Resolt el debat sobre la truita de patates: la majoria la prefereixen amb ceba i poc feta
El Centre d'Investigacions Sociològiques acaba de publicar un avanç d'estudi en què ho assegura
La truita de patates agrada més si es fa amb ceba. Si més no, és el que acaba d'assegurar l'avanç de la investigació en turisme i gastronomia publicat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en què un 71,8% dels enquestats de l'estat espanyol ho han assegurat, mentre que un 21,3% han dit que sense, i encara hi ha hagut un 6,5% que han respost que els és indiferent com estigui feta, d'una manera o d'una altra. Per continuar, la truita també es prefereix poc feta (un 52,9% dels enquestats ho afirmen), mentre que els que la volen molt feta són minoria, tan sols un 28, 3%.
Finalment, a casa nostra, el plat escollit com el més representatiu és el pa amb tomàquet, amb un percentatge molt superior respecte del segon plat, que són els calçots: el pa amb tomàquet és el preferit per a un 38,7% dels enquestats i els calçots, per a un 18,9%.
Us expliquem el pas a pas de la recepta perquè la feu a casa.
El primer pas és saber que disposem de temps quan vulguem fer-ne. Ben bé una hora
Per començar, una truita de patates no és una recepta ràpida. Com passa amb tots els fregits, hi ha una tècnica i uns procediments que s’han de tenir en compte, que requereixen bàsicament temps, perquè per molta potència que es doni al foc, cuinar una bona truita de patates demana ben bé una hora. Per als més ràpids, potser tres quarts. Per als que no fregeixen les patates (sinó que les bullen) potser mitja hora, però llavors ja no estarem fent una truita de patates tal com marca la tradició.
La qualitat de la paella és tan important com la dels ingredients
Abillats amb temps, doncs, el primer pas és disposar d’una bona paella. Hi ha cuiners que tenen unes paelles que només fan servir per fer truites. Són les paelles de les truites, qualificades així expressament, on no posen cap altre element que els ous que amalgamen els ingredients que prèviament hauran fregit.
La ceba, de Figueres o blanca, s'ha de tallar per sofregir-la
Per continuar, cal tallar ceba –de Figueres o blanca– en una proporció que, per a quatre persones, seria una ceba per 600 grams de patates. Tot seguit se sofregeix a la paella amb oli d’oliva suau, i la cocció del sofregit varia segons el gust. N’hi ha que el prefereixen ben caramel·litzat, és a dir, quan la ceba adquireix un to marró. D’altres s’estimen més aturar-se quan la ceba és transparent.
L'all, amb ànima o sense, és un dels ingredients que generen debat en l'elaboració de la truita
A la ceba que sofregiu també s’hi poden afegir dos grans d’all o una mica de pebre vermell. Però justament l'all i la ceba són al centre de tots els debats al voltant de la truita de patates. Per això, a l'hora de decidir-se, el millor és pensar en els gustos personals. Per continuar, mentre sofregiu els ingredients polèmics, la ceba i l'all, poseu les patates en un bol amb aigua. Amb aquest pas aconseguireu que es redueixi la quantitat de midó que contenen i, per tant, també l’índex glucèmic, a més dels nitrats.
Les patates, esqueixades, cal fregir-les uns trenta minuts en oli d'oliva suau abundant
Esqueixeu les patates. Com diria el cuiner Josep Lladonosa, la definició de la paraula esqueixar en català és molt important tenir-la en compte a l’hora de cuinar els plats del nostre receptari. Esqueixar vol dir partir un cos fibrós segons la direcció de les seves fibres. Així que amb el ganivet feu-hi un petit tall i després esquinceu-la. En una altra paella amb oli d’oliva suau abundant, sense escatimar-lo (perquè el sobrant sempre podeu reservar-lo per a altres fregits), i amb foc ben viu, fregiu les patates. Potser necessitareu ben bé trenta minuts perquè quedin ben fregides, i sempre vigilant que no es cremin ni agafin un color fosc. Un cop fregides, traieu-les amb una escumadora i reserveu-les a la paella on teniu la ceba cuita (i l'all, si ho preferiu així). I ara sí, deseu l’oli sobrant de fregir les patates per a un altre dia.
Els ous per a la truita s'acostumen a comptar en la proporció de tants com persones en menjaran
En un bol, bateu els ous amb un pensament de sal. Hi ha una teoria que sosté que en una truita de patates cal fer servir tants ous com comensals, però n’hi ha una altra que indica que per a 600 grams de patates i una ceba, la quantitat adequada són 6 ous. I encara n'hi ha una de tercera que sosté que en la truita de patates els ous que cal fer servir sempre han de ser un nombre imparell perquè quedi ben feta. Un cop ben batuts, aboqueu-los a la paella on hi ha les patates i la ceba, i amb l’ajut d’una forquilla aixafeu bé els ingredients perquè quedin com una massa. D’aquesta manera aconseguireu que la truita resultant sigui melosa.
La cocció exacta de la truita depèn dels gustos personals de cadascú, però no ha de ser ni massa líquida ni massa cuita
I ara, a la paella destinada només per a les truites, tireu-hi un raig de l’oli d’oliva suau que heu fet servir per fregir les patates, i quan sigui calent aboqueu-hi la barreja que heu aconseguit de patates, ceba i ous. S’ha de coure bé per dins si no la voleu líquida, i també és molt important que vigileu que no s’enganxi per la base. Per això, amb l’ajut d’una espàtula de fusta, podeu anar desenganxant la truita del voltant de la paella alhora que li aneu donant forma rodona.
Els tombatruites són els plats destinats per girar-les
Tombeu-la amb un plat destinat a aquesta funció, els nostrats tombatruites. Fa falta un moviment ràpid amb les mans però també molt àgil, en què s’ha de ser precís perquè la truita hi quedi tota recollida i, de nou, reposi a la paella. Si ho trobeu necessari, podeu tombar-la una segona vegada, però si ja heu vist bé com ha quedat de color des d’un principi, no caldrà. Serviu-la en un plat pla i assaboriu-la sola o amb pa sucat amb tomàquet i oli d’oliva verge extra.