TRINITAT GILBERT
BARCELONA

Josep Pla, l’escriptor que menjava poc (i cuinava menys)

L'autor de Palafrugell va plasmar la seva passió gastronòmica en moltes de les seves obres

Josep Pla, l’escriptor que menjava poc (i cuinava menys) Zoom

Per les pàgines i pàgines que l’escriptor Josep Pla va dedicar a la gastronomia, avui el podríem qualificar de gastrònom o gurmet o sibarita o, fins i tot, utilitzant un terme ben modern, de foodie. Però ens equivocaríem. L’escriptor d’obres com El que hem menjat “fa una defensa de la cuina catalana com un factor d’identitat cultural, col·lectiva i nacional”, afirma Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de literatura i periodisme de la Universitat de Girona. Potser per això les persones que el recorden (sobretot en els últims anys de vida) diuen que l’homenot de Palafrugell “menjava poc i desordenadament, sense gana”, segons diu Xavier Pla.

Així doncs, totes les teories, opinions i descripcions que va escriure sobre els plats s’emmarcaven dins “d’una altra reflexió general, encara més àmplia, sobre el temps i la memòria”, diu Xavier Pla. Aquesta característica personal (poc menjador) no exclou que Josep Pla fos un “home de fi paladar i criteri”, com afirma la professora Maria Nunes, creadora de la Ruta Josep Pla a Barcelona. “Abans d’arribar a l’obra El que hem menjat, a El quadern gris ja ens dona pistes de la formació d’aquest paladar exigent”, afegeix Nunes.

Segons aquesta professora i lectora atenta de l’obra completa de Pla, l’escriptor va modelar el seu paladar en l’ambient de les cuines casolanes, on les protagonistes eren “cuineres com la seva mare o l’àvia Marieta”, i també “en els àpats de celebracions, de festa major, amb amics, amb pescadors, pagesos, i a les fondes arrelades a la cuina empordanesa”, relata. De fet, aquests menjars contrastaven amb els que havia fet en la seva època d’estudiant a Barcelona, on vivia a dispesa. Llavors “feia àpats rutinaris, de baixíssima qualitat, incomestibles en suma; per tant, quan tornava a Palafrugell encara gaudia més de la cuina empordanesa”.

De la lectura dels llibres El que hem menjat i també de Coses vistes (amb capítols com La cuina catalana i Sobre la nostra cuina, encara) també es podria pensar que Josep Pla cuinava. “Criticava sovint l’ús excessiu del tomàquet i de l’all en els plats”, diu Nunes, per posar un exemple. Però no. No cuinava. Per contra, “tenia el sentit de la proporció, del contrast, de l’equilibri dels gustos i de les textures i també un gran coneixement dels productes de la terra, del seu moment i punt òptims”. És a dir, sabia, en teoria, “tot allò que un bon cuiner ha de tenir”, explica aquesta professora.

Però, tot i aquest coneixement, Josep Pla no va escriure receptes. “Les seves reflexions sobre cuina són les pròpies d’un escriptor, és a dir, són, per sobre de tot, literàries”, afirma Xavier Pla, director de la càtedra dedicada a l’escriptor. “Per a Pla, la cuina és un art empíric, en què compten essencialment els (bons) resultats. Però també és un art normatiu, en què cal seguir unes regles tradicionals que provenen dels temps ancestrals, en què els experiments i les revolucions tendeixen a fracassar”, conclou Xavier Pla.

Per als amants de l’escriptor, el 17 de novembre es commemoren els 100 anys de l'últim apunt d'El quadern gris, i, per recordar-ho, el Museu d’Història de Barcelona i la Fundació Josep Pla han organitzat una ruta guiada a peu per Barcelona, que dirigirà Maria Nunes.