és una total bogeria. Te’l beuries a cullerades. Fan totes les varietats clàssiques, syrah, cabernet sauvignon, merlot i cabernet franc, si parlem de negres, i, si parlem de blanques, xarel·lo i la chardonnay d’avui.

“No vas mal encaminada amb això de guardar aquesta ampolla que dius”, em diu l’Albert Roig, que treballa al celler des dels divuit anys. “Soc un friqui del món del vi –fa, somrient–. Vinc del Penedès, sí, però del Penedès una mica marginat. Del Baix Penedès. De Calafell. A casa teníem oliveres, garrofers i vinya. Vaig estudiar l’ESO, però jo era un d’aquests alumnes... No sabien massa què fer amb mi. Fins que vaig descobrir els estudis a l’escola d’Espiells”. Fa una pausa, i sense voler, canvia de temps verbal. En els relats apassionats, sempre m’agrada molt quan arriba aquest moment. “Llavors uns amics em donen a conèixer el celler, i em proposen fer-hi les pràctiques”. Quan em diu que no vaig mal encaminada, sé el que vol dir. Aquesta chardonnay va ser de les primeres de l’Estat en “passar per fusta”. I van descobrir que en dos o tres anys d’ampolla, tota la fruita tropical de la chardonnay, la pinya, el plàtan... evolucionava a poma al forn, a pastisseria. “El Pitu Roca n’és un gran fan”, em diu. “És el perfecte vi blanc que qui vol fruita tropical se’l beu ara i qui vol això altre, el guardarà. I llavors hi trobarà la pastisseria del forn del seu poble”.

Somric, mentre escolto, perquè em parla de la seva àvia. “La meva àvia, que té 82 anys, discuteix amb mi. Jo li dic: «Àvia, llaurar? Per què?» I ella em diu: «No, nen, treu tota l’herba del cep, que ha d’estar tot net i impecable». Es diu Paquita Soler Vendrell, i de vinya en sap, esclar. Però quan veu el que fem s’horroritza. Li dic: «Vine al celler». I quan ve em diu: «Per què deixeu l’herba? S’ha d’arrencar». I jo li dic: «Àvia, abans es buscaven més quilos». I cada any és una aventura... Avui mateix, al meu company se li ha trencat el tractor perquè s'ha trobat una roca. A la zona que estem, una antiga desembocadura al Mediterrani, i hi ha molta pedra calcària.

No oblidar el passat

Aquest Avgustus Chardonnay és un 2023. Podeu desar-lo, beure-us-el o comprar-ne de dos i —si teniu paciència, que jo no en tinc gaire— tastar-ne un, apuntar què us ha semblat i tastar l’altre passats uns anys. Qui sap on serem, però tant de bo que hi siguem. Ja veieu que ja comencen, en aquesta pàgina alegre, a sortir vins del 23, en plena sequera. Val la pena, amb un paisatge tan verd, avui, recordar i no oblidar el que va passar i pot tornar a passar.

Alguns vins del celler, els més antics, encara duen el nom de Celler Puig i Roca. Són els dos socis que el van fundar. Josep Puig va ser el pare de la Sílvia Puig, la talentosa, la màgica bosquetana, la viticultora que fa, al Priorat, els vins d’En Números Vermells. A ella sempre li dic que hem, un dia, de destapar ampolles antigues del seu pare. L’altre soci, Joan Roca, és avui comandant d'aquest vaixell tan romà. El logotip d’Avgvstvs és l’Arc de Berà, per on —i això ho recorda l’àvia de la nostra història d’avui— no fa tant que hi passaven els cotxes.

Depenent de l’anyada, us sortiran uns colors o uns altres, a la copa. Jo, el 23 l’he trobat daurat, potser perquè el raïm patia set. És un vi gastronòmic que trenca l’estereotip de “blanc per a peix i negre per a carn”. L’Albert, per exemple, se’l va prendre amb els canelons nadalencs de la seva àvia, la que troba que s’ha de llaurar (i jo, potser ja començo a ser com ella). “Pots combinar-lo amb carns blanques o amb una orada al forn o amb una amanida de burrata de la que fan a El Barretet”. Es refereix a una burrata dins d’un tomàquet, regada amb oli de festuc, que feia el xef d’un restaurant del pantà de Foix. Es deia —va morir— Pep Sendra. Ara, el restaurant el porta la seva parella, l’Ulisses Luna. Allà val la pena obrir-hi un Avgvstvs, de l’any que sigui.

Patrocinat per: