El gaspatxo és una sopa de verdures crues, en què es fan servir grans d’all bullits, segons acaba de publicar el llibre Sopas de la Fundació Alícia a l’editorial Planeta Gastro, i i·lustrat amb fotografies de Becky Lawton. Aquesta i altres curiositats del plat universal es revelen en un llibre complet, que conclou amb un apartat extens dedicat a receptes.

Zoom

El gaspatxo que revela el llibre es prepara amb quatre préssecs, vuit tomàquets, una ceba tendra, un pebrot verd, dos grans d’all bullits, cibulet, dues llesques de pa blanc, vinagre balsàmic, oli d’oliva, sal i pebre. Tots els ingredients es baten, i el llibre proposa servir-lo fred i en bols. Per contra, la publicació recorda que la Bullipèdia va assenyalar que segons la manera de prendre i servir la sopa es podrà dir que ho és o no: és el cas d’un suc de tomàquet (en got) o una sopa de tomàquet (en bol).

Altres curiositats que destaca el llibre fan referència a l’etimologia de la paraula sopa, que prové de la veu germànica süppa, que vol dir: llesca de pa que es mulla en un líquid. Molts idiomes van seguir aquest vocable, i per això l’anglès fa servir la paraula soup; el francès, soupe; el grec, soúpa; l’islandès, súpa; el suec, soppa; l’italià, zuppa; el rus, sup; el coreà, supeu; el japonès, süpu, i el mateix alemany, suppe.

Zoom

El llibre també es planteja la discussió sobre el límit que engloba la paraula sopa. “El brou més senzill es considera una sopa i, per això, per extensió anomenem sopa qualsevol elaboració líquida més o menys espessa amb un nombre indeterminat d’ingredients sòlids”, explica. Ara bé, els dos conceptes que defineixen amb claredat què és una sopa són la textura i les proporcions entre els ingredients. “Una crema es consideraria sopa si s’adapta a la forma del recipient que la conté. En canvi, un puré té prou consistència per mantenir la seva forma i estructura. Per tant, no es considera sopa”.

I pel que fa a les proporcions, el llibre indica: “Es podria considerar com a sopa des d’un brou fins a una sopa amb ingredients suspesos que no superin la meitat del pes total de la sopa. Si trobem més ingredients sòlids que líquids, la sopa deixaria de percebre’s com a tal”.

Per acabar, el llibre descriu un decàleg (+1) per cuinar-les a casa:

1. La qualitat dels ingredients: prioritzeu-los frescos i de temporada.
2. Combineu els ingredients amb criteri i valoreu-ne les possibilitats.
3. Si es couen els ingredients aromàtics a la paella s’aconseguirà un brou més gustós i fosc. Però caldrà no fer-ho en excés per no amarguejar-ne el resultat final.
4. Per potenciar el gust de la sopa, podeu partir d’un altre líquid que no sigui aigua.
5. La paciència i el temps són la clau d’una bona sopa.
6. Per aconseguir una sopa amb textura més espessa, tritureu part dels ingredients amb què l’heu elaborat.
7. Afegiu la sal al final de la cocció per evitar obtenir una sopa massa salada.
8. Quan feu brou, feu-ne en més quantitat i congeleu-lo en porcions petites per fer-les servir altres vegades.
9. Deixeu reposar la sopa després de la seva elaboració.
10. Aprofiteu ingredients que ja tingueu començats (pells o parts de verdures, ossos, caps o espines de peixos).
11. Afegiu-hi espècies, herbes aromàtiques, cítrics o làctics.