"Ara la gent demana plats per compartir perquè no vol passar-se quatre hores menjant"

Osona Cuina es manté 20 anys després amb la mateixa força que als orígens. Onze restaurants integren avui l’associació, que va néixer per potenciar la gastronomia de la comarca. “En comptes de fer-nos la competència els uns als altres, els cuiners vam decidir unir-se perquè els restaurants estiguessin plens”, recorda Jordi Arumí, cuiner del Restaurant Arka, que fa tres anys que és a la junta.

Per entendre la força d’una entitat gastronòmica com Osona Cuina, Arumí es pregunta retòricament pel nombre d’associacions semblants que hi ha a Catalunya. “¿Us imagineu una agrupació càrnica, per exemple? I la dic perquè és el referent que tinc més a prop”, diu Arumí. En canvi, els cuiners que van decidir crear Osona Cuina van creure que si promocionaven la gastronomia de la comarca en general, tots hi guanyaven. I d’aquí la il·lusió i les mil i una activitats que han marcat la història de l'entitat, com el porc que rosteixen el Dijous Llarder a la plaça Major de Vic.

Entre els avantatges de la unió durant tots aquests anys, Arumí remarca els formatius. “Jo mateix m’he format per restaurants de la comarca, com la Fonda Sala”, explica. A part hi ha el fet que el comensal que pregunta “On puc anar a menjar?”, sempre té una resposta clara perquè l'hi responen amb detall. “Hi guanya la comarca si els restaurants fan força ajudant-se i difonent que s’hi menja bé, a la zona”, assenyala Jordi Arumí.

Malgrat això, el cuiner de l’Arumí assegura que ara els restaurants d’Osona Cuina són més diferents que mai. “La globalització i la difusió de la informació han fet que cadascú practiqui una cuina diferent”, indica. Els agrupa a tots el producte, el d’Osona, tocat per la boira, “que els pagesos sostenen que el fa més més bo”, però ara “un fa cuina asiàtica, un altre hi té uns plats mexicans o africans, o fa servir salses que fa 20 anys ningú no feia servir, com la de soja”. Dit amb altres paraules, fa 20 anys, quan va començar Osona Cuina, “la cuina que es practicava provenia de França, però ara ja no és així, cadascú té a l’abast la informació per fer-ne de diferents”.

Sobre el client, el cuiner d’Osona Cuina també creu que hi ha hagut canvis. “Ara omplim els caps de setmana, quan antigament sabem que era diàriament, i fins i tot el meu pare m’havia dit que havien arribat a fer dos torns al migdia”. També hi ha més canvis a l’hora de demanar plats. “Abans si no tenies menú de degustació, no eres ningú, però ara la gent demana plats per compartir perquè no vol passar quatre hores menjant amb el menú de degustació".

De fet, el cuiner no gosa fer una distinció clara per edats, perquè creu que no sempre es compleix fil per randa, però, en general, “la gent jove s’atreveix a tastar plats diferents, mentre que la gent gran té clar el que demana, i no vol arriscar-se amb preparacions que no coneix”.

Per acabar, l'objectiu de l’associació és donar-se a conèixer en altres comarques, perquè arreu de Catalunya se sàpiga que a Osona es menja molt bé. “Volem fer accions a Manresa, Barcelona, Girona”, diu el cuiner. I sobretot “fer-ho bé", perquè els joves que vulguin dedicar-se a cuinar d’aquí 20 anys tinguin “una feina tan ben feta com la que nosaltres ens hem trobat”, conclou Jordi Arumí.