LAIA SERRA VALLS
BARCELONA

Alimentació sostenible a ciutat: és possible?

Proliferen les iniciatives d'ecologia urbana, horts comunitaris i cooperatives de consum 

Les filles del Lasse dinen cada dia a l’escola, igual que molts infants al nostre país. Només 20.000 ho fan com elles, en un menjador escolar ecològic, gràcies al qual, explica el seu pare, aprenen “que el menjar no apareix per art de màgia, sinó que té un procés”.

Què sabem dels aliments que ingerim? Qui els produeix, com ho fa, on? Ens ho preguntem? Moltes persones sí i són crítiques en el seu consum, practiquen l’agricultura urbana o actuen per canviar la situació de desconeixement generalitzat respecte a tot el que envolta l’alimentació.

Al sistema alimentari actual hi conviuen dues tendències, explica Ariadna Pomar León, professora del postgrau de dinamització agroecològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l’organització Arran de Terra i part de l’equip que ha fet l’estudi d’Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya 2018. D’una banda, explica, persisteix el model alimentari de la globalització i mercantilització de l’alimentació, amb greus impactes mediambientals, laborals, de desaparició de pagesia i de despoblació rural. Es calcula que una tercera part de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle es poden atribuir al sistema alimentari global. D’altra banda, diu Pomar, les iniciatives de l’àmbit de la sobirania alimentària i l’agroecologia augmenten i es consoliden. No són encara una alternativa real, però, tanmateix, l’agroecologia, que té en compte aspectes socials i ambientals en la producció agrícola, s’ha demostrat que contribueix a mitigar el canvi climàtic amb les seves aportacions en múltiples àmbits, segons apunta l’organització internacional Grain. “L’agricultura ecològica, en particular, utilitza pràctiques de conservació dels sòls que ajuden a absorbir CO2 de l’atmosfera i fixar-lo al terreny; i una distribució que vincula productors i consumidors redueix la despesa energètica”, resumeix Josep Papió, enginyer agrònom.

Sensibilitzar és clau

Alimentar-se d’una manera saludable i sostenible passa per conèixer i estar en contacte amb l’origen dels aliments que consumim, donar valor als productes i a qui treballa la terra. D’aquí el sentit dels menjadors ecològics com el de l’escola pública on van les filles del Lasse.

Sovint a la ciutat no s’és conscient ni es coneix la importància de tenir un medi rural viu. L’agroecologia urbana intenta precisament crear una relació més equilibrada de la ciutat amb el camp en harmonia amb la natura, explica Arnau Montserrat, activista agroecològic a Barcelona, membre de l’organització Remenat i un dels impulsors de Ruralitzem.cat, entre altres projectes. L’agricultura urbana ha passat de ser gairebé inexistent a ser comuna i tenir reconeixement social, explica Montserrat. Als horts urbans autogestionats s’hi han sumat els que estan promovent els ajuntaments de moltes localitats de tot Catalunya, incloses totes les capitals de província. Són una manera d’acostar-nos a la pràctica agroalimentària, amb un vessant lúdic i social, i contribueixen a difondre coneixement i reivindicar el valor de la feina al camp. La comunitat de Porta’m a l’Hort, del barri de Porta, a Barcelona, va celebrar el 15 de juny la Festa de l’Agricultura Urbana per reivindicar “el rebuig a la inseguretat alimentària i al model d’alimentació industrialitzat” i per “trencar l’aïllament quotidià tot gaudint en col·lectivitat de l’espai cocreat gràcies a la voluntat comunitària”.

Esther Cases, de Les Refardes, una empresa cooperativa de llavors locals i ecològiques a Mura (Bages), col·labora en l’organització d’activitats i valora que es facin accions a la ciutat per reconnectar la ciutadania amb la terra, però recorda que les grans aglomeracions urbanes de població no es poden autoabastir i són insostenibles. Afirma rotundament que cal “començar a comprar i vendre mirant als ulls al pagès”. ¿Quant temps fa que no fem això, la gent de ciutat (si és que ho hem fet algun cop en la nostra vida)?

La distribució alimentària de proximitat està creixent: mercats de pagès a Barcelona i altres localitats –el web gourmetcatalunya.com en recull molts–; paradistes verds als mercats municipals; menjadors col·lectius ecològics –escolars o altres–; botigues de pagès; fires i mercats específics; cooperatives i grups de consum; mercats locals. I encara noves propostes, com el supermercat cooperatiu. Ferran Berenguer és un dels dos iniciadors de Cal Rosset, una finca al Prat de Llobregat que abasteix cooperatives de consum majoritàriament de Barcelona i la seva botiga a la ciutat i participa en el mercat de pagès de Sant Cugat, entre altres formes de comercialització. Coneix les cooperatives de consum de productes agroecològics des de fa anys; va ser arran del seu activisme com a membre de la cooperativa Germinal que va iniciar el camí de pagès. Les cooperatives, apunta, a més de practicar un consum crític i de producte ecològic i de proximitat, han difós durant anys idees i coneixement sobre el sistema alimentari. Donat que només vora un 1,5% de població es dedica a la pagesia a Catalunya, diu, el consum és clau per aconseguir una transformació del sistema alimentari.

La ciutadania hi té molt a dir

La iniciativa Valls en Transició forma part de Pobles i Ciutats en Transició, una xarxa que va néixer a Kinsley, Irlanda, i des del 2005 funciona amb l'objectiu de reduir el consum energètic i augmentar la subsistència de pobles i ciutats. A Valls, a més de practicar l’agricultura urbana, realitzen mercats d’intercanvi, tallers de cuina sostenible i cicles periòdics, i organitzen visites a productors locals i una fira sostenible.

La sobirania alimentària, el paradigma ecosocial que va proposar fa ja dues dècades el moviment internacional camperol de Vía Campesina, reivindica el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques sobre la producció, distribució i consum d’aliments. Qui decideix sobre què i com es produeix, o qui organitza el mercat i la distribució són aspectes que condicionen el que mengem finalment.

Tant des de la ciutat com des de la pagesia es veu necessària i convenient la implicació i contribució de les administracions per ampliar l’escala de l’alimentació sostenible –que arribi a més persones–, però l’autogestió i l’autoorganització amb què han nascut moltes de les iniciatives d’agroecologia, rurals i urbanes, s’han de preservar i s'hi ha de donar suport, segons totes les persones que hem entrevistat en el transcurs de la redacció d’aquest article. A més, es vol diàleg, entre el camp i la ciutat. “Reconstruir espais de comunicació”, com diu Berenguer, que és també responsable nacional al sector ecològic d’Unió de Pagesos.

El camp és el principal productor d’aliments i des de la ciutat és possible contribuir a fer que sigui pròsper i sostenible. És l’aliança entre producció i consum. El canvi de model alimentari ja ha començat.