Carles Xuriguera: "Entre setmana soc a la vinya i el cap de setmana dalt dels escenaris"

Reprenent el que va explicar el Fel Faixedas en aquesta secció, ja han passat els tres o quatre anys per fer els primers vins del terreny de l'Empordà. En quin moment està la producció de vins ara?

— Han passat moltes coses. Tantes que ja estic en un altre projecte. Aquests ceps eren a l'Empordà i ara jo ja soc en un altre projecte al Vallès, amb una vinya més petitona, 4 hectàrees i prou. Tot molt familiar, és la meva vida. El projecte de l'Empordà em feia molta il·lusió, però era molt inviable perquè era molt poc pràctic i feia anar malament la meva família, per això vaig decidir implicar-me en un projecte més a prop de casa.

Les hectàrees que ara cultives han començat a produir?

— Sí, era un projecte d'un meu amic que es va morir fa un parell d'anys, l'Adrià Garriga. Era el projecte Cinc Quarteres i el feia amb l'Àngela, la seva dona. No tinc la intenció de continuar el projecte de l'Adrià, perquè era un projecte molt seu i de l'Àngela, però la veritat és que compartim un mateix sentit per la viticultura i no m'ha costat gens adaptar-m'hi. Però per a mi aquelles vinyes continuen sent de l'Adrià, jo només les cuido amb tot l'amor i penso molt en ell.

Estàs cuidant les vinyes d'algú que ja no hi és i al teatre interpretes l'obra Les mares, sobre algú que tampoc hi és.

— Ostres, no hi havia caigut i em sembla una perspectiva interessant! Al final, què venim a fer aquí? Continuar alguna cosa que ens agradi, que tingui sentit, però és que no tenim res, continuem coses d'altres que han començat i t'agafes a una tradició, a uns valors, a una manera de fer. Hi ha qui decideix fer grans intervencions en la producció del vi i al final acaben sent intervencions egocèntriques, en què es veu més la personalitat de l'enòleg o del propietari que no pas de les vinyes mateixes. El que intentem fer des de Cinc Quarteres és deixar que el vi es pugui expressar, sense castrar-lo. Amb el teatre passa igual.

Com combines les dues rutines professionals, dalt dels escenaris i al camp?

— Normalment, el cap de setmana soc dalt dels escenaris del teatre i entre setmana a la vinya i fent altres feines de camp. Ara bé, aquests mesos a partir de dijous ja anava cap al teatre per a l'obra Les mares. Però, per a mi, tenir la possibilitat de fer les dues coses és una autèntica felicitat, és llibertat. És poder fer el que et dona la gana. Em sento molt privilegiat.

Penses que tenen alguna cosa en comú?

— Sempre trobava una qüestió comuna en el fet comunicatiu, d'expressió: el fet de fixar una cosa sobre l'escenari i a dins d'una botella. També els personatges que interpretem als escenaris són persones molt arrelades a la terra, i això a mi m'agrada molt. I en el vi, igual. Puc fixar dintre d'una ampolla l'expressió d'un tros de terra. No només d'aquella vinya, sinó de tot el que passa al voltant d'aquella vinya, des del que passa al subsol, al sòl i al sobresol. Per poder expressar això és important conèixer la tradició i el llegat, perquè si no vas fotent cops de bastó a cegues i en una vida tens molt poques veremes. Per tant, necessites documentació de tot el coneixement que hem anat acumulant durant els segles que hem conreat aquest producte. Nosaltres tenim uns coneixements tècnics molt millors que els del meu pare, per exemple. Es tracta de posar-los al servei del coneixement agrícola que tenia el meu avi.

A part de fer d'agricultor, també has fet de jurat. Com has viscut aquesta faceta?

— Sí, he estat jurat a la Guia de Vins de Catalunya i n'he après molt, però sobretot he conegut molta gent, que és el que potser més m'ha interessat. És normal celebrar uns premis del vi: al món del teatre i del cinema també se'n fan. Però per a mi s'haurien de fer d'una altra manera. Uns premis per uns premis que només es queda dins el sector, no serveix de res. No és ni promocional. Ara la Guia de Vins de Catalunya ja no va per aquí, malgrat que continua fent la presentació i els premis. Per a mi el que ho fa més interessant és que és un reflex i una eina per al vi català, una cosa molt més interessant que no pas uns premis perquè sí.

Tenint aquesta visió general, en quin estat creus que es troba actualment el sector del vi a Catalunya?

— Hi ha gent que respondria a aquesta pregunta molt millor que jo, però penso que la resposta depèn d'on ens ho mirem. En conjunt és evidentíssim que el vi català ha millorat. Així i tot, malgrat que sembli estrany, encara hem de lluitar: no pot ser que a casa nostra el vi català no estigui per davant d'altres vins. Bec vi de tot el món, m'agrada molt, però tinc clara quina és la meva prioritat. Les empreses d'aquí han de poder sobreviure i per això necessiten que els seus productes estiguin ben posicionats. Més que perseguir un mercat perquè això passi, el que hauríem de fer és construir un discurs. No paraules buides, sinó fer una mica de filosofia de nosaltres mateixos. A Catalunya tenim 2.700 anys d'història amb el vi i d'alguna cosa han de servir. Penso que poden servir per aprendre moltíssimes coses que no estem fent, però per al que segur que serveix és per poder construir un argumentari sòlid.