Els torrons tradicionals i el 'panettone', reis del Nadal

BARCELONAComença una de les èpoques més importants per a les pastisseries i segons les previsions del Gremi sembla que serà bona ja que es preveu un increment del 3% de les vendes. El torró artesà seguirà sent el rei del Nadal, però el panettone es consolida com un dels dolços preferits dels catalans i se'n dispara el consum.

Tipus de torrons

Pel que fa als torrons es preveu superar les xifres del 2018 i els catalans menjarem més de dos milions d’unitats de torrons artesans, segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona. Els tradicionals –xixona, crema cremada, xocolata– seran els protagonistes, tot i que els mestres pastissers segueixen innovant i presenten noves propostes amb l’objectiu de sorprendre i seduir els més atrevits. Tot i això, també experimenta un creixement la demanda de torrons healthy –amb menys sucre– i els aptes per a persones amb intoleràncies alimentàries (sense gluten, sense lactosa…).

L'èxit del 'panettone'

Però una de les novetats dels últims anys és l'èxit del panettone, dolç nadalenc típic italià, que ha consolidat la seva presència a les nostres taules. I enguany el guanyador del concurs del millor panettone artesà d’Espanya ha estat el de la pastisseria Cloudstreet Bakery, de Barcelona, que segur que viurà un augment important de la demanda.

L’origen dels dolços nadalencs

La majoria d'historiadors situen els orígens del torró a la península aràbiga, basant-se en el tractat De medicinis et cibis semplicibus, escrit per un metge àrab del segle XI, que parla d'un dolç anomenat turun, elaborat amb ametlles i mel i que va ser portat pels àrabs a les costes mediterrànies, especialment a Espanya i a Itàlia. Més tard, al segle XV, zones com Alacant o Badajoz ja produïen la seva versió dels torrons, i al segle XVI era un costum estès a tot el país.

Per la seva banda, no són poques les llegendes i històries que parlen dels orígens del panettone. Una d'elles situa el pastís a l'any 1490, quan un jove aristòcrata anomenat Ughetto Atellani de Futian va declarar el seu amor a la filla d'un pastisser de Milà fent-se passar per un aprenent de pastisser. Així, va crear un pa ensucrat en forma de cúpula amb fruites confitades i aroma de llimona i taronja. Va tenir tant èxit que els milanesos van començar a demanar a les pastisseries el "Pa d'en Toni", ja que així es feia dir l'aprenent improvisat. D'aquí diuen que prové el nom panettone.