Ferran Adrià: "No s'ha de parlar tant de cuina tradicional, sinó fer-ne"

BarcelonaEra l’any 2006 i Ferran Adrià parlava amb algú que, segons ell, “tots coneixem”. Li va demanar si no hauríem d’invertir a fomentar la gastronomia del país i aquella persona va respondre-li que no calia perquè “ja anava sola”. Un parell d’anys abans, el 2004, El Bulli va generar 250 milions d’euros en publicity. Però segons el cuiner, això ara ja no és així. L’exemple? A la sèrie The Bear on es viatja per aprendre cuina ja no és a Catalunya, sinó a Dinamarca.

Perquè la competència pressiona amb força, com el Perú o Itàlia, i perquè cal vendre’s millor. Ara es confia que la distinció com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 serveixi d'al·licient per escurçar distàncies. Als jardins del Palau de Pedralbes, en un acte reivindicatiu, s’ha obert el període d’adhesions per formar-ne part i s'ha presentat l'eslògan Som Gastronomia. Hi volen tothom de la cadena: pagesos, cellers, restauradors, comunicadors, administracions públiques... Com ha explicat Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, “a Catalunya sempre hem fet les coses en xarxa, no de dalt a baix”.

Adrià ha reclamat que “el 2026 hem de sortir amb un pla estratègic” i ha reivindicat la cuina tradicional: “No s’ha de parlar tant de cuina tradicional, sinó fer-ne”. En aquest sentit, Carles Vilarrubí, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, ha explicat que actualment a Barcelona només hi ha tres restaurants que indiquin a l’exterior que fan “cuina catalana”. I que als recomanadors d’internet no hi ha la categoria de cuina catalana.

La idea de les activitats que aniran vinculades a la Regió Mundial de la Gastronomia és que siguin descentralitzades, com ha dit David Mascort, conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural: "Hauria de ser com la Marató de TV3, que a cada poble hi passin coses". “Ajudem a fer rutes per a foodlovers. Als productors, ajudem-los a obrir la seva explotació al públic. Farem espais d’immersió, a Falset amb el vi i a l’Ametlla del Mar amb la cuina del peix”, ha dit el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ha assegurat que la gastronomia pot ser una palanca de transformació cap a un turisme de més qualitat.

Lloc per a la crítica

L’acte ha estat també un espai perquè els productors poguessin dir-hi la seva. Laia Angrill, ramadera i membre de la cooperativa del Cadí, ha recordat que “els pagesos i ramaders estem en peu de guerra per poder guanyar-nos la vida. Sense productors no hi ha estrelles Michelin ni hi ha res”. En la línia de les reivindicacions de la pagesia, Marcel·la Otamendi, presidenta de la cooperativa Dones Arrosseres del Delta, ha reconegut que el consumidor local no sempre valora el producte de proximitat. “El nostre ofici s’idealitza, però és de molt alt risc. Res no és fàcil. És un ofici que només es pot fer per amor. Tenim cura del país i si Catalunya és tan bonica és perquè hi ha mans que la treballen cada dia. Aquesta distinció és una oportunitat, que no sigui postureig".

Una de les qüestions que s'han apuntat és que el problema no el tenim amb la qualitat, sinó amb "creure-s'ho" i comunicar-ho. Segons Marcel·la Otamendi, "fem el millor arròs del món, els millors musclos i ostres del món. El que necessitem són altaveus”. Mònica Gregori, presidenta del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, ha recordat que a Catalunya "s'han fet bé les coses" i que en els concursos mundials "som a la crème de la crème. Però ens falta integrar de manera vertical tota la cadena de valor".

Precisament, en l'àmbit de la comunicació Joan Capilla, director i xef de l’Hotel Gastronòmic Algadir del Delta, ha proposat posar els noms i cognoms dels productors a les cartes dels restaurants. Una manera de lluitar contra el desconeixement que, com ha dit Clara Antúnez, cofundadora de La Gastronòmica, el tenen "els turistes de Nova York però també de Sabadell, perquè no coneixem gaire el nostre país".