Ada Parellada: "La gent ja no té prejudicis per menjar aliments que estaven a punt de ser llençats"

La cuinera Ada Parellada organitza per sisena vegada el sopar Gastrorecup, amb què vol remoure consciències sobre el volum de menjar en bon estat que es llença a les escombraries arreu del món. La cita és el dimarts 15 de gener, per sopar, i un dia abans ja té reservades les 100 places que ofereix per menjar un menú d'un primer, un segon i unes postres que revelarà al moment, perquè tot depèn del menjar que rescati. Literalment.

Després de les sis edicions de Gastrorecup ("gastronomia recuperada"), què ha canviat?

Ha canviat la gent. El sopar té exactament el mateix format des que el vaig fer per primera vegada, però ara la gent ja no té prejudicis per menjar aliments que estaven a punt de llençar-se a les escombraries. Abans fins i tot pensaven que sanitàriament no eren bons. Ara hi ha molta consciència, la gent menja el menú amb consciència.

En el sopar, les 100 persones menjaran el mateix primer i segon plats i postres?

No. És impossible. Segons els aliments que hagi rescatat tindré preparats diferents preparacions de cada plat. Per exemple, he "salvat" carbasses, patates i cols de Brussel·les, i d'aquests ingredients en faré trinxat, carbassons farcits de verdures, amanides. De segons plats, cuetes de bacallà al pil-pil, i de carn també n'hi haurà.

En el sopar Gastrorecup no es poden triar els plats

Quan dius 'rescatat' o 'salvat', com ho has fet exactament? Has anat a les escombraries?

Hi ha activistes que ho fan, però jo no. El que faig és demanar a la meva xarxa de proveïdors habituals amb què treballo, i també als comerços propers, que em guardin aquells aliments que no posen a la venda. En el cas de les fruites i les verdures, no les posen per motius d'estètica. Altres criteris són perquè ja estan massa madurs i, per tant, s'han de consumir al mateix dia. És curiós, però sovint les fruites i verdures que rebo per als Gastrorecup estan en el seu millor moment, en l'òptim de consum, però als restaurants i a les botigues els majoristes les han de portar perquè aguantin una quants dies.

Has dit que hi haurà cuetes de bacallà al menú?

Sí, la meva bacallaneria habitual me les dona. Són els talls del final del peix, que no els venen sinó que van directament a les escombraries.

Un dels plats elaborats per la xef en l'anterior Gastrorecup

Al sopar, doncs, es pot triar entre els plats que tindràs cuinats?

No. El lema del Gastrorecup és "Jo no trio; tu no tries", i així en poden sortir les racions per a 100 persones. Esclar que si algú té cap al·lèrgia o intolerància alimentària me les fa saber, i llavors fem una excepció, però en aquest sopar no es por triar perquè les racions que faig són segons els aliments que he rebut del "corredor de la mort".

Del corredor de la mort?

És l'expressió que faig servir per remarcar que els aliments estaven rebutjats del circuit comercial, i que són perfectament aptes per al consum. També he de dir que una part d'aquests aliments també són desviats a entitats socials. Per exemple, Mercabarna té un banc d'aliments que recull tones d'aliments rebutjats i que, després d'un triatge, envia a entitats socials.

En conclusió, fas un sopar denúncia.

Sí, és una altra manera de denunciar que el sistema pot millorar. Pretenc salvar 'quatre' aliments que són insignificants davant del volum que se'n llença cada dia. I a 10 €. I soc prudent a l'hora de dir-ne el preu perquè no vull que s'associï aquest menjar al fet que que costa por Faig un sopar denúncia, i per això hi poso aquest ham en el preu, perquè vull que sigui conegut.

A casa, quins consells dones a les famílies perquè no malbaratin aliments?

Primer, hem de canviar la mirada que valora l'abundància del menjar. No vull dir que ho hàgim de desprestigiar, però sí que n'hem de ser conscients. I hem de preguntar-nos, davant d'una botiga plena de menjar: "On va a parar tot el que no es ven?" I segon, reduïm. La reducció és la solució. El que no necessitem no ho hem de comprar. A més, si planifiquem els menús setmanals, comprarem exactament els aliments que necessitem.

El teu últim llibre, "La cuina sostenible", tracta d'això, justament.

Sí, planificar, planificar i planificar. I preparar bases de plats, perquè està demostrat que els aliments que s'acaben malbaratant a les cases són els crus, i no els cuits. Dit d'una altra manera: a casa sempre trobem el moment per menjar-nos les restes d'una paella però no per cuinar una ceba o el mateix arròs.