4 frases brillants de l'escriptor Josep Pla que el cuiner Ferran Adrià ha pintat

El cuiner Ferran Adrià ha il·lustrat amb dibuixos pintats amb oli, escuradents i bastonets de les orelles el llibre La nostra cuina tradicional, publicat per l'Associació de Bibliòfils de Catalunya i l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. "L'objectiu és homenatjar l'escriptor Josep Pla, que té una obra tan important per a la nostra història, i que s'ha de difondre", diu el cuiner.

Ferran Adrià confessa que ell no és pintor ni té pretensió de ser-ho. De fet, afirma: "No sé ni pintar amb pinzells per això ho faig amb escuradents i amb bastonets de les orelles".

La primera vegada que el cuiner del restaurant El Bulli va pintar va ser el 2012, quan va fer per a ell mateix uns dibuixos que volien il·lustrar la història de la humanitat. "Eren uns dibuixos per a mi, personals, però, per diferents circumstàncies els dibuixos es van acabar exposant a museus com el Picasso", explica.

Ara, en aquesta ocasió, l'Acadèmia li va fer l'encàrrec de pintar plats de la gastronomia descrits per l'escriptor Josep Pla, i ell no s'hi va negar. "No ho vaig rebutjar perquè soc jo mateix qui insisteix a l'Acadèmia que ha de fer aquesta tasca de divulgació", assenyala el cuiner, que afegeix que està sorprès per l'acollida que han tingut els seus dibuixos.

"Insisteixo, soc un cuiner que ha pintat sense cap pretensió", repeteix una i altra vegada Ferran Adrià. Tan poca pretensió que no es planteja en cap cas que els dibuixos es puguin vendre, i per això els ha donat tots a la Fundació Vila Casas.

Us n'ensenyem alguns, amb les frases destacades al llibre que va escriure Josep Pla. L'obra té una edició limitada de 400 exemplars. "Una raresa per a col·leccionistes, que d'aquí a uns quants anys tindrà molt de valor", descriu el cuiner. El llibre va acompanyat d'una introducció de l'escriptor Jaume Fàbrega, que és qui n'ha fet la selecció de textos.

Cargols. "En si mateix, els cargols tenen molt pot gust –tenen una gran innocuïtat–. Els cargols serien ben poca cosa si no fossin subratllats amb vinagretes, alliolis, tota mena de salses picants, tomàquets, espècies. [...] Hi ha una tendència evident a creure que els cargols es poden afegir a qualsevol cosa. En realitat, és al contrari: són les coses que es van afegint als cargols."

Corball. "El millor peix del litoral i del Mediterrani és, segons el meu modest entendre, el corball, peix força desconegut, i que no abunda, però que és molt estimat per les persones que el coneixen. [...] El corball és tan bo, que ha perdut el gust de peix."

Faves. "No crec que enlloc del món s'hagin arribat a cuinar les faves d'una manera tan fascinadora com en el nostre país. Em sembla que es poden fer dues afirmacions: així com els camps de faves de Mallorca, sota els ametllers florits, formen un dels paisatges millors que es poden veure, les faves cuinades a la catalana són la fórmula de rendiment de qualitat més alta a la qual poden ésser sotmeses. La fórmula: per cuinar quatre quilos de faves a la catalana calen cinquanta grams de cansalada viada, cinquanta grams de botifarra blanca, cinquanta grams de botifarra negra, una cullerada de llard, una ceba, un brot de menta, la part corresponent de sal, un pols de sucre i una gota de vi ranci."

Pa amb tomàquet. "A l'estiu, en aquests litorals, una de les coses que tenen més èxit és el pa amb tomàquet, que a l'època de la meva adolescència solien donar, a l'estiu, als nens per berenar, en aquelles famílies que no arribaven a donar el pa amb xocolata. Ara, el pa amb tomàquet té un èxit vastíssim. L'oli que s'hi posa ha d'ésser bo, poc àcid. En els nostres dies la gent sopa poc –una fotesa i avall: amb pa amb tomàquet, una truita o un tall de pernil, ja han sopat–. Són les facilitats que dona el tomàquet en l'actual alimentació el que n'explica la difusió [...]."